Resultats de la cerca
Es mostren 492 resultats
estructura sedimentària
Geologia
Estructura característica d’un procés que té lloc normalment durant o poc temps després de la deposició del sediment.
Poden ésser d’origen físic estratificació, laminació, marques al sostre i a la base dels estrats, etc o d’origen biològic marques produïdes per organismes vius
ritme circadiari
Ecologia
Ritme d’activitat interna que es presenta regularment amb una freqüència d’un cop cada període pels volts de 24 hores, en un organisme sostret a l’acció dels fenòmens exteriors que segueixen l’alternança dia-nit.
Pressuposa l’existència d’un rellotge biològic És especialment característic el ritme circadiari d’algunes glàndules endocrines secreció de l' ACTH al llarg d’un dia
coccidis
Protistologia
Ordre de protozous esporozous integrat per individus petits paràsits d’invertebrats i vertebrats.
Presenten un cicle biològic molt complex, en el qual hi ha formes immòbils i mòbils Poden causar malalties greus, com el paludisme en l’home i coccidiosi en animals domèstics
aldohexosa
Química
Existeixen 8 aldohexoses diferents, que són l' allosa, l' altrosa, la glucosa, la mannosa, la gulosa , la idosa , la galactosa i la talosa Solament la glucosa, la mannosa i la galactosa presenten interès biològic
proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…
anoplurs
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots, que comprèn individus hemimetàbols, de pocs mil·límetres de llargada, de cos comprimit lateralment.
Són secundàriament àpters i tenen els ulls atrofiats per raó de llur gènere de vida Són hematòfags en tots els estadis de llur cicle biològic, i ectoparàsits permanents de mamífers L’ordre comprèn unes 200 espècies, totes elles conegudes pel nom de poll
opistoconts
Biologia
Grup taxonòmic d’organismes eucaris que inclou els animals, els fongs i alguns protists.
Es caracteritzen per presentar, com a mínim en algun moment de llur cicle biològic, cèllules flagellades, com per exemple els espermatozous dels animals o les espores dels quitridiomicots o quítrids Chytridiomycota , un tipus de fongs, o durant tota la seva vida, com en els coanoflagellats
recombinació mitòtica
Biologia
Mecanisme mitjançant el qual els gens situats a diferents cromosomes homòlegs passen a formar part del mateix cromosoma, com a resultat d’un entrecreuament durant la mitosi.
No és un procés gaire freqüent, malgrat que es dóna en algunes espècies d’éssers vius, com en la mosca de la fruita Drosophila melanogaster Se'n desconeix el significat biològic, però és un procés molt utilitzat en investigació per a esbrinar la funció dels gens
benzopurpurina 4B

Benzopurpurina 4B
©
Química
Pólvores marronoses, solubles en aigua, hidròxid sòdic, àcid sulfúric, etanol, acetona i cellosolve
i pràcticament insolubles en els altres solvents orgànics.
És preparada a partir de la sal de diazoni derivada de la o -toluïdina i del 4-amino-1-naftalensulfonat sòdic, i és emprada per a tenyir cotó i raió viscós, com a reactiu analític per a detectar Al, Mg, Hg, Ag i U i com a colorant biològic
utilització neta proteica
Alimentació
Percentatge de nitrogen ingerit que és retingut per l’organisme.
Paràmetre per a mesurar el valor nutritiu de les proteïnes, equival al valor biològic multiplicat per la digestibilitat de la proteïna estudiada Una proteïna és completa si UNP=100 Es determina amb una ingestió al nivell just de manteniment o per sota Si no és així, és designada com a UNP operativa