Resultats de la cerca

Llicenciat 1947 i doctorat 1951 a Harvard, fou professor d’estadística 1949-53 i catedràtic d’economia 1954-95 al Massachusetts Institute of Technology Fou president de l’Econometric Society 1964 i membre del comitè de direcció del Federal Reserve Bank of Boston 1975-80 Els seus treballs durant més de quaranta anys se centraren en l’estudi de la corba de Phillips, un principi de la teoria econòmica que estableix una relació inversa entre la inflació i la desocupació dins un país Elaborà diversos models economètrics de creixement, conjugant el pensament keynesià amb els postulats neoclàssics…

De jove mostrà un caràcter rebel i anticonvencional, i fou sotmès a un tractament d’electroxocs per la seva bisexualitat, experiència que el marcà Aprengué a tocar la guitarra de manera autodidàctica, i estudià música a la Universitat de Nova York i literatura a la de Syracuse Nova York, on es graduà en arts el 1964 Aquests anys participà intensament en l’avantguarda novaiorquesa, absorbint influències del moviment beat , el free-jazz i el rock , i treballà com a lletrista en una productora radiofònica El 1965 cofundà el grup The Velvet Underground , on també tocava John Cale , que rebé el…

A partir dels anys seixanta es convertí en la cantant nord-americana per excellència A l’igual de Frank Sinatra, mantingué una gran popularitat quan els qui venien més discos eren grups de pop-rock Enregistrà el seu primer disc el 1963, The Barbra Streisand Album , però en aquella època les seves prioritats eren el teatre, la televisió i el cinema, i la cançó restà com a activitat complementària, tot i que posteriorment la reprengué i ha publicat més d’una cinquantena d’àlbums En el món de l’espectacle, el seu èxit en la revista musical Funny Girl la portà al cinema aconseguí l’…

Estudià amb A Copland Dirigí l’Estudi de Música Electrònica del Brooklyn College de Nova York Les peces més conegudes de la seva producció són Windows 1972, per la qual obtingué el premi Pulitzer el mateix any, i Chiaroscuro 1975-76

Exercí el periodisme a “France-Soir”, “Le Figaro”, etc El 1977 guanyà el premi Goncourt amb John l’enfer Altres obres seves són Laurence 1969, Abraham de Brooklyn 1971, Il fait Dieu 1975, La nuit de l’été 1979, Les trois vies de Babe Ozouf 1983, Béatrice en enfer 1984, etc

És separada del continent per l’estret de Long Island Sound 176 km de llarg Els dipòsits morènics són visibles per tota l’illa Al SW hi ha el barri de Brooklyn, el qual forma part de l’aglomeració urbana i portuària de Nova York Hi ha la Long Island University, fundada el 1926

És unit a Brooklyn pel pont de Verrazano-Narrows De lent creixement al segle XIX, perjudicat per una deficient xarxa de transports, passà a ésser un dels cinc districtes de la metròpolis en formar-se la Gran Nova York 1898 Actualment constitueix un important centre de comerços i manufactures, i també és àrea residencial en expansió

Les indústries són situades al sector meridional El barri és unit amb Manhattan i amb Brooklyn i Queens per mitjà de nombrosos ponts i túnels subterranis i té molts espais verds, entre els quals Bronx Park, Van Cortland Park, New York Zoological Garden, etc Centres d’ensenyament superior Manhattan College, fundat el 1863, New York State Maritime Academy, Herbert H Lehman College, fundat el 1931 i Fordham University, fundada el 1841

Estudià a Viena, a Munic i a París Del 1914 al 1922 residí als EUA Conreà els temes mitològics i bíblics Salomé el retrat Hermine David 1918, Musée National d’Art Moderne, París, Mac Orlan 1924, i especialment el nu femení, d’un fort erotisme Gitana 1923-24, “Belazel” National Art Museum, Jerusalem, Tres noies 1925, Brooklyn Museum, Nova York Se suïcidà el dia del vernissatge d’una exposició seva

Llicenciat a la Universitat Mc Gill de Montreal, fou professor al Polytechnic Institute de Brooklyn 1951-64 i a la Universitat d’Illinois 1964-68 Des del 1978 és professor al California Institute of Technology Ha estudiat els processos electroquímics elementals, la transferència d’electrons i la teoria de les reaccions moleculars, camps en els quals ha aplicat models matemàtics El 1984 li fou atorgat el premi Wolf de química, i el 1992 el premi Nobel de química