Resultats de la cerca

A l’alta edat mitjana hi havia un palau reial franc, seu de diverses assemblees celebrades per a tractar de qüestions polítiques i religioses La primera fou l’any 765 En la segona 785 o 786, hi prengué part Carlemany Els anys 822, 834 i 870 s’hi celebraren noves assemblees notables La darrera, per a judicar Carles l’Infant, del qual estava queixós el seu pare Carles el Calb, posà fi al plet suscitat entre els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès a causa de la possessió d’un '' pagus a Peralada i, probablement, per decidir la successió del comte Salamó d’Urgell-Cerdanya…

Fou fundat el 21 de novembre de 1964 a Madrid per Ramón Barce , Juan Hidalgo i Walter Marchetti El 1967 s’hi afegí Esther Ferrer , i es dissolgué el 1996 El grup, estretament lligat al treball de Duchamp i Cage i al budisme zen, connectava internacionalment amb el moviment Fluxus Realitzà una intensa activitat concerts, festivals, accions, publicacions, mail art i material de difusió Puntualment, hi collaboraren altres artistes per a manifestacions concretes En 1965-66 se celebraren tres festivals Zaj, dos a Madrid i un a Barcelona A partir del 1972, arran de la participació en…

El 1942 començà a formar part de l’equip català de gimnàstica, amb el qual aconseguí, com a capità, el Campionat d’Espanya i un segon lloc individual 1944 El mateix any també fou campió de Catalunya d’anelles i cavall amb arcs i segon en barra fixa El 1945 fou delegat provisional i més tard president de la Federació Catalana de Gimnàstica 1945-65, de la qual fou un gran impulsor Sota el seu mandat se celebraren uns campionats universitaris a Barcelona i els Campionats d’Espanya en primera i segona categories També impulsà la gimnàstica d’aparells femenina i l’obertura…

Sembla que les primeres moixigangues se celebraren amb motiu de Carnestoltes i que han restat en molts indrets vinculades a la festa Els executants van disfressats i s’acompanyen amb instruments sorollosos sovint van proveïts d’atxetes per a formar part del seguici de les processons folkloricopopulars Al País Valencià sembla que té un caràcter guerrer també rep aquest nom una dansa antiga de farsa que solia acabar la dansa de Torrent En algunes localitats del Principat té un caràcter religiós consisteix en la representació plàstica de la passió i mort de Jesús, com, per exemple,…

Filla del rei Andreu II i de Violant de Courtenay, filla de l’emperador Pere I de Constantinoble, el seu nom de fonts era Andreua El 1234, a proposta del papa, fou arranjat el seu matrimoni amb el rei Jaume I de Catalunya-Aragó li aportà en dot una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat a Flandes i els territoris que els avis de Violant tenien a Nemours i Borgonya Jaume I li feu donació de la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omeladès i el vescomtat de Millau Les noces, que causaren sensació a l’estranger, se celebraren a Barcelona el 1235 Dona de talent i…

El comitè organitzador dels Jocs hagué d’enfrontar-se a les crítiques pels elevats índexs de contaminació atmosfèrica de Pequín i a la pressió internacional per les violacions dels drets humans perpetrades pel règim xinès, i també per la seva política repressiva al Tibet Finalment, però, cap país no boicotejà l’esdeveniment El pressupost dels jocs pujà fins a 41000 milions de dòlars, multiplicant per tres el d’Atenes 2004 El calendari de competició estigué format per 302 proves de 28 esports i hi participaren uns 11028 atletes de 204 comitès olímpics diferents El medaller estigué encapçalat…

Era ostrogot d’origen i fou enviat per Teodoric, rei dels ostrogots, a Hispània com a general i governador Casat amb una dama noble hispanoromana, que li aportà riqueses territorials immenses Fou elegit rei pel desembre del 531, a Barcelona, on residí Vencé els francs, que envaïen tota la Tarraconense, l’any 541 En canvi, després d’ocupar Ceuta a l’Àfrica, l’hagué d’abandonar el 542 Teudis, tot i professar l’arianisme, fou no sols tolerant amb els catòlics, sinó que els protegí Sota el seu govern se celebraren els concilis de Barcelona ~540, el de Lleida 546 i de València 546,…

Autodidacte i de temperament inquiet i observador Exposà individualment a les Galeries Laietanes el 1917 i el 1920, i a la Galeria Dalmau el 1923 S'integrà a Les Arts i els Artistes l’any 1918, impulsat per Celso Lagar, i concorregué a algunes exposicions organitzades pels Amics de les Arts i pel Saló dels Evolucionistes Participà en les exposicions oficials que se celebraren a Barcelona, el 1921 i el 1923, i al Saló de Montjuïc del 1932 En el seu temps fou considerat per la crítica com a influït per l’escola de Pont-Aven i Cézanne La seva obra, en la qual domina la temàtica del…

Conreu de cereals i d’oliveres Bestiar porquí Mines d’estany Al seu terme hi ha el gran pont d’Alcántara , romà s I dC de sis arcs, sobre el Tajo, de 194 m de longitud i 71 m d’alçada màxima És un dels ponts romans més grans i més ben conservats La vila, a l’edat mitjana, fou definitivament reconquerida als musulmans el 1212 per Alfons IX de Castella El 1479 s’hi celebraren les anomenades vistes d’Alcántara entre Isabel I de Castella i la seva tia Beatriu, duquessa de Viseo, cunyada d’Alfons V de Portugal, preliminars del tractat d’Alcáçovas El convent de Sant Benet, casal de l’…

Fou inaugurat el 1929 pel Reial Aeroclub de Lleida S’hi celebraren la majoria de competicions i festivals aeris de les terres de Lleida els anys trenta, i deixà pràcticament en desús el camp d’aviació de Magraners El 1955 s’hi traslladà la seva escola de pilots Ocupa una superfície de 138,12 ha i és utilitzat per vols privats i vols d’emergència en el suport d’extinció d’incendis Té una pista de terra compactada de 1500 × 30 m i disposa d’una plataforma d’estacionament d’aeronaus de 600 m2, dos hangars, un per a avions de motor i l’altre per a ultralleugers S’hi han celebrat…