Resultats de la cerca

Tenen axostil i es mouen descrivint corbes cap endavant i cap endarrera, però mantenint sempre llur estructura helicoide Habiten generalment a l’aigua bruta i corrompuda Hi ha bacteris sapròfits i paràsits patogènics responsables de malalties, com la sífilis, infeccions ictèriques, febres recurrents, etc L’ordre es divideix en la família de les espiroquetàcies i la de les treponematàcies

L’estat de competència no és natural, sinó que ha de ser induït experimentalment, tractant els bacteris amb determinades concentracions d’ions, com per exemple clorur de rubidi, i congelant-los a baixes temperatures -80ºC

En el primer tub hom dilueix un inòcul de bacteris en el segon, una petita quantitat generalment 1 cc d’aquesta suspensió en el tercer, una quantitat igual de la suspensió obtinguda en el segon, i així successivament D’aquesta manera són obtingudes suspensions de dilució coneguda i progressivament més gran de l’inòcul primitiu

Es localitza a la pell i als teixits profunds de la regió cervicofacial i de les vísceres Es caracteritza per unes tumoracions confluents de duresa llenyosa, tòrpides, les quals tenen tendència a obrir-se i deixen trajectes sinuosos per on surt un pus amb grumolls de color groc, on es troben els bacteris disposats en forma radiada És adquirida, generalment, mastegant espigues o grans de blat o d’ordi

Són bacteris del S, no fotosintètics, que es poden aïllar d’ecosistemes constituïts per substrats amb concentracions de sulfurs importants Hom en coneix els gèneres Thiobacterium, Macromonas, Thiovulum, Thiospira i Thiobacillus

Els flagels de les cèllules eucariòtiques s’inicien en els corpuscles basals del citoplasma, que es comuniquen amb el centríol mitjançant un filament o rizoblast els flagels dels bacteris mostren, al microscopi electrònic, tres cadenes enrotllades en hèlix de constitució proteica Es mouen a una gran velocitat i descriuen una superfície cònica que en les cèllules lliures provoca un moviment helicoide i en les fixes serveix per a treure les partícules alimentàries El nombre, les característiques i la disposició dels flagels varien segons les espècies

Bioquímicament, poden ésser definits com a complexos supramoleculars estables que contenen una molècula d’àcid nucleic i moltes subunitats proteiques organitzades en una ordenació tridimensional característica Perquè un organisme pugui ésser considerat com a virus, ha d’ésser constituït per ARN o per ADN, però mai per tots dos No ha de créixer ni multiplicar-se per divisió binària i ha d’ésser un paràsit absolut, perquè per a la seva multiplicació necessita utilitzar ribosomes i composts enzimàtics de la cèllula en la qual ha penetrat Un virus madur totalment format virió consta d’un nucli…

Els microorganismes experimentats amb finalitats bèlliques són espores d’àntrax, rickèttsies de la febre Q i virus de la grip, de la psitacosi i de diferents tipus d’encefalitis, i també toxines aïllades de bacteris, com la toxina botulínica botulínic Hom pot atenuar les conseqüències de la guerra bacteriològica mitjançant mesures d’immunització i de profilaxi i de terapèutica química o mitjançant l’aplicació immediata d’antibiòtics adequats

És capaç de modificar favorablement la composició de la flora del còlon, i el més freqüent és observar el creixement i l’activitat metabòlica de soques del grup dels lactobacils o dels bifidobacteris Els prebiòtics són components alimentaris funcionals que es poden obtenir de manera natural per extracció directa de les plantes arrels, espàrrecs, soja, blat, alls, etc i també a través de la producció sintètica per la conversió enzimàtica de sucres Un exemple d’aliment prebiòtic és el que conté fibres que la digestió humana no pot utilitzar com fructooligosacàrids o inulina, però que són…

Els bacteris són immòbils i resten lligats lateralment al peduncle Oxiden el ferro i el fixen