Resultats de la cerca
Es mostren 540 resultats
camp de forces
Física
Regió de l’espai en què una partícula d’unes determinades característiques, marcades pel tipus de camp de què es tracta, rep una força, que generalment és proporcional a algun tipus de càrrega
genèrica, la qual expressa la resposta de la partícula a la influència del camp.
El camp elèctric i el camp gravitacional en són exemples, essent la càrrega elèctrica i la massa gravitatòria les respectives càrregues genèriques
transpaleta
transpaleta
Tecnologia
Carretó de manutenció que permet moure les mercaderies, situades sobre paletes, mitjançant una petita elevació, ajudada per un dispositiu hidràulic que les separa del sostre.
La tracció és manual i sobre les seves forquetes poden collocar-se uns adaptadors que permeten la manipulació d’uns tipus de càrregues bidons, bobines, etc
central integrada de mercaderies
Transports
Zona ben comunicada i preparada per a acollir fluxos de transport de mercaderies.
En aquestes zones es concentren serveis com magatzems generals, contractació de càrregues i empreses de serveis informàtica, fax, mòdem, etc i de gestió gestories, assessories legals, etc
aproximació magnetodinàmica
Física
En l’estudi dels plasmes, situació en què el camp magnètic és molt feble.
En aquest cas el corrent de desplaçament en una ona electromagnètica transversal que es propagui pel plasma és negligible enfront del corrent a causa de les càrregues elèctriques
dispersió de tir
Militar
Distribució, al voltant de l’objectiu de tir, dels impactes produïts pels projectils disparats per una peça d’artilleria, sense variar les dades de la punteria i amb la mateixa càrrega de projecció; aquesta distribució segueix la llei de Gauss o llei normal.
La dispersió de tir és produïda principalment per les irregularitats en la rotació del projectil degudes a desplaçaments del centre de gravetat i per les petites diferències en les càrregues de projecció
matèria de càrrega
Química
Substància que hom incorpora a un producte a fi que adquireixi certes propietats.
Les matèries de càrrega han d’ésser sempre químicament inertes Les més freqüents són les serradures, les fibres i els teixits triturats, la fècula, el caolí, les argiles, el talc, la sílice, el negre de fum, el guix, el sulfat de bari, el carbonat de calci, l’òxid de titani, l’asbest, la fibra de vidre, la mica, la terra d’infusoris, etc En alguns casos, les càrregues no tenen altra funció que diluir el producte o augmentar-ne el pes per tal d’abaratir-lo, com quan hom carrega la seda desengomada o bé incorpora òxids metàllics al sabó En la majoria de casos, però, la funció…
camp elèctric
Esquema del camp elèctric
© Fototeca
Física
Regió de l’espai en què una partícula immòbil carregada elèctricament rep una força proporcional a la quantitat de càrrega que conté.
La seva intensitat, o intensitat de camp elèctric E , és una funció vectorial, el valor de la qual en un punt de l’espai és la força experimentada per una partícula puntual immòbil que contingui una unitat de càrrega elèctrica i sigui situada al punt en qüestió El camp elèctric engendrat per una distribució de càrregues immòbils és anomenat camp electroestàtic Un camp elèctric també pot ésser originat per un camp magnètic canviant En el marc de l’electrodinàmica clàssica, el camp elèctric és només una de les components del camp electromagnètic, que és un concepte físic més real,…
Richard Abegg
Química
Químic alemany.
Fou professor a Breslau 1899 Féu estudis sobre electroafinitat suggerí que l’enllaç iònic era conseqüència de transferència de càrregues elèctriques i atracció electroestàtica Contribuí a la teoria de la valència regla d'Abegg
míssil
Míssil de creuer tàctic, de velocitat generalment subsònica, que vola a poques desenes de metres damunt del sòl
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es tracta de raigs…