Resultats de la cerca

El repressor, que es forma en els ribosomes, s’uneix físicament a l’ADN al nivell del gen operador i li impedeix de formar l’ARN missatger corresponent El repressor no actua en presència d’una molècula anomenada inductor, que inactiva el repressor i permet que els gens estructurals de l’operó transcriguin l’ARN missatger

Promou la transcripció del gen que regula i ho fa unint-se de manera específica al promotor i a l’ARN-polimerasa Aquesta doble unió situa l’ARN-polimerasa al lloc d’inici de la transcripció, la qual cosa n'impulsa la iniciació En els organismes eucariotes, la seqüència d’ADN a la qual s’uneix l’activador és l’intensificador

Quan aquests són desoxiribonucleòtids, aleshores els polímers són anomenats àcids desoxiribonucleics ADN, i quan són ribonucleòtids, àcids ribonucleics ARN L’ADN i l’ARN comparteixen algunes propietats físiques i químiques perquè en tots dos les unitats de mononucleòtids estan unides mitjançant ponts de fosfodiester entre la posició 3’ d’un sucre i la 5’ del següent Els àcids nucleics no es dissolen fàcilment en aigua acidulada, però poden ésser extrets de les cèllules mitjançant fenol o dissolucions salines neutres

És un organisme hipotètic, d’una edat estimada en 3500 milions d’anys, deduït a partir de les filogènies moleculars de tots els llinatges d’éssers vius i de les característiques que comparteixen De morfologia relativament similar a la dels bacteris actuals, però molt més senzill, utilitzava l’ ADN  com a material hereditari, tenia mecanismes de transcripció i traducció basats en molècules d’ ARN , en ribosomes formats per proteïnes i molècules d’ARN específiques i en el codi genètic, i tenia la maquinària cellular necessària per a realitzar les reaccions metabòliques…

És un virus ARN, d’entre 80 i 150 nm de diàmetre, del grup dels retrovirus Comparteix diverses propietats morfològiques, biològiques i moleculars amb altres virus relacionats que afecten diversos mamífers Es compon de dues cadenes d’ARN idèntiques i d’enzims vírics dins d’un nucli proteic envoltat per una càpsida i un embolcall extern Hom en coneix dues variants, el VIH-1 i el VIH-2 El primer fou identificat l’any 1983, i la paternitat del descobriment ha originat una polèmica entre els investigadors L Montagnier i R Gallo El VIH-2 fou descobert el 1986 i, en…

Els àcids nucleics són unes substàncies de diversos tipus encarregades d’emmagatzemar la informació genètica, i de desxifrar-la, segons correspongui a cada cas, per tal de dirigir el funcionament cellular i el de l’organisme en conjunt Aquestes substàncies, la composició química de les quals correspon als àcids, es qualifiquen d’àcids nucleics perquè és al nucli de la cèllula on se centra l’activitat que desenvolupen hi ha un tipus d’àcid nucleic que emmagatzema la informació genètica al nucli cellular, i d’altres que s’encarreguen de recollir aquesta informació al mateix nucli, passen…

Cada gen estructural té la informació pertinent per a l’elaboració d’un determinat polipèptid En alguns casos la cadena polipeptídica sintetitzada a partir de la informació d’un gen constitueix una proteïna en altres casos, la informació existent en dos o més gens actua conjuntament, originant les diverses cadenes peptídiques que poden constituir algunes proteïnes La manera com el ADN emmagatzema aquesta informació, si bé a primera vista sembla molt complexa, de fet té un principi senzill la llarga molècula de ADN, segons la disposició dels seus elements, disposa d’un codi o alfabet de quatre…

Hom el troba en l’ARN de transferència

Doctorat a la Universitat Rockefeller 1964, de la qual fou professor en 1990-94 i director en 1990-91, des del 1968 exercí la docència, la investigació i càrrecs directius al MIT Compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina del 1975 amb R Dulbecco i HD Temin , pels seus treballs sobre virus d’ARN, la descoberta de l’enzim transcriptasa inversa ADN polimerasa-ARN dependent, i per la fixació dels processos moleculars mitjançant els quals la informació genètica s’incorpora a l’ADN Fou una veu pionera en la lluita contra la sida a partir de 1986, i el 1996 fou…

Pot estar codificat en el genoma i, per tant, pot ésser produït per la mateixa cèllula, formant part de la maquinària molecular de regulació de l’expressió gènica, o bé pot ésser incorporat des de l’exterior, com per exemple durant una infecció vírica o per manipulació humana