Resultats de la cerca
Es mostren 253 resultats
aparell digestiu

Esquema de l’aparell digestiu humà
© IDEM
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.
L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint, es pot…
regulars
Zoologia
Subclasse d’equinoderms de la classe dels equinoïdeus que comprèn individus de cos globós i sense braços, recobert de pues mòbils sobre l’exoesquelet calcari; tenen cinc dobles fileres de pedicels, que s’estenen des de la regió oral a l’apical en perfecta simetria pentaradiada.
Els pedicels delimiten, així, cinc àrees ambulacrals, entre les quals hi ha cinc àrees interambulacrals La paret del cos és formada per plaques encaixades, generalment immòbils L’eix de simetria resta comprès entre la boca i el centre del periprocte, és a dir, la boca i l’anus són centrals i situats en pols oposats Posseeixen llanterna d’Aristòtil La subclasse, els individus de la qual són en general omnívors, comprèn les formes típiques de garotes i tabaqueres
centcames
Zoologia
Miriàpode opistogoneat de l’ordre dels quilòpodes (amb l’orifici genital al penúltim segment) que té el cos aplanat i les potes relativament curtes, així com les antenes.
Presenta 18 segments, al darrer dels quals té l’anus Les potes, en nombre de 15 parells, són entre el segon segment i el setzè el darrer parell de potes és sempre més o menys diferenciat Hi ha unes 50 espècies del gènere la més corrent a les terres catalanes és L forficatus , que ateny de 18 a 30 mm i és d’un color groguenc fosc Són lucífugs, i viuen sota les pedres, la fullaraca o en coves
cecostomia
Formació quirúrgica d’un anus artificial en el cec.
mustèlids
Mastologia
Família de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes, de mida mitjana o petita.
Són semiplantígrads o digitígrads i tenen cinc dits a cada mà Presenten glàndules odoríferes molt desenvolupades a la vora de l’anus Generalment tenen canvis estacionals en la coloració del pèl Aquesta família enclou espècies típiques de terra ferma, com ara la fura, el visó i la mofeta, i d’altres que es mouen preferentment en rius i torrents, com la marta i la llúdria La major part dels membres de la família són activament caçats per tal d’obtenir les pells
maniobra de Sanmartino
Mètode d’exploració per a la diagnosi dels processos abdominals aguts.
Amb una mà hom palpa la paret abdominal, mentre que amb l’altra efectua la dilatació forçada de l’anus, previ buidament de la bufeta, amb dos dits introduïts a través d’aquest El dolor que provoca la dilatació forçada fa desaparèixer el dolor i la contractura abdominal en els casos d’abdomen agut d’origen extraabdominal i en els abdominals de causa no inflamatòria com ara còlics nefrítics En els casos de peritonitis, el dolor i la contractura abdominal no es modifiquen
vivèrrids

Mangosta ratllada (Mungos mungo)
© Xevi Varela
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels carnívors i del subordre dels fissípedes, de mida petita, semidigitígrads i amb cinc dits a cada extremitat.
És molt característica la presència de glàndules odoríferes al voltant de l’anus Conserven una sèrie de característiques primitives, com ara el crani, llarg, el cervell, petit, i les potes, curtes De repartició reduïda a les zones tropicals i temperades de tot el món, llevat del continent americà, ocupen ecològicament la posició que més cap al nord tenen els mustèlids A Europa, només hi habiten la geneta Genetta genetta , comuna als Països Catalans, i un icnèumon, l' Herpestes ichneum , present al sud-oest de la península Ibèrica
balanoglòs
Zoologia
Gènere d’estomocordats enteropneusts, vermiformes, algunes espècies del qual tenen colors molt vius.
Són marins i viuen colgats a la sorra, on excaven galeries en forma de U amb la trompa erèctil que posseeixen, les quals recobreixen amb el mucus segregat pel coll La tercera regió del cos o tronc es diferencia en una regió branquial, una de genital i una d’abdominal A l’extrem hi ha l’anus La larva, anomenada tornària, recorda la d’alguns equinoderms Les espècies de les mars càlides solen ésser molt llargues, de més d’un metre L’espècie B gigas ultrapassa els 2,5 m A la Mediterrània es troba el B clavigerus, que ateny uns 20 cm
Oxiürosi
Patologia humana
Definició L’ oxiürosi o enterobiasi és una parasitosi produïda per la presència del cuc anomenat Enterobius vermicularis en la llum intestinal, que especialment afecta els infants i que es manifesta bàsicament amb una coïssor anal intensa, sobretot de nit Causes L’ Enterobius vermicularis o oxiür és un helmint, és a dir, un cuc que no posseeix apèndixs articulats Es classifica dins del grup dels nematodes, perquè és de forma allargada i cilíndrica, i no és segmentat, i també perquè l’espècie inclou individus diferenciats de sexe femení i de sexe masculí Els cucs adults, de color blanc, tenen…