Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Sofia amb els mestres V Stojanov i P Vladigerov Des que es graduà el 1940, exercí de professor en aquesta institució La seva producció musical és predominantment simfònica, amb una gran càrrega romàntica i amb un estil nacionalista molt marcat L’evident domini dels recursos temàtics i la importància del folklore en les seves obres es fan palesos en Sofia 1954, l’estil de la qual s’estén a les Tres Danses Simfòniques Búlgares 1956 Altres peces orquestrals remarcables són la Suite de la joventut 1952, els dos concerts per a violí 1963 i 1964, un concert per a viola…

Graduat a l’Acadèmia Estatal de Música de Sofia, posteriorment estudià composició amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum de París 1934 Altre cop a Bulgària, formà part d’un quartet com a violista i fou director de l’Orquestra de Ràdio Sofia El 1938 anà a Munic, on estudià direcció d’orquestra amb J Haas i A Lorenz Fou professor de composició i direcció orquestral a l’Acadèmia Estatal de Música de Sofia a partir del 1947, i director de l’Òpera Nacional del 1965 al 1967 Com a compositor, la seva obra s’inspira en la música popular búlgara, tant pel que fa a les melodies com als ritmes De l’…

Estudià dret a la Universitat de Sofia, i començà a publicar als anys seixanta El 1965 les autoritats comunistes prohibiren la seva obra, marcada per l’accent sobre la solitud radical de l’existència humana, que refusava seguir els dictats del realisme socialista Des d’aleshores fins el 1989 els seus volums de poemes s’editaren i circularen clandestinament, bé que foren traduïts i publicats a l’estranger Durant aquests anys treballà en feines editorials i també com a guionista de ràdio i de cinema El 1980 el seu guió per al film Il’juzia ‘Illusió’, dirigit per L Staikov, fou premiat al…

Escriví uns vint poemes plens d’entusiasme per la revolució Elegie 1870, etc

Participà en la Primera Guerra Mundial i morí al front Influït pel simbolisme francès i rus, el tema central de la seva poesia és el sentiment tràgic de les contradiccions socials, entre les idees, els desigs i la realitat Són obres seves Krizis ‘Crisi’, 1908 i Orden ‘Ordre’, 1910

Els anys vint es publicaren els seus primers poemes, que suposaren una reacció contra el simbolisme i el revelaren com un autor preocupat per problemes metafísics Després de l’establiment del règim comunista 1944, fou bandejat per la crítica oficial fins els anys seixanta, en què hom el rehabilità Entre les seves obres cal esmentar Prozorec ‘Una finestra’ 1926 i el recull Stichotvorenija ‘Poesies’, 1926

Els anys noranta, s’uní a les revoltes dels macedonis Proper a la socialdemocràcia, al principi se centrà en temes socials Posteriorment, la seva obra esdevingué molt més introspectiva, i creà un simbolisme molt personal Afectat de trastorns psicològics, se suïcidà Destaquen els reculls Podir sěnkitě na oblacitě ‘Darrere l’ombra dels núvols’, 1911 i Bezsǔnnici ‘Insomnis’, 1907

Fill de Petko Slavejkov Abandonà el seu país a causa de la persecució de què fou objecte per les seves crítiques polítiques Poeta polifacètic, influït per diversos corrents, és autor d’una llarga obra inacabada, Kǎrvara pěsen’ ‘La cançó sagnant’, dedicada a l’aixecament del 1876 Alguns dels seus poemes palesen la influència de les cançons populars Traduí Puškin, Lermontov, Goethe, Heine i altres, i escriví també articles literaris

Formà part de l’exèrcit rus en la guerra russoturca 1877-78 Diputat el 1881, accedí a la presidència de la cambra 1884 com a cap del partit nacional liberal Regent, després de l’abdicació d’Alexandre de Battenberg 1886, afavorí la investidura de Ferran de Saxònia-Coburg 1887, que el nomenà president del consell de ministres 1887-94, on portà a terme una política dictatorial en l’interior, i en l’exterior s’oposà a Turquia i a Rússia Destituït 1894, fou assassinat al carrer

Estudià belles arts a Sofia i, poc després d’haver començat, s’adonà de la seva vocació pel cant El 1960 debutà amb el paper de Timur de Turandot a l’Òpera de Sofia, després d’haver guanyat el Concurs Nacional de Cant El 1965 realitzà una gira europea amb la companyia del mateix teatre, i el mateix any cantà Aïda al Metropolitan de Nova York Actuà arreu del món i combinà el repertori rus MP Musorgskij, AP Borodin i l’italià G Verdi, G Rossini, G Puccini amb l’alemany G Meyerbeer, J Offenbach Intèrpret molt aplaudit d’òperes de Mozart en diverses edicions del Festival de Salzburg, protagonitzà…