Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
Vaga general a Espanya en protesta pel projecte de reforma laboral
Vaga general a Espanya en protesta pel projecte de reforma laboral, que és aprovat pel Congrés el 24 de març
parcel·lació
Dret administratiu
Dret civil
Acció de parcel·lar o dividir en parcel·les una o diverses finques agrupades, sia a iniciativa de l’administració pública o a iniciativa privada.
Aquesta operació només pot ésser realitzada quan ha estat aprovat el corresponent pla urbanístic i hom n'ha obtingut llicència administrativa
Districte Cinquè
Raval
Nom amb què és conegut el Raval, un dels sectors de l’antic recinte emmurallat de Barcelona que constituí un dels dotze districtes administratius de la ciutat (1945-84).
Comprèn el Barri Xinès i es distingeix per les altes densitats d’ocupació del sòl 503 h/ha el 1985 i dels habitatges 2,9 h per habitatge sense rellogats Situat a l’antic Raval, és limitat per la Rambla, el carrer de Tallers, la Ronda, el Parallel i el passeig de Colom forma una bigarrada xarxa viària, amb carrers estrets les cases la majoria dels s XVIII i XIX tenen un equipament deficient La densificació es produí des del principi del segle i arribà al màxim el 1930 1 023,6 h/ha Fou una de les zones polèmiques en els projectes urbanístics dels anys trenta El pla Macià denuncià la situació…
orde de Sant Benet d’Aviz
Militar
Orde religiosomilitar fundat vers el 1143 per uns cavallers entre els quals hi havia el primer gran mestre Fernando Monteyro, per lluitar contra els musulmans i defensar la religió catòlica.
De primer adoptà el nom de Nova Milícia, i fou aprovat pel rei Alfons I, que el dotà de terres Posteriorment, els seus membres es digueren confrares de Santa Maria d’Èvora i, després d’emparar-se del castell d’Aviz, prop d’Èvora, prengueren la denominació definitiva L’any 1162 fou dotat de constitucions i posat sota la regla de sant Benet Aprovat pel papa, el 1192, gaudí de grans riqueses Del 1213 al 1385 estigué sota l’autoritat de l’orde castellà de Calatrava El 1550 el papa uní el gran magisteri de l’orde a la corona portuguesa El rei Joan li donà com a senyal en…
curatela
Dret civil
Institució que té per objecte protegir els interessos dels menors emancipats, orfes de pare i mare, dels menors que han obtingut el benefici de majoritat i dels declarats judicialment pròdigs, assistint-los en els actes que no poden realitzar per si mateixos.
La curatela es troba regulada al Codi Civil de Catalunya, llibre segon, aprovat per la Llei del Parlament de Catalunya 25 ⁄ 2010, de 29 de juliol
Es remet al Ministeri d’Obres Públiques el Pla Hidrològic de les Conques Internes de Catalunya (PHCIC)
El govern de la Generalitat remet al Ministeri d’Obres Públiques, per tal que sigui aprovat per reial decret, el Pla Hidrològic de les Conques Internes de Catalunya PHCIC
manipulador d’aliments | manipuladora d’aliments
Alimentació
Persona que es dedica a la distribució i venda de productes alimentaris frescs sense envasar, o bé a l’elaboració, la manipulació i l’envasament no mecànic, o sense esterilització posterior, d’aquests productes, o a la preparació culinària d’aliments destinats al consum directe.
Els aspirants han de passar un examen en què han de demostrar coneixements bàsics sobre alimentació i higiene, aprovat el qual reben una autorització atorgada pe l’organisme institucional competent
Nou pla d’ordenació urbana a València
Les greus pèrdues provocades a València per una gran riuada 13-14 d’octubre fan necessària l’elaboració d’un nou pla d’ordenació urbana, el futur Pla Sud aprovat el 1966
Al final d’any es fa efectiu el traspàs dels serveis d’Obres Públiques a la Generalitat
Fins al final d’any no es fa efectiu el traspàs dels serveis d’Obres Públiques a la Generalitat, aprovat dos anys abans la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat fa públic un pla d’autopistes, carreteres i camins
repregunta
Dret processal
Cadascuna de les preguntes que el litigant, l’advocat o el fiscal dirigeixen als testimonis presentats per l’adversari, després que han respost a cadascuna de les preguntes de l’interrogatori, amb vista a aclarir o refutar aquestes preguntes i comprovar la veracitat de les declaracions formulades.
El codi vigent a l’Estat espanyol preveu la presentació, en un plec secret, tancat o obert —abans de l’interrogatori dels testimonis—, d’un interrogatori de repreguntes contraatacant les preguntes, el qual ha d’ésser examinat i aprovat pel jutge