Resultats de la cerca
Es mostren 524 resultats
Arne Garborg
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Fou dels primers d’escriure en landsmål Espontani i realista, passà de l’escepticisme a una visió social i religiosa de la societat Són obres seves Mannfolk ‘Gent’, 1886 Troette Moend ‘Ànimes fatigades’, 1891 i Den burtkomne fadern ‘El pare perdut’, 1899
visió beatífica
Cristianisme
Categoria teològica amb què hom expressa el contingut de la retribució essencial i de la perfecció escatològica de l’home just després de la mort.
El Nou Testament, tot i emprar diverses imatges per a explicar la benaurança postmortal, dóna un lloc privilegiat a l’expressió “veure Déu cara a cara”, que el magisteri i la teologia s’han encarregat d’especificar com a visió de Déu intuïtiva a diferència del coneixement natural de Déu, que és discursiu, immediata sense la intervenció d’imatges sensorials i intellectives, essencial que té per objecte Déu mateix, i no pas la seva activitat en el món o en nosaltres i sobrenatural impossible d’ésser assolida per l’enteniment humà, sense l’ajut de la illuminació divina La constitució apostòlica…
Júlia Zabala i Tomàs
Literatura catalana
Poeta.
Començà publicant en collaboració la narració breu destinada al públic juvenil, Tinta fresca 1994 Posteriorment, ha publicat poesia amb obres com ara El mateix silenci 1995, Raïm de vent 1996, Cendres volades 2000 i El cercle de les ànimes 2005, premi Màrius Torres 2004
pastor | pastora
Cristianisme
Guia espiritual, sobretot el bisbe o el sacerdot, anomenat també pastor d’ànimes.
La metàfora eclesiàstica s’inspira en la imatge del pastor, que l’Antic Testament aplica a Déu i als dirigents del poble d’Israel i el Nou Testament a Crist i als apòstols
orc
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Lloc on, segons la mitologia clàssica, anaven les ànimes després de la mort.
Sinònim d'infern, en la literatura llatina aquest nom designà, a vegades, el déu dels inferns i també personificà la mort
Nikolaj Vasil’evič Gogol’
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor ucraïnès en llengua russa.
Fill d’un petit propietari aficionat a la poesia i al teatre, inicià els seus assaigs literaris a l’escola mitjana, a Poltava A dinou anys es traslladà a Peterburg Fracassà com a actor, fou buròcrata i pintor i es feu amic de Puškin al qual degué la idea de L’Inspector i d’ Ànimes mortes Li conqueriren la fama els relats de Večera na khutore bliz Dikan’ki ‘Vetllades a la caseria de Dikanka’, 1831-32, Soročinskaja Jarmarka ‘La fira de Soročinsk’, Večer nakanune Ivana kupala ‘La nit de Sant Joan’ i sis més Volgué dedicar-se a la història, però el 1835 abandonà la universitat, on era professor…
càrrega pastoral
Dret canònic
Prestació a què està obligat el posseïdor d’un benifet.
Quan aquest comporta cura d’ànimes ofici eclesiàstic , la prestació inclou tot el servei pastoral d’una parròquia i diòcesi en els altres casos, allò que és determinat en la fundació i que consisteix generalment en actes de culte per exemple, aplicació de misses o d’apostolat per exemple, ensenyament del catecisme
capellania
Dret canònic
Càrrec, amb els honors, drets i obligacions annexos, d’exercir els serveis de culte en una capella.
Hom troba documentada la capellania ja el 1068 a la Catalunya Vella Implicava generalment diversos tipus de serveis celebració de misses, processons, dotacions a pobres, cura d’ànimes, etc i un conjunt de béns, rendes i drets, adscrits a la capella Només les capellanies jurídicament erigides per l’autoritat eclesiàstica són beneficis
Francesc de Paula Capella i Sabadell
Literatura catalana
Escriptor.
Publicà, en català i en castellà, novelles de costums i històriques, com Catalina La Envidia 1892, d’ambient mallorquí, apareguda el mateix any a Palma en versió catalana de Pere d’Alcàntara Peña, Cartes que no lliguen 1895, Lo gorg de les ànimes 1898 Collaborà a El Correo Catalán i a La Renaixença
Torre Peirela (Castelló de Farfanya)
Art romànic
Aquesta torre, situada en un indret desconegut del terme de Castelló de Farfanya, és documentada l’any 1164 Consta que en aquest any Guillem de Meià, la seva esposa Estefania i llur fill Guillem donaren al monestir de Poblet una “ turrem que vocatur Peirela ” amb totes les seves pertinences, per a remei de llurs ànimes