Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
Šamši-Adad I
Història
Rei d’Assíria (~1813 — 1781 aC).
Malgrat no ésser assiri, aconseguí de fer-se amo del país, el qual convertí en la més gran potència del Pròxim i Mitjà Orient Després de sotmetre l’alta Mesopotàmia, conquerí Mari i s’estengué per l’E fins al territori d’Ešnunna i el dels guti i turukkian, poblacions del Zagros Al NW s’alià amb els prínceps siris de Karkamiš i de Qatna per tal de contrarestar el poder del regne d’Iamhad Alep Posà el seu fill gran, Išme Dagan, a Ekallatum perquè controlés la frontera est, on es trobava el seu principal enemic, Ešnunna, i el petit, Iasmah-Ahad, a Mari frontera oest El seu alt sentit de l’…
Salmanassar V
Història
Rei d’Assíria (727-722 aC).
Fill de Teglatfalassar III, sufocà una sèrie de revoltes a Síria-Palestina, entre les quals es destaca la d’Osees, rei d’Israel, la capital del qual, Samaria, assetjà durant tres anys 724-722 aC
Salmanassar III
Història
Rei d’Assíria (858-824 aC).
Fill d’Assurnasirpal II Molt actiu en les seves empreses guerreres, el 856 derrotà Aramu, sobirà de Nairi futur Urartu A l’est, féu una campanya contra Zamua, a l’altiplà iranià El 853 envaí Síria, on derrotà Ahuni, rei arameu de Bit Adini Però sembla que fou deturat a Qarqar, davant una coalició dirigida per Hadadecer o Adad-Idri de Damasc i Acab d’Israel El 849 combaté novament la coalició síria, presidida primer per Hadadecer i després per Hazâ-el A Cilícia sotmeté 836 l’important regne de Tabal Hom li deu el famós obelisc negre , on narra les seves campanyes
Assurnasirpal II

Escultura assísiria d’Assurnasirpal II de pedra procedent de Nimrud (segle IX a C) (Orient Mitjà)
© Fototeca.cat
Història
Rei d’Assíria (883-859 aC).
Orientà la seva política exterior cap a la conquesta de Síria, on sotmeté diversos estats arameus Bit Zamani, Bit Adini, etc, derrotà els estats neohitites de Karkamiş i Khattina i imposà tribut a les ciutats fenícies A l’interior, féu de Nimrud la seva capital, embellint-la amb una sèrie d’edificis
Teglatfalassar I
Història
Rei d’Assíria (1115-1077 aC).
Fill d’Aššurrēšiši I, fou un dels sobirans assiris més guerrers En cinc anys 1115-11 conquerí quaranta-dos estats situats entre el Zab inferior i l’Eufrates i entre el N de Síria i la Mediterrània Al S, a l’últim, prengué Babilònia La seva ocupació no fou, però, duradora Aquesta fragilitat de les conquestes de Teglatfalassar, vàlida igualment en tots els altres casos, fou un dels punts dèbils de la seva política exterior El sistema de convertir en províncies els territoris sotmesos no fou implantat de forma regular fins al regnat de Sargó II Hom li deu algunes restauracions arquitectòniques…
Teglatfalassar III
Història
Rei d’Assíria (745-727 aC).
Com Teglatfalassar I, fou un dels monarques assiris més guerrers Posà fi 738 al poder del regne d’Urartu a Síria i Cilícia Al NE baté una coalició de quatre reis vassalls de Wassurme, gran cap del Tabal Cilícia, el qual deposà 730 Al S, s’imposà als capitosts arameus de Babilònia, entre els quals sobresortí Marduk-apal-iddina el Merodoac-baladan de la Bíblia, i en conquerí el regne 729 En lloc de fer pujar al tron un home de palla, es coronà sobirà del territori amb el nom de Pulu
Ezequies
Història
Rei de Judà (716-687 aC).
Segons la Bíblia, a més d’home de govern fou poeta i compilador de proverbis, i emprengué, seguint els consells d’Isaïes, la reforma religiosa vers el monoteisme nacionalista per tal de salvar Judà del poder estranger Refeu l’economia, fortificà militarment Jerusalem i oscillà entre l’aliança amb Assíria, primer, i amb Egipte, després, per alliberar-se del domini assiri
Karkamiş
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’alta vall de l’Eufrates, avui petita localitat situada a la frontera entre Turquia i Síria, coneguda en època romana amb el nom d’Europus.
Excavada intermitentment 1878-1920 per missions del British Museum, la seva importància a l’Orient antic deriva del fet d’ésser el pas més important de l’Eufrates entre Síria, Mesopotàmia i Anatòlia i entre l’interior Babilònia i Assíria i la Mediterrània A l’època sirohitita fou capital d’un dels principats, incorporat a l’imperi assiri el 717 aC
Nabû
Mitologia
Divinitat mesopotàmica, el nom de la qual significa ‘el brillant’.
Déu dels escribes i de la saviesa el Thot mesopotàmic, el seu culte sembla originari de la vila de Borsippa Gaudí d’una gran estima a Babilònia i a Assíria Durant l’imperi neobabilònic 625-538 aC fou, juntament amb Marduk, el déu de la dinastia caldea tres dels seus reis porten un nom teòfor compost a base de Nabû Nabopolassar , Nabucodonosor II i Nabonid
Merodak
Història
Forma massorètica del nom babilònic Marduc-apal-id-din, usat per primera vegada pel príncep babilònic MerodakI (1187-1175 aC).
El feu seu també MerodakII 721-710 i 703 aC, que s’annexà Babilònia atacat per Sargó d’Assíria, fugí a Elam, d’on tornà al començament del regnat de Sennàquerib, el qual, però, el derrotà de seguida fins al final de la seva vida fruí de la protecció d’Elam, però el seu fill havia estat mort i el seu cos lliurat als assiris