Resultats de la cerca

Fill del vescomte Gastó III de Bearn i d’Adelaida d’Armanyac, es casà 1079 amb Beatriu de Bigorra, i poc temps després heretà aquest comtat amb la seva muller El rei aragonès Sanç Ramírez envaí el comtat i obligà Cèntul a retre-li homenatge, fet pel qual el comtat de Bigorra restà vinculat al regne d’Aragó en les lluites d’aquest contra els musulmans Morí assassinat vers el 1090

Filla de Bossó de Mata, senyor de Cognac, i de Peronella I, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan Fou casada 1240 amb el vescomte montardí Gastó VII de Bearn, de qui fou la primera muller i a qui aportà el seu patrimoni Dona d’una gran bellesa, inspirà una passió al rei Enric III d’Anglaterra

Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s’interessà per l’explotació d’una de les quatre illes del delta de l’Ebre, a Tortosa Obtingué privilegi d' hidalguía 1775 Formà part d’una comissió destinada a l’estudi de la represa del comerç català amb els països de Llevant Installà uns locals al port de Salou, seguint el pla del capità general Philippe de Cabanes, per a constituir un nucli de població a la platja Fou director de la Companyia d’Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i Sant Ramon de Penyafort El 1799 comprà, per 120 000 lliures catalanes, el…

Vinculat primerament a l’anomenada generació del 98, des de la mort de Dato fou militant de la dreta Els seus articles, precisos i sentenciosos, foren seleccionats a Palabras al viento 1952 Entre altres novelles, escriví El sabor del pecado i Los nietos de Danton 1934, fruit del seu canvi religiós i polític

Per mitjà del seu deixeble Paul-Joseph Barthez influí sobre l’escola vitalista catalana del s XIX La seva obra més important, Recherches anatomiques sur la position des glandes et leur action 1752, valora les glàndules, sobretot les limfàtiques, per a la regulació de les “forces vitals”

Vida i obra Advocat al Parlament i primer secretari de l’intendent del rei de França a Perpinyà 1754, el 1756 obtingué el càrrec de sotsdelegat general de la intendència del rei de França al Rosselló, que mantingué fins el 1789 Fou l’home de confiança dels sucessius intendents, i trenta-cinc anys d’administració el feren un observador i un bon coneixedor de la realitat de la Catalunya del Nord El 1778 lliurà una Mémoire sur la province du Roussillon et le pays de Foix, en particulier sur les objests relatifs à leur administration et aux fonctions des commissaires départis , publicada per la…

Fou pastor de les esglésies franceses de Berlín i de Londres És autor, entre d’altres obres, d’un Traité de la vérité de la religion chrétienne Rotterdam 1684

Jesuïta 1954-81, es llicencià en filosofia eclesiàstica a Sant Cugat del Vallès, per la Universitat Gregoriana 1961 i, posteriorment, a Barcelona, en filosofia i lletres 1963 i en filologia semítica 1965, en la qual es doctorà dins de l’especialitat d’àrab el 1967 Es graduà també en teologia catòlica a la Universitat Gregoriana Lyon-Fourière 1970 Fou successivament professor a les universitats de Barcelona 1965, Lió 1968, Tunis 1971, Alger i Orà 1973, Comillas-Madrid 1974, Autònoma de Madrid 1976 i Alacant 1979 fins a la jubilació 2007 Investigà especialment temes àrabs en…

Filibuster i governador de Santo Domingo 1691, durant la guerra de Successió espanyola 1701-15 lluità a favor de Felip V El 1714 establí el blocatge marítim de Barcelona, però es negà a bombardejar la població civil, i cooperà en el bescanvi de presoners

Era filla de Guillem V de Castellvell i de Belasqueta de Vilademuls succeí el seu germà Arbert III, i amb ella finí la línia directa del llinatge dels Castellvell El 1189 ja era casada amb Guillem Ramon I, vescomte de Bearn Se'n divorcià a conseqüència de l’assassinat del seu oncle, Berenguer de Vilademuls, arquebisbe de Tarragona, perpetrat pel seu marit 1194 El 1202 es tornà a casar, amb Eimeric III, vescomte de Narbona, matrimoni que, segons que sembla, fou dissolt vers el 1208