Resultats de la cerca

S’inicià al Club Nàutic Mig Segre de Ponts Aviat ingressà al Centre de Tecnificació de la Seu d’Urgell i amb Daniel Marzo s’especialitzà en la modalitat de canoa doble, amb el qual passà a formar part de l’equip estatal, i participà en Campionats del Món i d’Europa juvenils En categoria sènior, participà també en el Campionat del Món 2011 i el d’Europa 2012 i fou quart en una prova de la Copa del Món celebrada a la Seu d’Urgell 2012, sempre en la modalitat olímpica d’eslàlom Ha estat campió de Catalunya i Campió d’Espanya en diverses ocasions

Modalitat olímpica des del 1936, és practicada en piragües d’una, dues o quatre places dites K-1 5,20 m de longitud per 51 cm d’amplada i 12 kg de pes per a un sol tripulant, K-2 6,50 m de longitud, 55 cm d’amplada i 18 kg de pes per a dos tripulants i K-4 11 m de longitud, 60 cm d’amplada i 30 kg de pes per a quatre tripulants o en canoes d’una o dues places C-1 5,20 m de longitud, 75 cm d’amplada i 16 kg de pes per a un sol tripulant i C-2 6,50 m de longitud, 75 cm d’amplada i 20 kg de pes per a dos tripulants que remen agenollats La principal dificultat per a la pràctica del piragüisme és…

S’inicià el 2004 al Club Nàutic Mig Segre Entrà a formar part del Centre de Tecnificació en la modalitat de canoa doble amb Jesús Pérez, amb el qual s’especialitzà en la modalitat olímpica d’eslàlom Es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya 2007 Formà part de l’equip estatal que participà en el Campionat d’Europa 2008 Ha estat, sempre fent parella amb Pérez, campió de Catalunya 2008, 2010, 2011, campió d’Espanya 2009, subcampió d’Espanya 2008 i campió de la Copa Pirineus 2010 Ha participat en la Copa del Món 2009, 2012, any que assolí la quarta posició, i en el Campionat d’…

Durant una setmana, els equips participaven en una aventura esportiva per la muntanya que consistia a superar més de 400 km, 50 dels quals s’havien de fer amb canoa canadenca, 3 nedant, 300 més amb bicicleta i la resta caminant, corrent, fent barranquisme i escalant parets d’alçàries superiors als 100 m També hi havia una cursa d’orientació, una tirolina de 100 m, tir amb arc, espeleologia, proves nocturnes i d’altres especialitats que l’organització es reservava cada any fins a l’últim moment Els germans Nèstor i Nil Bohigas en foren els promotors En la prova, que aconseguí un…

Fou la tercera ocasió que els Jocs Olímpics tenien lloc a la capital de la Gran Bretanya Les anteriors s’esdevingueren el 1908 i el 1948 IV i XIV Olimpíades de l’era moderna, respectivament Durant el procés de selecció i nominació, competiren prèviament amb Moscou, Nova York, Madrid i París, ciutat juntament amb la qual fou finalista El Comitè Olímpic Internacional anuncià la designació el 6 de juliol de 2005 Hom dividí la ciutat en tres grans àrees amb les installacions per als diversos esports la Zona Olímpica, al districte de Stratford, la Zona Fluvial, al llarg del Tàmesi, i la Zona…

Especialista en eslàlom i estil lliure, es formà al Club Cadí Canoë Kayak Fou diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya en eslàlom, modalitat en la qual formà part de la selecció espanyola al llarg de quinze anys i obtingué resultats com una dotzena posició en el Campionat del Món 1993 o el tercer lloc a la Copa del Món de la Seu d’Urgell del mateix any Participà també en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en què aconseguí la vint-i-vuitena posició En estil lliure, participà en diverses competicions internacionals i es proclamà subcampió del món 2001 en la modalitat de canoa…

El baró Friedrich Wilhelm Karl Heinrich Alexander von Humboldt no sabia nedar Però a primera hora de la tarda del dia 5 de juny de 1799 no vacillà a embarcar-se en la corbeta “Pizarro”, al port de La Corunya, rumb a Cumaná Ben al contrari havia remogut cel i terra fins a rebre les autoritzacions necessàries per a poder dur el seu somniat viatge d’exploració pel virregnat de Nova Granada Humboldt no sabia nedar, però no era l’Atlàntic el que l’amoïnava, sinó l’Orinoco Tenia raó, perquè fou a les seves aigües i als seus ràpids turbulents on més d’un cop perillà la seva vida Les dilatades i…

Inicià els seus primers estudis a Tarragona i els superiors a la Universitat de Cervera, on es doctorà en dret canònic i fou passant, substitut de càtedra i opositor a les càtedres de regència El 1749 s’ordenà de sacerdot i el 1753 fou nomenat provisor i vicari general de l’arxidiòcesi de Tarragona El 1757 fou designat advocat del concili de Tarragona, en el qual rebé l’encàrrec conciliar d’ordenar, amb el seu germà, els cànons dels concilis tarragonins anteriors El 1761 fou nomenat bisbe de Puerto Rico, que comprenia, a més a més, l’orient veneçolà, i consagrat, el 1762, a La Guaira…