Resultats de la cerca

Juntament amb la seva mare Teresa Toda, fundà la congregació de carmelitanes teresianes de Sant Josep a Barcelona el 1878 Foren dirigides pel bisbe d’Urgell Josep Caixal i pel carmelità Agustí Verdura Des del 1962 hi ha incoat el procés de beatificació de Teresa Guasch

El 1545 abandonà l’orde carmelità i passà a Ginebra amb Calví 1550 La seva doctrina sobre la predestinació, contrària a la de Calví, fou la causa del seu exili a França 1553 i del seu pas al partit antireformador Escriví biografies polèmiques de Calví i de Théodore de Bèze

Germà de Vicent Carmelità, prior del convent d’Onda i vicari general de l’orde a Càller Sardenya Autor d' Espejo de bien vivir València, 1535 i d' Espill de ben viure i per a ajudar a ben morir València, 1559, de gran difusió i reeditats diverses vegades junts i per separat, en castellà i en català

Carmelità del convent de Barcelona, professà teologia a París ~1380 El 1400 era definidor de l’orde i provincial de Catalunya Exposà per escrit al rei de Catalunya-Aragó el seu parer sobre el millor camí per a acabar el cisma Escriví, en defensa de la Immaculada, De Conceptione Mariae semper Virginis i un Compendium antiquitarum in honorem ordinis sui

Carmelità observant, fou lector del convent d’Avinyó 1478, provincial dels estats pontificis, procurador general de l’orde a Roma, vicari general 1502 i general de l’orde 1503 Publicà un sermó dit davant del papa, Oratio de divina providentia 1483 Deixà inèdites un gran nombre d’epístoles literàries d’instrucció particular i una relació, en forma de diari, de les mesures preses durant el seu govern

Treballà preferentment a Manresa, on li és atribuït el projecte del Pont Nou 1318 el 1322 dirigí les obres del convent carmelità i des del 1328 fou mestre major de la seu A Barcelona contractà, amb R Despuig, el projecte de l’església de Santa Maria del Mar 1329 Més tard, amb Pere Baró, inicià la construcció del santuari de Santa Maria de Lledó

Carmelità Penitencier pontifici a Avinyó Elegit bisbe pel capítol, fou consagrat el 1319 Però residí gairebé sempre a Avinyó, on gestionà nombrosos plets per engrandir el seu bisbat contra els ordes religiosos i els bisbes de Saragossa, Tortosa i València Aconseguí de recobrar una gran part dels delmes i drets Celebrà dos sínodes, un el 1320 a Albarrasí i un altre el 1323 a Sogorb

Professà al convent de Manresa abans del 1360 El 1362 fou promogut mestre en teologia i el 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362, definidor del capítol general 1366, 1369 i 1372 i prior general de l’orde des del 1375, en substitució del seu protector Joan Ballester Arran del cisma d’Avinyó seguí la causa de Climent VII, i per això fou deposat pel papa romà Urbà VI, cosa que feu escindir l’orde en dues obediències Escriví De successione intitulatione et confiscatione Ordinis BMariae de Monte Carmelo i De ordinis sui origine…

Ocupà diversos càrrecs dins l’orde a Lleida, Barcelona, Mataró, Tarragona i Tortosa Publicà Relationes beatae virginis Teresiae vitae, virtutum ac miraculorum 1622

Fill de Miquel Sanglada i de Santjoan Regí la càtedra lulliana de la Universitat de Mallorca a mitjan s XVII Fou home de vida dramàtica i turmentada, jesuïta primer 1608, presoner dels turcs un quant temps 1608-09, després trinitari 1628, de nou jesuïta i finalment carmelità 1640 Entre els seus tractats teològics, que deixà manuscrits, figuren dos volums de comentaris, introduccions, explicacions i compilacions de l’art lulliana, en llatí i castellà