Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Carles Sentís i Anfruns

Carles Sentís i Anfruns
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Periodista i polític.
S'inicià amb èxit a La Publicitat i Mirador i el 1936 s’exilià a París, on treballà per als serveis d’informació de Francesc Cambó, que collaboraven amb el bàndol franquista Posteriorment passà al front, on arribà a alferes provisional Collaborà a Destino i fou corresponsal d' ABC , La Vanguardia diari al qual estigué vinculat al llarg de tota la seva vida i Clarín de Buenos Aires Collaborà també a El Correo Catalán Seguí el desembarcament dels aliats, el procés de Nuremberg on fou un dels dos únics periodistes espanyols acreditats i la crisi del Congo Fou agregat de premsa de l’ambaixada…
,
Eduard Punset i Casals

Eduard Punset i Casals
Economia
Història
Política
Advocat, economista, polític i divulgador científic.
Es llicencià en dret per la Universitat de Madrid i posteriorment obtingué un màster en ciències econòmiques per la Universitat de Londres Fou director econòmic de The Economist 1967-69, alt funcionari del Fons Monetari Internacional 1969-73 i assessor financer de grans empreses espanyoles Incorporat a Centristes de Catalunya-UCD , fou conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya provisional 1980, diputat al Parlament de Catalunya i ministre per a les Relacions amb la CEE 1980-81 Desvinculat de CC-UCD, es presentà com a independent a les llistes de Convergència…
Partido Español Demócrata
Partit polític
Partit inscrit al novembre de 1983 amb seu social a Barcelona sota l’impuls i la presidència d’Angelina Gómez Rueda, antiga membre del comitè de Barcelona de Centristes de Catalunya-UCD.
Es definí com “interclasista, progresista, liberal”, i també com de “centro progresista” i en un II Congrés celebrat al juliol de 1987 canvià el nom per Unidad Centrista-Partido Español Demócrata UC-PED, “ya que se nos confundía fácilmente con un partido de extrema derecha” Amb una o altra denominació, va concórrer a lesdiferents eleccions del període 1984-1991 i va obtenir a Catalunya entre un i dos milers de vots S’esborrà del Registre d’Associacions al juny de 1994 i el 1997 un jutjat de Madrid processà els dos principals dirigents A Gómez i Francisco Juncas, acusats d’haver organitzat el…
Parti Socialiste
Política
Partit polític francès fundat el 1971 per la fusió del Parti Socialiste [SFIO] i de diverses agrupacions i clubs socialistes en el congrés d’Épinay.
François Mitterrand fou escollit primer secretari d’un partit socialista renovat, que l’any 1972 adoptà un programa comú amb socialistes i radicals Des de l’inici, ha constituït el partit majoritari del centreesquerra francès, alternant-se en el poder amb l’ RPR En les eleccions presidencials del 1974, Mitterrand obtingué el 49% dels vots, i en les del 1981, amb el suport de comunistes i ecologistes, aconseguí un triomf que es veié complementat per la majoria absoluta del PS en les legislatives del mateix any Afectat per importants diferències internes entre els diversos caps de fila…
La configuració del nou sistema polític
El sistema català de partits Afiliació als partits polítics amb representació parlamentària a Catalunya 1980-1981 Una de les principals incògnites que es plantejaven abans de les primeres eleccions lliures era l’espectre de partits que haurien de tenir vigència a Catalunya en la nova etapa política De fet, els observadors, tant de dretes com d’esquerres, havien pronosticat un marc similar a l’italià un nombre important de forces polítiques, cap de les quals seria clarament majoritària, i dues famílies polítiques en posició preeminent els eurocomunistes del Partit Socialista Unificat de…
L’escàndol de l’estraperlo
L’any 1935 l’esclat de l’anomenat escàndol de l’estraperlo afectà profundament la vida política espanyola S’hi veieren implicats importants membres del Partit Radical i del Partido de Unión Republicana Autonomista valencià —PURA—, i acabà provocant la dimissió del president del govern Alejandro Lerroux i la crisi de les coalicions entre els radicals i els cedistes La història havia començat al maig del 1934 quan un holandès d’origen jueu, Daniel Strauss, intentà d’introduir a Espanya un model de ruleta de joc que tenia per nom Straperlo —abreviació dels cognoms dels seus inventors, el mateix…
Corea del Sud 2016
Estat
La presidenta de la República de Corea, Park Geun-Hye centre, amb el primer ministre japonès, Shinzo Abe esquerral © kremlinru A Corea del Sud, l’any 2016 va estar marcat per la inestabilitat del Govern de Park Geun-hye, que es va veure involucrada en un escàndol per la gran influència política que havia adquirit Choi Soon-sil, amiga seva, acusada d’accedir a informació confidencial i d’articular un grup d’assessors per a influir en assumptes empresarials i d’estat Park va veure caure la seva popularitat a un 5% A l’octubre, durant el debat dels pressupostos del 2017, Park va defensar, per…
Alsàcia

Mapa de l’evolució territorial d’Alsàcia
© fototeca.cat
Regió de l’extrem NE de França, que limita amb els länder alemanys de Renània-Palatinat al N i Baden-Württemberg a l’E, amb els departaments francesos del Mosel·la i dels Vosges a l’W, i al S amb Suïssa; inclou els departaments de l’Alt Rin i del Baix Rin i del Territori de Belfort.
Amb uns 8280 km 2 de superfície i una població al voltant d’1873000 habitants 2014, és la part occidental de la fossa renana formada pels moviments tectònics que han separat els Vosges de la Selva Negra i és emplenada per sediments acumulats durant l’Oligocè, que en alguns llocs arriben als 2000 m de profunditat És una plana allargada de 20 a 30 km d’ample per 150 km de llarg d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa Hi ha tres grans tipus de paisatge les muntanyes vosgianes, la plana i els turons subvosgians El vessant alsacià dels Vosges…
Partit Republicà Democràtic Federal
Política
Associació política d’abast espanyol, amb una especial força i influència als Països Catalans, organitzada després de la revolució del setembre del 1868.
Volgué ésser la concreció organitzativa del federalisme i del republicanisme Trigà però a convertir-se en un veritable partit polític, i inicialment fou sols un moviment que hom pretengué fonamentar en la teoria del pacte de Pi i Margall Comptà de fet amb diversos centres d’iniciativa, mancat d’una direcció incontestada la representació parlamentària, que fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l’abril del 1872 i 77 a l’agost del 1872 37, 19, 24 i 31, respectivament, dels quals correspongueren als Països Catalans la premsa, sobretot El Federalista , El Estado Catalán i La…
Centre Radical de Catalunya
Partit polític
Partit constituït al setembre de 1990 per membres del comitè provincial de Barcelona del Centre Democràtic i Social [CDS], que se n’havien separat uns quants mesos abans, encapçalats per Armand Ródenas i Barrera. Aquest, advocat, exmilitant de Centristes de Catalunya-UCD i diputat al Parlament de Catalunya pel CDS (1989-1992), fou el “president nacional” de la nova formació i José Antonio Parra el secretari.
La seva branca juvenil es deia Joventut Radical de Catalunya Sota un programa crític amb l’hermetisme i la burocratització dels partits, compromès amb una “defensa radical de la llibertat” i una “acció política diferent”, i favorable a “una fiscalitat no repressiva”, el CRC es presentà a les eleccions municipals de 1991 a Barcelona, però hi obtingué un resultat ínfim 294 vots Al juny de 1993, Ródenas i una dotzena més de militants s’incorporaren al Partido Popular , per tal de reforçar-ne el perfil centrista, i el CRC deixà d’existir