Resultats de la cerca

Deixeble de Borràs Abella i d’Enric Galwey Exposà individualment a Barcelona Galeries Laietanes, el 1933, Madrid Círculo de Bellas Artes, el 1934 i Manresa, ciutat on residí des del 1914 Pintà els murals de la basílica de Sant Joan del Laterà, a Roma Practicà diverses tècniques artístiques

Fou arxiver a Tarragona i a València i secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on dirigí la revista Archivo de Arte Valenciano Collaborà assíduament al Diario de Valencia i publicà treballs sobre la inquisició i sobre qüestions artístiques i literàries, com El cervantismo en Valencia 1924

Fou iniciativa dels empresaris turístics lligats al Grup Barceló Desenvolupa diferents projectes de cooperació internacional lligats als àmbits de la salut i l’educació Manté diferents programes d’ajuda mèdica a diversos països, entre d'altres, la República Dominicana, Nicaragua, Hondures i Guatemala Realitza exposicions i promou activitats artístiques, especialment per als joves

Acusada falsament d’adulteri per dos ancians i condemnada a mort, és salvada per l’hàbil intervenció del noiet Daniel L’episodi de Susanna al bany espiada pels dos ancians ha estat objecte de nombroses reproduccions artístiques i d’ençà del s XVI ha estat ocasió d’escenes galants i de nu femení

Membre de la Junta de Museus de Barcelona, promogué importants exposicions artístiques al Principat Adquirí a Viena el Sant Jordi de Jaume Huguet, actualment al Museu d’Art de Catalunya Llegà una important collecció de vidres al Museu d’Arts Decoratives de Barcelona És fill de  Francesc Cabot i Ferrer i germà de Joaquim Cabot

S'uní amb Zeus, que havia adoptat la forma d’un cigne, i concebé un ou del qual nasqueren Pòllux i Helena la mateixa nit, s’uní també amb el seu marit humà Tíndar, i concebé Càstor i Clitemnestra La seva llegenda ha inspirat notables obres artístiques Leda i el cigne, de Leonardo da Vinci, al Musée du Louvre

Estudià Belles Arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou deixeble d’Ignasi Pinazo Tenia un estudi de fotografia que fou cèlebre per les nombroses tertúlies artístiques que s’hi organitzaren Fou director del centre de Cultura Valenciana i alguna de les seves obres es conserva al Museu de Belles Arts de València

Treballà inicialment en el camp de la creació publicitària Estudià a Llotja i s’interessà així mateix per la història de la pintura moderna Desenvolupà les seves primeres activitats artístiques en el terreny del dibuix i del gravat Evolucionà vers l’expressionisme i alhora manifestà una creixent preocupació pel color, que és l’element dominant en les seves creacions més recents

Té uns 8 500 000 volums i, a més, un fons de manuscrits, mapes, microfilms, discs, impresos, peces musicals escrites i una secció de revistes amb uns 10 000 títols Enclou algunes colleccions especials la collecció Berg, de literatura britànica i nord-americana, la collecció Spencer, de llibres illustrats i enquadernacions artístiques, i la collecció Arents, de llibres sobre el tabac

El nom prové de l’abreviació de l’expressió arts décoratifs Tingué la seva màxima difusió amb motiu de l’Exposició Internacional de les Arts Decoratives i Industrials Modernes, celebrada el 1925 a París Representà una certa reacció al Modernisme, i mostrà, seguint algunes de les tendències artístiques coetànies, com ara el cubisme i el fauvisme, una clara preferència per la geometrització i els colors plans