Resultats de la cerca

Llicenciat en química per la Universitat de Birmingham 1946, estudià farmacologia a Oxford 1948 Professor de diverses universitats d’Europa i de l’Amèrica del Nord, el 1973 passà a director de recerca de la fundació Wellcome a Beckenham, Anglaterra El 1982 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb els suecs S Bergström i BI Samuelsson , per llurs descobertes relacionades amb les prostaglandines

Rebé el premi Nobel de química l’any 1957 pels seus treballs destinats a l’aclariment de la composició química de determinats enzims DPN i vitamines com ara la E, la B 1 2 , etc

Creà el mètode de l’electroforesi, que permet de determinar l’espectre proteic d’un líquid, gràcies a la diferent velocitat de les molècules proteiques sotmeses a un camp elèctric Amb l’ajut d’aquest mètode descobrí que els anticossos són continguts principalment a la fracció gamma de les globulines del sèrum Rebé el premi Nobel de química l’any 1948

Graduat a Cambridge el 1973, posteriorment es doctorà també a Cambridge, al Laboratory of Molecular Biology, i el 1989 fou cofundador de la Cambridge Antibody Technology, una empresa dedicada a la producció de fàrmacs a partir de tècniques biomèdiques basades en el sistema immunitari humà, que, entre d’altres, desenvolupà l’adalimumab, un dels primers medicaments d’aquest gènere Posteriorment, en la mateixa línia, fundà Domantis 2000 i Bicycle Therapeutics 2009 Per la seva recerca i el desenvolupament d’ anticossos monoclonals  amb finalitats terapèutiques, ha rebut nombroses distincions el…

Introduí l’ús dels traçadors isotòpics en bioquímica Mitjançant l’hidrogen pesant estudià per seguiment els aminoàcids i el metabolisme dels animals

El 1939 es traslladà a Escòcia, on es doctorà 1955 Féu estudis a Mont-real Del 1949 al 1952 féu recerca al National Institute de Londres i després passà al departament d’endocrinologia de la McGill University de Mont-real Fou també professor del Baylor University College Des del 1967 és membre honorari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears El 1977 compartí el premi Nobel de medicina amb RGuillemin i RYalow Són importants els seus treballs sobre la producció d’hormones hipotalàmiques que controlen l’activitat hormonal perifèrica

Féu estudis sobre acidimetria, i introduí el símbol del pH per a indicar la concentració d’ions hidrogen 1909 són també notables les seves recerques sobre els aminoàcids, les proteïnes, els enzims i les fermentacions

Per la seva contribució a l’aïllament de les flavoproteïnes i per altres estudis sobre ferments respiratoris li fou concedit el premi Nobel de medicina l’any 1955

Estudià i treballà a Cambridge El 1944, amb AJMartin, ideà l’anàlisi cromatogràfica sobre paper i l’aplicà a la separació i l’anàlisi de les proteïnes de la matèria viva Rebé el premi Nobel de química el 1952, juntament amb AJMartin

Estudià la formació de les primeres molècules orgàniques a partir dels components inorgànics hidrogen, amoníac, metà, etc d’una atmosfera primigènia, sota la influència dels raigs ultraviolats del Sol Entre les seves obres cal destacar L’origen de la vida 1923, La vida a l’univers 1959, Vida la seva natura, origen i desenvolupament 1961, L’origen químic de la vida 1965 i Matèria, vida, intellecte 1977