Resultats de la cerca

Prengué part en diverses expedicions cap a l’Àrtic, on localitzà l’illa de Somerset i el pol magnètic, i cap a l’Antàrtic Durant l’expedició a l’Antàrtic 1839 dirigida per ell mateix i realitzada amb els vaixells Erebus i Terror , descobrí la Terra Victòria i la mar i la barrera de Ross Escriví Voyages of Discovery and Research to Southern and Antartic Regions 1847 El seu oncle, John Ross 1777-1856, fou també explorador i descobrí, amb ell 1829, l’illa del rei Guillem

Professor de geografia a la Universitat de Cambridge 1958-74, universitat de la qual fou professor emèrit 1979-2022 Fou cofundador 1964 i membre del Cambridge Group for the History of Population and Social Structure, grup que codirigí fins l’any 1994 Fou un dels capdavanters en el desenvolupament de la demografia històrica al Regne Unit Presidí la British Economic History Society 1996-98 i la British Academy 1997-2001

Fou professor de genètica a la Universitat de Wisconsin i a la de Stanford Juntament amb ND Zinder, descobrí la transducció bacteriana i féu experiències decisives sobre recombinació genètica, fent actuar ADN lliure sobre determinats virus i bacteris El 1958 rebé el premi Nobel de medicina pels seus treballs sobre genètica bacteriana Fou un dels capdavanters de la biologia espacial, i estudià les possibilitats de vida en altres planetes

Fou un dels capdavanters de l’antisemitisme a França El 1886, publicà l’obra La France juive , on afirmà que la descristianització dels francesos era producte de l’activitat jueva, i el 1892 fundà el periòdic La libre parole , que aviat esdevingué un dels principals òrgans que prengueren postura contra Dreyfus afer Dreyfus El 1914 publicà Sur le chemin de la vie, recull dels seus articles més celebrats

Sacerdot Fundador, amb d’altres, i primer president de l' Euskaltzaindia Oñate 1918 De les seves obres cal destacar Morfología vasca, Euskalerriaren Yakintza ‘Literatura popular del País Basc’ i Diccionario vasco-francés-español Edità un Cancionero popular vasco i un estudi sobre La música popular vascongada Escriví també òperes Ortzuri, Urlo i sarsueles Aitareu bildur, Bizcai'tik Bizkaira, Sasieskola És un dels capdavanters del renaixement cultural basc del s XX

Debutaren el 1970 al festival de Wight, i al cap de dos anys ja eren un dels grups més requerits tant al mercat nord-americà com a l’europeu Capdavanters de l’anomenat rock simfònic, es distingiren per una posada en escena monumentalista, molt tecnificada i espectacular El grup s’autodissolgué el 1980, i deixà enregistraments com Tarkus 1971, Emerson, Lake and Palmer 1974 i Works 1976, en collaboració amb l’Orquestra Filharmònica de Londres

Destacà pels estudis de numismàtica hispànica, sobretot antiga i medieval, i d’epigrafia ibèrica En aquest camp fou des dels anys cinquanta un dels capdavanters de la teoria del bascoiberisme Treballà també sobre inscripcions romanes de Tarragona i de Sagunt Entre els seus nombrosos estudis cal destacar Sobre un interesante vaso escrito de San Miguel de Liria, Los textos ibéricos de Liria i El plomo escrito de la Bastida de Les Alcuses Mogente

Capdavanters d’aquest estil musical, els seus fundadors Bon Scott veu i Angus Young guitarra van liderar la millor etapa del grup, amb temes com Rock’n’Roll Damnation i Highway To Hell , al costat de Malcolm Young guitarra, Philip Rudd bateria i Mark Evans baix Arran de la mort de Scott -que fou substituït per l’anglès Brian Johnson-, la banda va començar una nova etapa mancada, potser, de la creativitat de l’anterior

Foren capdavanters del moviment contra els invasors i inspiraren la creació d’altres cossos de guerrillers Entre els seus fundadors figuraren Jaume Nadal i Guarda, Jaume Llavallol, Oleguer Reynals i Joan Larreu També s’hi destacaren Josep Forneguera, Felip Sentenac i Gerard Esteve i Llac També foren anomenats minyons o miquelets El 1809 participaren en la revolta contra el virrei castellà d’origen francès Liniers, fet que inicià el moviment independentista de l’Argentina

El 1820 anà a Rússia, on fou professor de matemàtiques a l’Escola de Vies i Comunicacions de Peterburg El 1830 tornà a França, on es dedicà a la construcció de diverses xarxes de ferrocarrils, locomotores i ponts metàllics Amb la seva memòria Sur la puissance motrice de la chaleur donà forma algèbrica al principi de Carnot , i és un dels capdavanters de la termodinàmica El 1858 ingressà a l’Académie des Sciences