Oxiürosi

Definició

L’oxiürosi o enterobiasi és una parasitosi produïda per la presència del cuc anomenat Enterobius vermicularis en la llum intestinal, que especialment afecta els infants i que es manifesta bàsicament amb una coïssor anal intensa, sobretot de nit.

Causes

L’Enterobius vermicularis o oxiür és un helmint, és a dir, un cuc que no posseeix apèndixs articulats. Es classifica dins del grup dels nematodes, perquè és de forma allargada i cilíndrica, i no és segmentat, i també perquè l’espècie inclou individus diferenciats de sexe femení i de sexe masculí. Els cucs adults, de color blanc, tenen forma de fus; tenen una longitud d’entre 8 mm i 13 mm en les femelles i d’entre 2 mm i 4 mm en els mascles, i el diàmetre és aproximadament de 0,1 mm.

L’hàbitat natural de l’oxiür és l’intestí de l’ésser humà, dins el qual aquest paràsit desenvolupa gairebé tot el cicle vital. Els paràsits adults s’estableixen en la mucosa del cec, a la qual s’adhereixen per la part del cap gràcies a uns llavis especials que tenen a la boca. A l’extrem oposat al del cap es troba l’aparell reproductor; en els mascles té una estructura en forma d’espícula, que en la còpula s’insereix en la mena de vulva que les femelles tenen en la regió ventral. Les femelles tenen dos úters que, durant la gravidesa, ocupen gairebé tot el cos i són plens d’ous. Els mascles moren immediatament després de la còpula. Les femelles fecundades emigren durant la nit des del cec cap a l’anus i dipositen uns 10.000 ous sobre la pell anal. Els ous contenen un embrió, que a la temperatura de la pell es desenvolupa en un termini que oscil·la entre 4 hores i 6, i origina una larva infestant; si es desprenen de la pell, els ous es poden mantenir viables en un medi humit fins a 2 setmanes o 3.

El contagi es produeix per via fecal-oral, és a dir, quan una persona —fins i tot la mateixa persona infestada— es posa els dits o objectes contaminats amb ous a la boca. De fet, com que es presenta coïssor en la regió anal, és habitual que l’afectat, especialment si és un infant, tendeixi a gratar-se, contaminant-se d’aquesta manera els dits que després es pot dur a la boca. El contagi es pot produir igualment de manera més indirecta, per exemple a través de tovalloles, llençols o vestits contaminats. Després d’ingressar a l’organisme per via digestiva, els ous s’obren permetent la sortida de les larves i es reinicia el cicle vital.

Freqüència, distribució geogràfica i edat

L’oxiürosi és una de les parasitosis intestinals més esteses, i es calcula que en són afectats uns 200 milions de persones en tot el món, amb una distribució gairebé homogènia en tot el planeta. Per la facilitat del contagi, aquest trastorn sol ésser endèmic en institucions tancades com ara escoles, casernes o habitatges.

Per les característiques del contagi, afecta sobretot els infants. Al nostre medi hom considera que aquesta parasitosi és relativament freqüent, sobretot en infants i, fins fa uns decennis, era habitual detectar un índex elevat d’infestació en escoles i parvularis.

Manifestacions, evolució i complicacions

La parasitosi no origina molèsties fins que els cucs són adults, cosa que pot trigar entre 2 i 4 setmanes a partir del contagi.

La manifestació més característica del trastorn és la coïssor anal, que es produeix quan les femelles arriben a l’anus i hi dipositen els ous, en general de nit; de vegades és tan intensa, que interfereix el repòs i, sobretot en els infants, altera l’humor. Hom es grata espontàniament, originant sovint petites erosions o fins i tot fissures anals, que provoquen un dolor intens, sobretot durant la defecació i després. De vegades es presenten també molèsties abdominals difuses o diarrees. Igualment, és freqüent d’observar la presència dels mateixos paràsits a les matèries fecals.

Les complicacions, que no són gaire habituals, es produeixen quan, a conseqüència del gratament la zona de l’anus, se sobreinfecta amb diversos microorganismes. En alguns casos, més aviat estranys, els paràsits obturen el cec, i s’esdevé una apendicitis.

Diagnosi, tractament i profilaxi

Hom sol deduir-ne la diagnosi per l’aparició de coïssor anal nocturna, sobretot en els infants. La confirmació de la diagnosi s’obté amb l’observació directa dels paràsits en les matèries fecals o bé dels ous situats en la perifèria de l’anus. Un mètode idoni per a detectar els ous consisteix a col·locar una cinta cel·lulòsica sobre els marges de l’anus, al matí, abans que l’infant defequi, de manera que en desprendre-la s’endugui els ous que hi han estat dipositats durant la nit; aquesta cinta adhesiva s’observa al microscopi per verificar si conté ous. Si no s’hi detecten ous i els símptomes es mantenen, aquest procediment pot repetir-se diverses vegades abans de descartar-ne la diagnosi.

El tractament consisteix en l’administració de fàrmacs antiparasitaris de diversos tipus, en general en una sola dosi per via oral. Habitualment, el procediment es repeteix, en intervals d’una setmana, una o més vegades, per tal de garantir l’eliminació completa dels paràsits.

La profilaxi consisteix a prevenir l’autoinfestació i les lesions anals que produeix el gratament. Així, cal que les persones infestades es rentin bé les mans i es raspallin adequadament les ungles després de les deposicions, i que se les tallin. Aquestes mesures són molt importants en els infants.

Característiques principals de la malaltia de l’oxiürosi o enterobiasi
agent causal: Enterobius vermicularis
hàbitat del microorganisme: intestí humà
vies de contagi: fecal-oral
període d’incubació: de 2 a 4 setmanes
manifestacions: coïssor anal, eliminació de paràsits amb les matèries fecals
profilaxi: mantenir una acurada higiene de les mans, bullir la roba interior i els llençols suposadament contaminats