Resultats de la cerca

Fou aïllat per JG Gahn el 1774 De dotze isòtops radioactius coneguts, només n’hi ha un d’estable El manganès és de color gris amb reflexos vermellosos, i es presenta en tres varietats allotròpiques la forma α, cúbica, d’una densitat 7,44 i estable per sota de 742°C, la forma β, també cúbica i estable en l’interval 742-1 191°C, i la forma γ, tetragonal, del manganès electrolític, que és estable per sobre de 1190°C El manganès és molt difós a la natura, i és indispensable per a la vida els principals minerals són l’hausmannita Mn 3 O 4 , la pirolusita o manganesa MnO 2…

És el constituent més tou de l’acer 90° de duresa Brinell, dúctil, malleable i de petita força coercitiva A la temperatura de 721°C té dissolt un màxim de 0,035% de carboni, i a 25°C, un mínim de 0,008% Els reactius metallogràfics habituals àcid nítric o pícric amb alcohol etílic solament en detecten els límits del gra, sense arribar a acolorir-la

Hom en coneix un sol núclid natural de massa atòmica 45, i nou núclids artificials 41, 43, 44, 44 m , 46, 46 m , 47, 48 i 49 Hom el troba cristallitzat en el sistema hexagonal compacte, tot i que n’ha estat identificada una varietat cúbica Fou predita la seva existència per DI Mendelejev el 1871, i vuit anys després fou aïllat per Nilson i Cleve de la gadolinita mineral trobada a Ytterby Suècia El principal mineral del qual hom l’extreu és la thortveitita Sc,YSiO 2 , que és a Noruega i Madagascar Hom obté el metall per acció simultània del clor i del carboni a 800°C sobre el…

Fou identificat el 1886 per PEL Boisbaudran, que li donà aquest nom en honor del científic finlandès Gadolini actua amb una valència de +3 i es diferencia dels altres lantànids per la seva estructura electrònica, Xe4f 7 5d 1 6s 2 , en la qual tots set orbitals dels nivells f són ocupats per un electró desaparellat, que confereix a aquesta configuració una estabilitat particular En l’estat metàllic es presenta amb una estructura cristallina del tipus hexagonal compacte, que a alta temperatura es transforma en la varietat cúbica centrada És l’únic metall del grup dels lantànids que és…

El seu pes atòmic és 140,91 i fou descobert el 1885 per C Auer von Welsbach Ocorre a la natura en forma de praseodímia Pr 2 O 3 , com a constituent de la monazita, de la qual hom la separa per intercanvi iònic i extracció amb dissolvents Hom aconsegueix la preparació del metall per reducció del triclorur PrCl 3 amb calci a 1000°C És un metall tou, argentí, dúctil i malleable, que s’altera ràpidament en l’aire quan no és ben pur Existeix en dues formes allotròpiques α hexagonal, estable a baixa temperatura, i β cúbica, amb densitats 6,77 i 6,64 g/cmn, respectivament Es fon a 931°…

L’origen és un punt doble L’equació en coordenades polars és r = - a cos 2ϑ/cos ϑ La línia x = a n'és una asímptota

Es forma per combustió de l’element Existeix en una forma amorfa, vítria, inestable, obtinguda refredant lentament els vapors a temperatura alta, i en dues formes cristallines, l’una cúbica octàedres, l’altra monoclínica prismes Se sublima a pressió atmosfèrica les formes cristallines sense fondre’s, l’amorfa fonent-se pels volts de 200°C totes tres es vaporitzen totalment a 218°C La densitat de vapor correspon a la fórmula As 4 O 6 fins a 800°C i a As 2 O 3 per damunt de 1800°C És molt poc soluble en aigua, però es dissol en els àcids i els àlcalis i en el glicerol Les solucions…

Permet de fer una agrupació de les classes de simetria atenent al fet que llurs zones siguin isòtropes, ortogonals o inclinades és a dir, que tinguin, respectivament, més d’un parell de cares paralleles perpendiculars a un altre parell, que només en tinguin un sol parell o que no en tinguin cap Hom anomena característica singònica el conjunt zonal comú a totes les classes d’una mateixa singonia Hi ha set singonies, amb set característiques simètriques, una d’ordre superior, tres d’ordre mitjà i tres d’ordre inferior La característica singònica de la primera és la de posseir tres zones…

En forma paramètrica és expressada per x=3at|1+t 3 i y=3at 2 |1+t 3 La recta traçada pels punts de coordenades - a , 0 i 0, -a és una asímptota de la corba L’àrea A limitada pel llaç és igual a l’àrea B compresa entre les dues branques infinites i la asímptota esmentada

És poc abundant, i forma la part metàllica principal dels sideròlits Hom l’ha trobat en forma de plaquetes i petits grans en alguns dipòsits alluvials