Resultats de la cerca

A Milà pintà els frescs de Santa Maria di Brera i de l’oratori del Pio Luogo a Santa Corona 1521, i féu diversos cicles decoratius de temes sacres i profans a la capella Besozzi, a l’església de Sant Maurici, a l’oratori del Greco Milanese Musée du Louvre, París i a la Villa Pelucca 1522-25 Pinacoteca di Brera, Milà La seva obra cabdal és La Mare de Déu del Roser Pinacoteca di Brera, on és clara la influència de Leonardo da Vinci, de qui aprengué l' sfumato

Deixeble de Piero della Francesca i influït per AMantegna, desenvolupà el sentit de la perspectiva en els espais arquitectònics que serveixen de fons a les seves obres Inauguració de la Biblioteca Vaticana per part de SixtIV ~1475 Pinacoteca Vaticana Treballà a Forlì, a Loreto capella del Tresor i a Urbino, on el seu estil s’enriquí amb aportacions de DBramante i PBerruguete, dels quals aprengué la tècnica del retrat i el concepte monumental de la figura humana A Roma decorà al fresc l’absis de l’església dels Sants Apòstols

De família humil, aprengué l’ofici a Barcelona i a Sevilla De tornada s’establí amb el seu germà Josep i produí orfebreria litúrgica, que exportà per tot Espanya Popularitzà joieria d’argent treballada amb el nou procediment de gravat a l’àcid, que, després d’ell, restà en desús, bé que algú n'hagi fet la represa cap a 1950-60, amb esperit contemporani Es valgué de models dels millors escultors catalans i de la collaboració del pintor Josep Presno A Barcelona deixà notables obres per al culte

A divuit anys emigrà a Cuba, on aprengué l’ofici de tipògraf i collabo-rà a la premsa de Matanzas Des del 1850 adreçà articles i poemes al “Diario de Villanueva y Geltrú” amb el pseudònim El marqués de Bellaflor El 1857 s’installà a Vilanova i la Geltrú, on s’encarregà de la direcció i redacció d’aquest diari i collaborà en d’altres amb escrits en català i castellà, amb els quals donà suport al moderantisme polític i a la Renaixença El 1858 creà una impremta pròpia, des d’on promogué projectes editorials

Aprengué el violí i el piano de manera autodidàctica, i treballà acompanyant pellícules mudes El 1934 formà amb Django Reinhardt el Quintette du Hot Club de France, amb el qual es donà a conèixer Durant la Segona Guerra Mundial treballà a Londres amb George Shearing Els anys seixanta la seva carrera experimentà un rellançament i actuà en importants festivals dels Estats Units Durant els setanta enregistrà tres discos amb Yehudi Menuhin S Grappelli fou un dels pioners de la utilització del violí en el jazz Amalgamà equilibradament la tradició clàssica del violí, el sentit rítmic…

De formació autodidàctica, aprengué a tocar el piano i compongué algunes cançons que tingueren anomenada a l’Uruguai i que músics professionals li escriviren, perquè Quijano no tenia els coneixements necessaris per a fer-ho Durant molt de temps se li atribuí l’autoria de l’himne de l’Uruguai, adoptat com a tal el 1845, l’autèntic compositor del qual fou Francisco José Debali Segons el musicòleg uruguaià L Ayestarán, Quijano és també autor d' El amante de Arlequín o Las estatuas vivas i Pastorella o la noche de Navidad , les partitures de les quals no s’han conservat

Deixeble de K Jeppesen, amb qui aprengué harmonia i contrapunt, del 1921 al 1922 estudià a Viena amb Joseph Marx, gràcies al qual entrà en contacte amb el cercle d’amistats que envoltava Arnold Schönberg Ben aviat s’involucrà en un llenguatge musical proper al de Carl Nielsen Les Quatre simfonies i les òperes Kejserens nye klæder 'El vestit nou de l’emperador’ 1928 i Kilderejen 'El camí de la font’ 1942 es consideren les seves obres més representatives Professor i director del Conservatori de Copenhaguen 1954, els anys 1956 i 1958 obtingué el Premi Carl Nielsen

Fill de Bebo Valdés , aprengué el piano de molt jove, però restà a Cuba quan el seu pare s’exilià el 1960 Liderà diverses orquestres, entre les quals la Orquesta Cubana de Musica Moderna 1967 i, sobretot Irakere 1973 que, amb músics com Paquito D’Rivera i Arturo Sandoval, es convertí en una de les primeres orquestes de jazz afrocubà És també un destacat pianista de jazz , al capdavant de trios i conjunts La seva discografia és nombrosa i al llarg de la seva carrera ha guanyat premis Grammy els anys 1979 amb Irakere, 1997 i 2000

Fill i deixeble de Lluís Garcia i Falgàs, aprengué també amb el seu oncle Pasqual Capuz Es formà a Llotja, a Barcelona, i el 1949 visità París, Suïssa i Itàlia Exposà a París 1949 i diverses vegades a Barcelona És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i en diverses colleccions del país i dels EUA Colúmbia, Boston, San Francisco i Filadèlfia El Museu de Manises i el Nacional de Ceràmica de València tenen sales monogràfiques dedicades a ell Els seus retrats, realistes i acadèmics, però d’una notable personalitat, es beneficien d’una sòlida construcció i d’una acusada…

Atret, en principi, per la pintura, fou deixeble de Josep Berga i Boix, a Olot, i de l’escola de Llotja, a Barcelona Vers el 1890 anà a París, on esdevingué escultor i ajudant de Maillol, el seu veritable mestre, amb qui aprengué també l’aquarella El 1929 participà en la decoració escultòrica del recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona Arran de la Segona Guerra Mundial s’establí definitivament a Olot Dins un estil derivat de Maillol, excellí en figuretes de terra cuita, d’un mediterranisme fi i elegant que el relaciona formalment amb el Noucentisme