Resultats de la cerca
Es mostren 1518 resultats
El Barcelonès al segle XI. La primera onada de prosperitat
Art romànic
Els comtes i Barcelona A partir dels esdeveniments de l’any 985, Borrell II —després del seu llarg govern com a comte de Barcelona 947-992, en el qual veié l’obertura de la regió a les influències externes— fou succeït per Ramon Borrell 992-1017, que dirigí les expedicions dels anys 1010 i 1017, la qual cosa degué contribuir força al prestigi de la casa de Barcelona L’ambient de confiança donà pas a l’increment de la colonització del Penedès fins al riu Gaià, i així es desplaçà definitivament la ciutat de la frontera Malgrat l’estat de confusió en què es trobaven els regnes dels taifes, el…
Recital de poesia a l’Ateneu Barcelonès celebrat per Dionisio Ridruejo
Dionisio Ridruejo celebra un recital de poesia a l’Ateneu Barcelonès
Gabriel Alomar fa a l’Ateneu Barcelonès la conferència El Futurisme
Gabriel Alomar fa a l’Ateneu Barcelonès la conferència El Futurisme
Badalona i el sector nord del Barcelonès entre els segles X i XIII
Art romànic
El feudalisme inicial El paper de l’Església en el nou ordre Els documents més antics que hem trobat, referents a Badalona, són una donació a Sant Cugat de l’any 938 i el testament del levita Wadamir, que el 31 d’agost del 964 deixava ipsas vineas de Bedelona a fratre suo Langoario Però, per arribar-hi, hem hagut de fer un salt de més de 500 anys Massa anys de silenci entre els darrers testimonis del període romà tardà i aquests documents I malgrat tot, insistim a continuar i adduir com a precedents per tal d’entendre el període romànic en aquesta part del Barcelonès el que hem exposat fins…
Àngel Guimerà, president de l’Ateneu Barcelonès, inicia el curs amb un discurs en català
Àngel Guimerà, president de l’Ateneu Barcelonès, inicia el curs, per primer cop, amb un discurs en català
Gracià Cuesta Martínez

Gracià Cuesta Martínez
Arxiu Centre Gimnàstic Barcelonès
Altres esports de combat
Lluitador i entrenador.
Pioner de la lluita grecoromana a Catalunya, competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès, club del qual fou cofundador el 1933 Es proclamà cinc vegades campió estatal, quatre en el pes gall 1935, 1936, 1945, 1948 i una en el pes mosca 1944, i també fou dotze vegades campió de Catalunya En abandonar l’alta competició, ocupà els càrrecs de seleccionador estatal i català de lluita Exercí durant més de vint-i-cinc anys d’entrenador de lluita grecoromana i boxa al Centre Gimnàstic Barcelonès, que durant els anys vuitanta i noranta organitzà un torneig internacional de lluita amb el seu nom…
Josep Maria Thomas Casajuana

Josep Maria Thomas Casajuana
CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS / L. MUNTAN
Espeleologia
Espeleòleg.
Ingressà al Club Muntanyenc Barcelonès 1932 Després dels treballs topogràfics a la serra d’Aralar Guipúscoa, fou deixeble i collaborador de Nadal Llopis, amb qui feu topografies de cavitats a les Illes Balears, la vall de Serradell i Montserrat cova del Salnitre durant la dècada de 1940 El 1948 participà en la fundació del Grup d’Exploracions Subterrànies GES de la seva entitat, que presidí 1959-60, i dugué a terme activitats al massís de Garraf, les Illes, el País Basc i la Cueva del Agua Granada, aleshores la més fonda de la Península 1950 Fou codirector, amb Serra Ràfols i de Villalta, de…
Arcadi Alibés Riera

Arcadi Alibés Riera
Arx. Ateneu Barcelonès
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Especialista en ciclisme i atletisme, en els seus inicis professionals treballà a El Noticiero Universal 1978-79 i Sport 1979-81 Posteriorment treballà a Tot Barça , Don Balón , Gespa i Catalunya Ràdio S’incorporà a Televisió de Catalunya el 1984, on ha presentat programes i telenotícies És corredor de curses de fons i ha participat en més de 100 maratons, experiència que ha traslladat en el llibre Córrer per ser feliç 2010 També és autor de Les Petjades dels Herois 2012, 100 motius per córrer 2014 i La volta al món en 80 maratons 2017
el Gornal

Can Rigald, prop del Torrent Gornal, a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), situat a les terres baixes del delta del Llobregat, a la part de dalt de l’autovia de Castelldefels.
Programat per l’Instituto Nacional de Urbanización 1968, és format per grans blocs d’habitatges Amb el barri de Bellvitge conforma el districte VI de la ciutat