Resultats de la cerca

Estudià violí i arpa Entre els anys 1861 i 1864 s’interpretaren força obres vocals seves Fou professor d’arpa al Conservatori del Liceu, on exercí una tasca pedagògica molt important, i primer violí de l’Orquestra del Teatre del Liceu en la temporada 1879 Fou mestre de capella a Santa Maria del Pi, a Barcelona

Estudià al Conservatori de Venècia amb Margherita Cicognari El 1959 rebé el primer premi del Concurs d’Arpa d’Israel Es perfeccionà amb Pierre Jamet al Conservatori de París, on es diplomà el 1962 amb un primer premi El 1971 obtingué un altre primer premi al concurs Marcel Tournier Tocà sovint música de cambra amb el flautista Maxence Larrieu Des del 1971 fou professora del Conservatori de Brusselles, i des del 1978, del de Rotterdam Estrenà el Concert per a arpa , d’Ami Maayami 1964, i el de flauta i arpa de Damase 1976 De la seva discografia destaquen…

Vida Format al Conservatori Nacional de Ciutat de Mèxic, on estudià violí, composició i acústica, el 1899 anà a Europa, on prosseguí els seus estudis als conservatoris de Leipzig i Gant Ja abans d’anar-se’n de Mèxic havia començat a donar forma als seus postulats teòrics, que durant la seva estada a Europa s’anaren perfilant Basats en la física, les matemàtiques i la teoria musical, refusaven la divisió de l’escala en els tradicionals dotze sons En les seves composicions arribà a utilitzar intervals d’1/16 de semitò Segons la teoria microtonal microtonalitat de Carrillo, l’escala quedava…

La primera notícia que hom en té prové de Giraldus Cambrensis ~1147-1223, que en la seva Descriptio Cambriae afirma que els gallesos coneixien i practicaven la polifonia Els instruments principals eren l’arpa, la flauta i el crwht, amb què acompanyaven el cant fins a quatre veus Del s XIV són uns cants amb acompanyament d’arpa o peces per a arpa sola que són les tabulatures instrumentals més antigues Els pennillion telyn , on cada cantor segueix una melodia diferent, i encara una altra l’harpa, s’integren en una superior harmonia Se suposen derivats de…

Des de molt jove mostrà un gran interès per la música i la cultura popular del seu país d’origen, i cap al 1775 es traslladà a Londres, on es guanyà la vida com a intèrpret i professor d’arpa Entre el 1788 i el 1820 ocupà el lloc de bard del príncep de Galles i, més tard, del rei Compongué sonates i marxes i arranjà danses populars per a arpa i també per a teclat Entre les seves obres destaquen les recollides en Poetical Relicks of the Welsh Bards 1784, The Bardic Museum 1802 o The National Songs and Airs of Wales 1820 Així mateix, arranjà per a arpa o…

Es formà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de Pierre Jamet El 1963 es diplomà en aquesta institució, amb l’obtenció d’un primer premi Dos anys després fou guardonada al Concurs Internacional d’Israel i inicià la seva carrera internacional com a solista El 1976 fou nomenada professora d’arpa del Conservatori de Luxemburg, i el 1978, solista de l’Orquestra Nacional de França Amb André Guilbert i Jean Barthe fundà un trio, amb el qual interpretà obres de cambra El 1976 estrenà el Concert per a arpa de Malcolm Williamson

De petit aprengué de tocar l’arpa celta antiga, i a 11 anys actuà a l’Olympia de París S'interessà per la música tradicional celta i la féu conèixer amb els instruments genuïns Amb la seva tasca de reivindicació popular, desvetllà el sentiment d’identitat del poble bretó i s’identificà amb tota la cultura cèltica A partir del 1970 actuà amb un conjunt instrumental en el qual combinava els instruments antics —i l’arpa celta— amb instruments propis de la música rock , fórmula que el féu molt popular entre el jovent de tot el món Ha enregistrat diversos discs

S’inicià en la música amb la seva família, de tradició musical, i posteriorment ingressà al Conservatori de París, on estudià arpa, harmonia, fuga i composició, tot assolint diversos premis El 1956 guanyà a Besançon el primer premi de direcció d’orquestra Fou professor d’arpa del Conservatori de París 1963-92 i de direcció d’orquestra a l’Escola Normal de Música de la capital francesa 1986-87 El 1970 assumí la presidència, fins el 1990, i la direcció de l’orquestra permanent de l’Associació de Concerts Pasdeloup Desenvolupà una intensa carrera com a compositor

Estudià al Conservatori de Música de París amb Henriette Renié i només amb tretze anys es diplomà amb dos premis en arpa i harmonia A disset anys debutà amb l’orquestra dels Concerts Lamoureaux Durant la Primera Guerra Mundial tocà l’orgue a la basílica del Sacré-Coeur de París El 1922 debutà a Londres, i dos anys després ho feu a Nova York Durant els anys trenta s’establí definitivament als Estats Units i el 1945 obtingué la nacionalitat d’aquest país Des del 1938 fins a la seva mort fou professor de la Juilliard School Entre el 1943 i el 1963 també fou professor del Conservatori de Mont-…

Es desconeix el lloc del seu naixement, encara que diverses versions el situen a Alemanya, Eslavònia o Itàlia Els fonaments de la música i el coneixement de l’arpa foren les beceroles musicals de la seva formació A París perfeccionà l’educació musical i estudià composició La seva primera opéra comique fou Julie 1772, de la qual Mozart utilizà l' air "Lison dormait dans un bocage" com a base temàtica de la variació K264 Aquest no fou l’únic cas en què un air de Dezède s’utilitzà com a base d’una variació La seva producció musical està constituïda majoritàriament per òperes, tot i…