Resultats de la cerca

Format al Seminari de Tarragona, ha conreat la història eclesiàstica de Catalunya amb obres com L’Església clandestina a Catalunya durant la Guerra Civil 1936-1939 1984, amb Albert Manent Francesc Vidal i Barraquer 1993, i Sinodialitat a Catalunya Síntesi històrica dels concilis Tarraconenses 2000

Havia estat canonge de Solsona 1912 i preconitzat bisbe d’Amata i administrador apostòlic de Solsona 1920 Promogué en la seva diòcesi l’Obra dels Exercicis Parroquials i aconseguí la restauració de la mitra de Solsona 1933, suprimida pel concordat del 1851 i promoguda pel cardenal Vidal i Barraquer

La carta ajudà decisivament el Movimiento Nacional en reconèixer a l’alçament una legitimitat patrioticoreligiosa contra el comunisme El document, que veié la llum el dia 10 de juliol, fou signat per tots els prelats de l’Estat espanyol, llevat de Francesc Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, i de Mateo Múgica, bisbe de Vitòria

Fou redactat pel cardenal Isidre Gomà a instàncies del general Franco El signaren tots els prelats de l’Estat espanyol, llevat de Francesc Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, i de Mateo Múgica, bisbe de Vitòria El document, molt divulgat internacionalment, ajudà decisivament el Movimiento Nacional en reconèixer a l’alçament una legitimitat patrioticoreligiosa contra el comunisme

Especialitzat en oftalmologia i principalment en el tractament de les lesions del pol posterior de l’ull i el despreniment de la retina, hi introduí noves tècniques i tingué al seu càrrec aquesta patologia a l’Institut Barraquer de Barcelona Presidí l’Associació d’Oftalmologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1963-64

Milità dins el carlisme i se'n sortí pel seu nacionalisme S'incorporà a Unió Democràtica de Catalunya, poc després d’ésser fundada, i formà part del seu comitè de govern Durant la guerra en fou secretari general Després del juliol del 1936 fou un dels principals organitzadors, d’acord amb el cardenal Vidal i Barraquer, d’una xarxa d’ajut als sacerdots catalans amagats o empresonats Tenia el despatx a la delegació d’Euskadi a Barcelona, i el 1937 Manuel de Irujo, ministre de justícia, li proposà de dirigir un comissariat de cultes Declinà l’oferta, però fou l’ànima d’una operació…

Ordenat de sacerdot a Barcelona 1912 i doctor en filosofia i en teologia, fou deixeble del cardenal Gomà i tingué una gran amistat amb el cardenal Vidal i Barraquer Interessat en la pedagogia activa, collaborà amb Alexandre Galí i, amb Artur Martorell, i amb Maria Montessori amb motiu dels cursos que aquesta féu a Barcelona fou professor de l’Escola del Mar i de l’Escola Blanquerna i secretari del seminari laboratori de pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya 1918-21 Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1922 El 1928 s'integrà al moviment escolta dels Minyons de…

Entrà d’aprenent a la casa Gaumont el 1910 Es formà amb Gaspar i amb Baños Féu documentals de successos, com el del gran incendi del Cinema La Llum de Vila-real El 1915 filmà operacions oftalmològiques del doctor Barraquer, que han quedat com una fita del cinema mèdic Director de la Gaumont de Madrid 1920, es limità al camp comercial

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ No-Do per a TVE, "La Vanguardia" ARGUMENT I GUIÓ Horacio Sáenz Guerrero , Francisco González Ledesma, Fèlix Pujol, ARibas FOTOGRAFIA Vicente Minaya blanc i negre i color, normal MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Jordi Cervelló SO Jordi Sangenís, Antonio Vaquero ESTRENA Barcelona, 11091980 PREMIS Ciutat de Barcelona 1979 al director i l’equip de realització Sinopsi Tretze breus biografies illustrades i documentades de catalans famosos arreu del món Ignasi Barraquer, Josep Trueta, Francesc Duran i Reynals, Montserrat Caballé, Pau Casals, Josep Lluís…

Cursà estudis eclesiàstics a la Universitat Pontifícia de Tarragona, i l’any 1903 fou ordenat de sacerdot Dedicat a l’apostolat, ocupà diferents càrrecs dins l’arquebisbat de Tarragona, com el de notari de la cúria eclesiàstica i del tribunal metropolità de Tarragona El 1934 fou nomenat bisbe auxiliar del cardenal Vidal i Barraquer Esclatada la Guerra Civil Espanyola, al juliol del 1936 fou empresonat a Montblanc, i al mes d’agost del mateix any fou cremat