Resultats de la cerca

Narcís Vallès Reus, Baix Camps XVIII-XIX, amb el seu germà Tomàs Vallès , construí el palau arquebisbal de Tarragona 1814, en un estil neoclàssic de gust grecoromà, sense gaire ornamentació Segurament fill d’un d’ells fou Francesc Vallès i Cuhi Reus — Barcelona 1879, que anà a Madrid 1824, on freqüentà l’estudi d’arquitectura de CTMoreno fins a obtenir el títol 1825 s’establí a Barcelona, on és autor d’un projecte —no realitzat— per a reformar la plaça de Sant Jaume i la façana de la casa de la ciutat 1826 dirigí la font de Neptú a Igualada, amb Damià Campeny 1827-32, dictaminà sobre el…

A Antoni Rovira i Riera s XVIII-XIX, mestre fuster, hom atribueix la casa Collasso del Pla de Palau de Barcelona, però la seva única obra documentada fou el pont de fusta construït entre la Duana i el Palau Reial 1802, segons projecte de Tomàs Soler i Ferrer, en fer una visita els reis d’Espanya i d’Etrúria amb motiu de les esposalles règies plànols conservats a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Fill seu fou Antoni Rovira i Trias El fill d’aquest, Antoni Rovira i Rabassa Barcelona 1845 — 1919, es titulà a l’acadèmia de San Fernando el 1867 Professor de geometria descriptiva a l’Escola de…

Procedent del poble de Bassegoda Alt Empordà, a la primeria del segle XIX els seus membres es traslladaren a Barcelona, com a paletes Pertany a la primera generació Pere Bassegoda i Mateu 1817—1908, mestre d’obres, i contractista amb els seus germans paletes Bonaventura Bassegoda i Mateu i Josep Bassegoda i Mateu Fou autor, a Barcelona, de la casa Ròmul Bosch i Alsina i de la de davant la Companyia Telefònica, totes dues a la plaça de Catalunya Són de la segona generació els fills de Bonaventura, Bonaventura Bassegoda i Amigó , Joaquim Bassegoda i Amigó 1854-1938, que fou catedràtic i…

Josep de Xoriguera Barcelona s XVII exercí de tallista a Catalunya El seu fill Josep Simó Xoriguera i Elies dit el Vell Barcelona — Madrid 1682, escultor, fillastre de Josep Ratés i Dalmau, anà amb aquest a Madrid per ajudar-lo en l’execució del retaule desaparegut de l’església de Montserrat 1674 Es casà a Madrid, on s’establí i castellanitzà el seu nom Churriguera Inicià allí una dinastia d’artistes bàsica dins l’art barroc castellà El més famós dels seus fills és l’arquitecte i escultor José Benito Xoriguera , que donà lloc al xoriguerisme Un altre fill, Joaquín Xoriguera o Churriguera…

El nom prové de les inicials dels fundadors Winy Maas Schijndel 1959, Jacob Van Rijs Amsterdam 1964 i Nathalie de Vries Appingedam 1965 Winy Maas collaborà en el grup OMA Office for Metropolitan Architecture, mentre que Nathalie de Vries i Jacob Van Rijs ho feren al despatx de Martínez-Lapeña i Torres a Barcelona La seva producció confia a l’ús imaginatiu de la tècnica la solució dels problemes mediambientals i la possibilitat de generar noves experiències urbanes i espacials Illustren els seus plantejaments amb projectes de caràcter teòric en forma de llibre, com són MetaCity DataTown 1992,…

Els principals membres en són els germans Diego Arruda Évora — 1531 i Francisco Arruda Évora — 1547, que collaboraren freqüentment Del primer sobresurten la nau i la sagristia del convent de Cristo de Thomar 1510-13, on destaquen les finestres, típica mostra de l’art manuelí pels mateixos anys, tots dos feren un viatge al Marroc, on construïren diverses fortificacions i reberen influències de l’art autòcton Francisco retornà del Marroc el 1515 per dirigir, a Lisboa, la construcció de la torre de Belém fins el 1519 Aquest any s’establiren a Évora, on exerciren càrrecs arquitectònics…

Juan Gil de Hontañón ~1480 — Salamanca ~1531 intervingué en la construcció de les catedrals de Segòvia, Salamanca i Sevilla El seu fill Juan Gil de Hontañón , el Jove , treballà amb ell a Salamanca, a la catedral, i feu la portada de l’església del Sancti-Spiritus Rodrigo Gil de Hontañón Rascafría, Castella 1500 — Segòvia 1577, també fill del primer, collaborà en les obres de les catedrals de Segòvia, Salamanca, Plasència i Astorga A Salamanca feu el projecte del collegi dels irlandesos 1521, al palau Monterrey 1539 i la casa de la Salina, i a Lleó el palau dels Guzmanes 1559-66 La seva obra…

Francesc d’AMestres i Guitart fou mestre major de la catedral de Barcelona 1764-94 El seu fill Josep Mestres i Ximenes — 1804 el substituí com a ajudant del 1781 al 1794, any que ocupà en propietat la plaça fins a la seva mort El seu fill Francesc d’AMestres i Gramatxes — 1814 el succeí fins a la seva mort i fou succeït pel seu germà Josep Mestres i Gramatxes fins el 1832, que hagué de cedir el lloc a Josep Mas i Vila, car posseïa el títol gremial però no l’acadèmic preceptiu Mort Mas, el 1855, ocupà el càrrec Josep Oriol Mestres i Esplugas , fill de Josep i pare d' Apelles Mestres i Oñós i…

Titulat el 1905 Gendre i collaborador de Lluís Domènech i Montaner, fou l’arquitecte director de l’important grup d’artistes i ajudants que intervingueren en l’obra del Palau de la Música Catalana El 1912 feu l’ampliació de la casa Thomas, del seu sogre, a Barcelona Guanyà amb Enric Catà el concurs per al Teatre Principal de Terrassa 1909, i el 1910, amb Alexandre Soler i March , el del Mercat Central de València acabat el 1928 És autor de nombrosos edificis de Barcelona Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i degà del Collegi Oficial d’Arquitectes…