Resultats de la cerca

És deguda a una deficiència de vitamina B 1 2 i es registra especialment en el curs de l’anèmia perniciosa Produeix formigó i debilitat a les cames, amb rigidesa i dificultat en la marxa per alteració motora i de la sensibilitat profunda

És caracteritzada per una pell pàllida com la cera, amb púrpures i amb la sensació d’adheriment a les estructures més profundes El procés comença sovint a les cames i s’estén per tot el cos Generalment l’infant mor al cap de pocs dies

La circulació sanguínia dessota la zona estenosada és mantinguda gràcies a les anastomosis entre les artèries subclàvies i intercostals Clínicament no sol manifestar-se fins després dels deu anys, i el signe més característic és una hipertensió arterial als braços amb una tensió normal o baixa a les cames

La seva pràctica exigeix que tot el cos, llevat del cap, resti submergit horitzontalment, alhora que els braços s’estenguin en un moviment semicircular fins a l’altura de l’espatlla, es pleguin sobre el pit i siguin llançats novament endavant sincrònicament, i que les cames s’obrin i es tanquin tot efectuant un moviment d’impulsió auxiliar

La claudicació intermitent constitueix una síndrome o un conjunt de símptomes, entre els quals destaca l’aparició de dolor en un determinat sector del cos, en general una extremitat, que es presenta quan es duu a terme un esforç físic i desapareix si hom manté el membre que n’és afectat en repòs Aquesta manifestació és deguda a una inadequada aportació de sang oxigenada al teixit muscular en moments d’activitat física L’origen d’aquest trastorn és una estretor progressiva del diàmetre d’una determinada artèria perifèrica deguda al creixement de plaques d’ateroma a la superfície interna de la…

Els mascles transporten la posta d’ous una dotzena fixada a llurs cames, com el gripau llevadora, del qual és filogenèticament pròxim, bé que a l’inrevés d’aquest no té hàbits excavadors sinó escaladors És endèmic de torrents encaixats de la muntanya de Mallorca, on fou descobert primer en estat fòssil 1977 i després en forma de petita població relicta encara vivent 1980

Representa la disminució del volum dels músculs amb minva de llur força, ocasionada per l’atròfia de les fibres musculars Aquesta afecció pot ésser conseqüència de lesions primitives de la fibra muscular de caràcter congènit miopaties primitives o distròfies musculars, de malalties sistèmiques polimiositis, dermatomiositis, de trastorns d’estructures properes miopaties reflexes i de malalties del sistema nerviós miopaties neurogèniques En un sentit restrictiu hom ha designat clàssicament com a amiotròfies les malalties musculars secundàries a una degeneració progressiva de les neurones…