Resultats de la cerca
Es mostren 185 resultats
Antoine-François Prévost
Literatura francesa
Escriptor francès, anomenat Prévost d’Exiles
.
Alumne i novici dels jesuïtes i monjo benedictí, abandonà el monestir i visqué, a París i a Anglaterra, lliurat a polèmiques i treballs d’erudició Finalment obtingué una certa estabilitat gràcies a la regència d’un priorat a Mans 1754 Home aventurer, d’ànim inquiet i apassionat, com palesen les seves obres Mémoires et aventures d’un homme de qualité , 1728-31 Le philosophe anglais ou Histoire de monsieur Cleveland , 1731-38, traduí al francès les novelles de SRichardson Però és conegut, sobretot, per la Histoire du chevalier Desgrieux et de Manon Lescaut , novel*la psicològica i…
Kenneth Cook
Literatura
Escriptor i periodista australià.
La seva experiència durant els anys cinquanta com a treballador de l’Australian Broadcasting Commission al poble de Broken Hill alimentà Wake in Fright 1961, un petit clàssic de les lletres del continent austral El 1966 cofundà el Liberal Reform Group per oposar-se a la guerra del Vietnam, però no fou escollit diputat en cap de les dues ocasions que es presentà a les eleccions Guionista de ràdio i televisió, triomfà entre el públic lector amb novelles com Chain of Darkness 1962, Tuna 1967 i Pig 1980, i amb els contes de la trilogia iniciada amb The Killer Koala 1986 Apassionat de…
Vissarion Grigorjevič Belinskij
Filosofia
Literatura
Crític, assagista i filòsof rus.
Estudià a la Universitat de Moscou Immergit en els ambients revolucionaris, es dedicà a la creació literària Dmitrij Kalinin, 1832 drama contra el servatge, compartida i aviat substituïda per l’activitat crítica, duta a terme en revistes de Moscou i de Peterburg Típic representant dels intellectuals progressistes russos, es convertí, passada una època hegeliana, en apassionat materialista, creador de l’estètica i de la crítica realistes Contrari a l’art per l’art i a l’intimisme romàntic, defensà l’explicació sociològica de l’evolució de l’art, el condicionament de l’home per la…
John Keats
Música
Poeta anglès.
Encara que les seves nocions de música eren més aviat pobres, fou sempre un melòman apassionat i arribà a tenir uns coneixements força amplis de la música del seu temps Aquest interès ha estat, en certa manera, reconegut per les nombroses adaptacions que compositors d’èpoques i estils diversos han fet dels seus poemes Entre d’altres, la Simfonia Coral de Gustav Holst 1925 és l’obra més ambiciosa Edward McDowell s’inspirà en Lamia per a un dels seus poemes simfònics 1904 i Frank Bridge es basà en Isabella 1908 El poema de Keats més musicat és La belle dame sans merci versions de…
Stendhal
Música
Pseudònim, el més conegut dels nombrosos que feu servir, de l’escriptor francès Henri Beyle.
Polígraf de gran cultura, participà en les polèmiques més candents de la seva època, i la música no en fou una excepció En aquest camp, del qual tenia bons coneixements tècnics gràcies a la seva educació, es mostrà un apassionat de l’òpera italiana i, especialment, de G Rossini, de qui escriví una biografia, a més de les de J Haydn, P Metastasio i WA Mozart Des de les pàgines de diversos periòdics s’oposà als classicistes Dispers en la seva obra es troba un concepte de la música típicament romàntic, bé que Stendhal posà molt d’èmfasi en les diverses tradicions nacionals i la seva…
Giuseppe Mulè
Música
Compositor italià.
Estudià violoncel i composició al Conservatori de Palerm El 1911 guanyà un premi de composició amb l’oratori Il cieco di Gerico Les seves primeres òperes - La baronesa di Carini 1912, Al lupo 1919 o La monacella della fontana 1923- mostren la influència del verisme de P Mascagni Dirigí el Conservatori de Palerm 1922-26 i el Conservatori de Santa Cecília de Roma 1926-43, centre on substituí O Respighi Apassionat pel món del teatre grec clàssic, escriví abundant música incidental per a representacions d’obres d’autors com Èsquil, Aristòfanes o Sòfocles al Teatre de Siracusa…
concitato
Música
Indicació dinàmica que prescriu un moviment agitat, apassionat i fogós, característic de l’estil volgut per Claudio Monteverdi.
No és tan utilitzada com la d'agitato
Joseph-Nicolas-Pancrace Royer
Música
Compositor francès.
Estudià amb Marc-Roger Normand, cosí de François Couperin el Gran El 1725 es traslladà a París, on aconseguí una gran reputació com a professor de cant i clavicèmbal i ocupà alguns càrrecs de responsabilitat al teatre d’òpera de la capital francesa Del 1730 al 1733 fou mestre de música de l’Acadèmia Reial de Música i el 1749 arribà a ser director de l’orquestra de l’Òpera de París, on presentà simfonies de JA Hasse, N Jommelli i JWA Stamitz Aprofità l’agitació provocada per la Querelle des Bouffons per a introduir l' Stabat Mater 1753 de GB Pergolesi Royer compongué òperes en un estil …
Claude Delvincourt
Música
Compositor francès.
Compaginà els estudis de dret amb els de música al Conservatori de París, on fou alumne de L Boëllmann, H Büsser i G Caussade El 1913 guanyà el Premi de Roma de composició amb la cantata Faust et Hélène Durant l’època en què estigué al capdavant del Conservatori de Versalles 1931-41 en dirigí la reforma pedagògica, i durant l’ocupació nazi fundà l’Orchestre des Cadets i un cor infantil per tal d’impedir la deportació dels alumnes a Alemanya El control cartesià que marcà la seva música no impedí, però, l’expressió dels sentiments, i les seves composicions revelen un esperit apassionat…
Salvador Palau i Rabassó

Primer segell en català de l’any 1967, amb la llegenda “Castellers”, impulsat per Salvador Palau i Rabassó
©
Numismàtica i sigil·lografia
Advocat i expert en filatèlia.
Fill d’una família benestant del Vendrell, estudià dret a Barcelona, on exercí Apassionat pel món de la filatèlia, fou un gran colleccionista i expert en la matèria, que destacà com a conferenciant i articulista Fou president del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, cap del Servei Filatèlic de Correus i un dels promotors de la Federación Española de Sociedades Filatélicas, de la qual fou el primer president el 1964 Tingué un càrrec important dins de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, des d’on endegà l’edició del primer segell en català en època franquista, l’any 1967…