Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
Gérard Lesne
Música
Contratenor francès.
De formació autodidàctica, a quinze anys creà un grup folk amb la seva germana i a l’institut de formació secundària on estudiava arribà a muntar diversos espectacles musicals, entre els quals una recreació de la llegenda de Tristany i Isolda amb música medieval Cursà estudis de musicologia a la Sorbona de París i debutà professionalment el 1979 amb el Clemencic Consort El 1985 fundà el Seminario Musicale, conjunt barroc instrumental i vocal Posteriorment fou contractat per a diverses funcions líriques barroques, com Ottone, Rè di Germania i Giulio Cesare in Egitto , de GF Händel…
Josep Marià Ortís
Literatura catalana
Història
Historiador, erudit i escriptor.
Notari, fou autor d’obres sobre història i genealogia, com Disertación histórica de la festividad y procesión del Corpus de Valencia 1780 —que conté citacions en vers català—, Descubrimiento de las leyes palatinas , que reprodueix documents antics valencians, Compendio de la vida de don Francisco Fernández Pérez de Aranda 1777, Noticias de ciertas monedas de plata de los antiguos Reyes de Aragón 1778 i una cobla del final del segle XV de Pere Vilaspinosa titulada Salve regina Facilità dades biobibliogràfiques i textos de poetes valencians del segle XV i del segle XVI a F Cerdà per a les…
,
Veit Stoss
Fragment del Davallament de la creu del Retaule de la Mare de Déu (1489), de Veit Stoss
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor alemany.
El 1477, any que renuncià al dret de ciutadania de Nuremberg, on residía, i s’establí a Cracòvia, on desenvolupà una meritòria activitat En l’estil cracovià, una variant del gòtic bàltic, féu un considerable nombre d’obres Retaule de la Mare de Déu 1489 Kósciól Mariacki, de fusta policromada Tomba de Casimir IV de Polònia 1492 catedral del castell de Wawel, de pedra El 1496 s’establí novament a Nuremberg, ciutat de la qual fou expulsat definitivament el 1525 per motius politicoreligiosos Durant aquest període la seva obra traduí en formes marcadament expressionistes, gairebé barroques…
Nigel David Rogers
Música
Tenor anglès.
Es formà com a membre del cor del King’s College de Cambridge 1953-56 i posteriorment amplià la seva formació a Roma 1957 i Milà 1958-59 i amb Gerhard Hüsch a la Munich Hochschule für Musik 1959-64 El 1971 debutà a Viena amb Il ritorno d’Ulisse in patria C Monteverdi Especialitzat en obres renaixentistes i barroques, especialment de Monteverdi, actuà arreu d’Europa Els seus enregistraments inclouen obres com L’Orfeo —del qual gravà dues versions—, Dido and Aeneas H Purcell i Billy Budd B Britten, entre d’altres Publicà diversos articles sobre interpretació i tècnica vocal del…
John Alldis
Música
Director de cors anglès.
Estudià música al King’s College de Cambridge i s’especialitzà en cant coral Aviat s’erigí com un dels directors joves més importants de la seva generació El 1962 fundà el Cor John Alldis, amb un extens repertori que comprèn obres barroques, clàssiques, romàntiques i contemporànies, tant de formes litúrgiques com operístiques, oratori i cantates, resseguibles a través d’una extensa producció discogràfica El 1966 fou contractat per a formar i dirigir el primer grup coral de l’Orquestra Simfònica de Londres, i posteriorment fou director del Cor Filharmònic de Londres 1969-82 També…
Walter Parratt
Música
Organista i compositor anglès.
Rebé les primeres lliçons d’orgue del seu pare, organista a Huddersfield, que trobà en ell un veritable nen prodigi S Wesley li descobrí les obres per a tecla de JS Bach, un repertori que el marcà pregonament Obtingué diferents càrrecs d’organista a Worcester 1864-68, Wigan 1868-72 i Oxford 1872-82, i el 1882 li fou confiada la plaça d’organista de la capella de Saint George a Windsor, càrrec que ocupà la resta de la seva vida Fou professor d’orgue al Royal College of Music 1883-1923 Difongué l’obra per a orgue de JS Bach, i propugnà una reforma de la música religiosa anglicana, sobretot l’…
Josep Prat
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià matemàtiques al Collegi de Cordelles Esdevingué, per concurs, director de les obres de la capella de Santa Tecla a Tarragona 1760-65, peça feta de marbre i jaspi que li valgué el nomenament d’acadèmic de mèrit de San Fernando 1774 Dirigí els plans de la Seu Nova de Lleida, tasca nominalment a càrrec de Sabatini Entre altres obres, projectà i dirigí l’ampliació de l’església de Passanant Conca de Barberà entre el 1770 i el 1778, i modificà el campanar de Sant Martí de Maldà Urgell el 1779 Féu diversos edificis a la Rambla de Sant Carles de Tarragona i collaborà, pel que…
Maurice André
Música
Trompetista francès.
Inicià els seus estudis a catorze anys, combinant la música amb la seva feina en una mina Poc després ingressà al Conservatori de París, on obtingué el primer premi extraordinari de corneta, i després el de trompeta Acabada la seva formació, fou solista dels Concerts Lamoureux 1953-60, de l’Orquestra Filharmònica de l’ORTF 1953-62 i de l’Orquestra de l’Opéra Comique de París 1962-67 Guanyà diversos premis i a partir del 1963 inicià una brillant carrera com a solista arreu d’Europa i d’Amèrica A banda de les seves interpretacions d’obres barroques i clàssiques, amb què s’ha…
,
creu de terme

Creu de terme de Moià
© C.I.C. - Moià
Art
Història
Creu monumental de pedra col·locada prop de l’entrada d’algunes poblacions o alguns monestirs o vora els camins.
Consisteix generalment en uns graons de planta circular o poligonal sobre els quals s’alça el fust o arbre coronat per un nus o llanterna que sustenta una creu de pedra tallada, decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics Sovint, a partir del segle XV, fou protegida per una teulada, normalment de quatre vessants, sostinguda per columnes o per pilars i coneguda amb el nom de creu coberta Molt freqüents a tots els Països Catalans, en llur majoria gòtiques i renaixentistes i en menor nombre barroques, n'hi ha que es destaquen per llur valor artística La creu coberta barcelonina…
davallament
Representació iconogràfica del davallament a la capçalera de l’església de Sant Joan de les Abadesses
© Fototeca.cat
Art
Representació iconogràfica de l’acte de davallar el cos de Jesucrist de la creu.
Com a tema iconogràfic apareix al segle X mentre que en les representacions occidentals en principi era costum de figurar només el Crist, Josep d’Arimatea i Nicodem, a les bizantines hom hi afegí la Mare de Déu, sant Joan i les santes dones posteriorment el model bizantí es generalitzà Entre les representacions més reeixides hi ha la de Van der Weyden Prado i especialment les manieristes i barroques, que trobaren en el tema un nou pretext per a desenvolupar llur complexitat compositiva És un tema de gran importància al romànic català Del focus de la vall de Boí segurament del…