Resultats de la cerca
Es mostren 5861 resultats
norma
Lingüística i sociolingüística
Aspecte del llenguatge introduït per alguns lingüistes moderns (Hjelmslev i Coseriu, amb alguns matisos de diferència) en la clàssica dicotomia llengua i parla de Saussure.
Esquemàticament, la norma és allò del sistema de la llengua que és sentit com a comú per tots els parlants És com la unió de l’aspecte abstracte de la llengua i l’aspecte concret de la parla, que no arriba, però, a presentar del tot cap de les dues Partint de la parla individual concreta, única experimentable, hom pot arribar a conèixer la norma més comunitària i, d’aquí, aspirar a conèixer el sistema de la llengua Dins el marge de llibertat que ofereix la parla, com a realització concreta de la llengua, té lloc l’aplicació “normal” del sistema lingüístic, que és…
ingressiu | ingressiva
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’aspecte que presenta l’acció verbal en el seu punt inicial i momentani, sense parar esment en el seu possible desenvolupament posterior.
S'oposa a l’aspecte terminatiu
Olèrdola

Aspecte de la muralla romana d’Olèrdola
© Dep. Cultura / Generalitat de Catalunya
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat i castell del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dalt d’un turó (358 m alt.) del massís de Garraf, al sector S del terme.
Les troballes arqueològiques revelen que l’indret era habitat ja a l’època neolítica i a l’edat del bronze Fou fortificat al moment de la conquesta romana del país, En resta una muralla romana construïda a principis del segle I aC, refeta al segle X, mesura 150 metres de llargada i 2 metres d’amplada, amb un parament extern format per grans blocs escairats També s’hi troben nombroses sitges, cisternes i fons de cabanes d’època iberoromana la base del castell és de parament romà Abandonat durant la pau romana Olèrdola ha estat poblada en temps difícils per la seva posició estratègica i…
Llanes

Aspecte de Llanes
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi d’Astúries.
S'estén entre la serra de Cuera i la costa cantàbrica Conserva restes de fortificacions medievals i l’església de Santa Maria segle XIII
el Soler
Aspecte del Soler
© CIC-Moià
Serrahima

Aspecte de la masia Serrahima
Masia
Masia del municipi d’Arbúcies (Selva), a l’E del nucli de Joanet.
És documentada, juntament amb sis masos més, el 1262 com a part de la batllia general d’Arbúcies Segons consta, la casa s’incendià el 1834 i la cara nord, la més afectada, fou reconstruïda Les darreres reformes de l’edifici són del 1918
el Collell

Aspecte del Collell
© CIC-Moià
Mas en ruïnes del municipi de Balsareny (Bages).
Vila-rodona
Aspecte de Vila-rodona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació S'estén entre els municipis d’Aiguamúrcia N, el Pla de Santa Maria NW, Alió SW, Bràfim, Montferri i Rodonyà S, tots dins l’Alt Camp, i el Montmell E, ja dins el Baix Penedès És al sector de la plana de llevant de la ciutat de Valls, travessat de N a S pel Gaià, i accidentat a la part de l’esquerra del riu pels contraforts del Montmell 524 m Comprèn la vila de Vila-rodona, cap de municipi, part de la caseria de Vilardida compartida amb Montferri, els petits llogarets de la Serra, Mas d’en Bosc, Mas de l’Alzinet i un bon nombre de…
Montargull

Aspecte de Montargull
© CIC-Moià
Caseria
Caseria del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), situada a 975 m alt. en un coster, a la dreta del riu de la Vansa, al NE de Sorribes de la Vansa.
A la caseria es feia festa per Sant Marc, a l’abril
Montclar

Aspecte de Montclar (Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, a la conca del Cardener.
Situació i presentació És situat entre els municipis de l’Espunyola, Avià i Casserres, i la part principal, envoltada pel terme de l’Espunyola pel NW, el N i l’E mitjançant un apèndix allargassat que divideix les dues parts del terme de Montclar A l’W i al SW limita amb Montmajor, al S amb Viver i Serrateix i al SE amb Casserres Els principals nuclis de població són el poble de Montclar, que és el cap de municipi, la caseria de Sant Quintí de Montclar, que constitueix el centre d’un enclavament, i els nuclis del Casó i Torregassa Una carretera local uneix el cap municipal amb una altra que…