Resultats de la cerca
Es mostren 273 resultats
Stillbayà
Prehistòria
Cultura prehistòrica africana coetània del Paleolític mitjà i superior europeu, caracteritzada per una indústria lítica de puntes foliàcies amb retoc de pressió unifacial o bifacial, anàloga a les tècniques mosteriana i solutriana.
Rep el nom del poble sud-africà de Stillbay al cap de Bona Esperança, bé que hom la troba a tota l’Àfrica austral i oriental fins a Etiòpia És anomenada també cultura de Bambata , per tal com n'ha aparegut un estrat important a la cova de Bambata
música de l’Àfrica khoisànida
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica khoisànida, territori inclòs, bàsicament, en els actuals estats d’Angola, Botswana, Namíbia, Zàmbia, Sud-àfrica, zones habitades pels pobles khoikhoi (hotentots) i san (boiximans), els habitants més antics de l’Àfrica austral i oriental.
Al llarg dels darrers deu millennis, les poblacions khoisànides foren empeses, des del nord i l’oest, per poblacions negroides de llengua bantú i procedència centreafricana cap al desert de Kalahari Els khoikhois, pastors que vivien per tota l’Àfrica austral, foren desposseïts durant el segle XVII de les seves terres pels holandesos, que actuaren des del sud, i més tard delmats per la verola Esclavitzats, es barrejaren, entre d’altres, amb els holandesos griqua i amb els bantús cape colored Els sans, almenys des del segle XV i fins al segle XIX, s’establiren com a caçadors…
hemisferi celeste
Astronomia
Hemisferi de l’esfera celeste.
Els hemisferis definits de l’equador celeste, són l' hemisferi boreal i l' hemisferi austral els definits pel pla parallel al de l’horitzó són l' hemisferi superior i l' hemisferi inferior i els definits per un pla meridià són l' hemisferi oriental , o ascendent , i l' hemisferi occidental , o descendent
massa d’aire polar continental
Meteorologia
Massa d’aire extremament fred i sec, caracteritzada per una temperatura molt baixa arran de terra, que creix amb l’altura fins a uns 1.000 i 1.500 m.
S'origina a l’hivern damunt les masses continentals de Nord-amèrica i d’Àsia fins al parallel 40º N aproximadament i, a l’estiu, la regió font es contreu fins a traspassar el parallel 50º N L’aire polar continental no es forma a l’hemisferi austral a causa de la poca importància de les possibles regions font
el Microscopi
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de Sagitari, Capricorn, el Peix Austral, la Grua i l’Indi.
Conté 146 estels visibles a ull nu, però tots són poc brillants L’astre principal, α Microscopii , és d’una magnitud aparent 5, pertany al tipus espectral G6 i és situat a una distància de 365 anys llum
William Ferrel
Meteorologia
Meteoròleg nord-americà.
Investigà els fenòmens marins i formulà una llei, anomenada de Ferrel , segons la qual un corrent d’aire es desvia cap a la dreta a l’hemisferi boreal i cap a l’esquerra a l’austral acceleració de Coriolis Estudià, a més, les marees, els vents i les tempestats marines, i inventà un aparell per a predir el màxim i el mínim de les marees
John Frederick William Herschel
Astronomia
Astrònom britànic, fill de Friedrich Wilhelm Herschel.
Durant un quant temps treballà juntament amb James South en la revisió de les dades dels catàlegs estellars del seu pare L’any 1834 establí un observatori a Feldhausen, pròxim a la Ciutat del Cap, i hi romangué quatre anys estudiant el firmament austral Durant aquest temps descobrí 1 202 sistemes dobles i 1 707 cúmuls estellars i nebulosos Entre les seves obres es destaca Outlines of Astronomy 1849
la Grua
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Peix Austral, l’Escultor, Fènix, Tucà, l’Indi i el Microscopi.
L’estel principal de la constellació, α - Gruis , dit també Alnaïr , és un estel de color blanc, de magnitud aparent 2,16 i situat a una distància de 91 anys llum
equador celeste
Astronomia
Cercle màxim de l’esfera celeste determinat per la intersecció de l’esmentada esfera amb un pla perpendicular a l’eix del món
.
Aquest cercle, que divideix l’esfera celeste en dues semiesferes, anomedades hemisferi austral i hemisferi boreal , serveix de referència a certs sistemes de coordenades astronòmiques, i per això té un gran interès la seva determinació exacta Cal tenir en compte, però, que l’eix del món presenta desplaçaments deguts als moviments de nutació i precessió, i que, per tant, l’equador celeste no és un cercle fix, sinó que varia amb el temps