Resultats de la cerca
Es mostren 1070 resultats
Philippe de Vitry
Música
Compositor i teòric musical francès.
Al servei de Carles IV i Felip VI de França, fou més tard notari reial i conseller de Joan II de França i bisbe de Meaux És autor de teories sobre música mesurada i de lleis del contrapunt que donaren coherència al moviment denominat ars nova Deixà una desena de motets molt elaborats, úniques obres que hom li pot atribuir amb certesa
Castell de l’Esquèrda
Aquest castell, avui desaparegut, era situat en un petit promontori rocallós al sector nord-oest del poble de l’Esquèrda, al lloc conegut com lo Castèl en el cadastre del segle XIX En l’actualitat sols un vestigi de mur podria atribuir-se-li Aquesta fortificació era situada a la perifèria del primitiu nucli del vilatge No es disposa de dades documentals sobre aquest castell
Mateu Terres
Disseny i arts gràfiques
Il·luminador de llibres.
Actiu entre el 1370 i el 1381 No resten obres que se li puguin atribuir amb certesa, però gaudí de consideració El consell de la ciutat de València li encarregà de caplletrar, rubricar, complir i lligar el Llibre nou dels privilegis 1370 i el capítol de la seu li encomanà, juntament amb Llorenç Neia, un missal per a la capella de Santa Maria Magdalena 1381
Sant Miquel de la Mosquera (Encamp)
El nucli de la Mosquera apareix esmentat per primera vegada en la concòrdia dels homes d’Andorra de l’any 1176 L’església de Sant Miquel, que trobem molt a prop de la plaça d’Encamp, no té prou elements per a atribuir-li un origen romànic En aquest edifici hom pot observar algunes reconstruccions i afegits, la qual cosa li dóna una cronologia encara més dubtosa
Joan Melec
Literatura
Escrivent de llibres.
Vers el 1402 copià el Missal de Sant Cugat del Vallès Arxiu de la Corona d’Aragó Era prevere No hi ha raons vàlides per a atribuir-li les miniatures i les caplletres del Missal, ni per a identificar-lo amb un illuminador francès del rei Martí, anomenat Johanní, ni tampoc amb el miniaturista de Sant Cugat que pintà el Breviari del rei Martí , contràriament al que algú ha insinuat
personificar
Atribuir accions i qualitats pròpies d’una persona (a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta).
corporificar
Donar cos a una cosa, especialment atribuir característiques de cos a un ésser o a una cosa espirituals.
Petrus Le Viser
Música
Teòric musical francès.
No s’ha conservat cap tractat teòric que es pugui atribuir a aquest autor L’única referència és la que en dona Robert de Handlo en el seu tractat Regule cum maximis Magistri Franconis cum additionibus aliorum musicorum ~1326, en què el cita com una autoritat Le Viser és un dels qui prenen part en el diàleg, juntament amb Franco de Colònia, Petrus de Cruce i Joan de Garlàndia El centre dels seus interessos com a tractadista devia ser la notació mensural
Miquel Ortigues
Literatura catalana
Dret
Poeta.
Notari, el 1512 publicà a València un cançoner de poesies religioses en forma de goigs amb el títol de Plant de la Verge Maria , que posteriorment fou molt reimprès, totalment o parcialment, fins al segle XIX El 1915 fou editat de nou a Bibliofilia amb el nom de Cançoner devot Hom creu poder atribuir-li també la collecció anònima de final del segle XV i publicada el 1912 per Foulché-Delbosc i J Massó i Torrents, coneguda com a Cançoner sagrat de vides de sants
,
homosemització
Lingüística i sociolingüística
Modalitat d’etimologia popular consistent en una aproximació del contingut d’un significant al d’un altre amb el qual es troba en situació de paronímia o d’homonínia.
Per exemple, el verb amarar “mullar impregnant”, “aigualir un líquid”, provinent molt probablement del llatí emerare , derivat de merus “pur” i usat en el sentit de “fer que el vi deixi de ser pur mesclant-hi aigua” ha pogut ser interpretat com a procedent de mar , d’in “xopar” el mot bridge “joc de cartes”, prové, sembla, d’un nom turc, biritch , però, per semblança amb l’anglès bridge “pont” i per la mena de “pont” que s’estableix entre els jugadors, se li ha pogut atribuir una etimologia anglesa