Resultats de la cerca

Fou professor a les universitats de Kiel 1812, Göttingen 1829, on defensà la constitució de Hannover enfront del rei Ernest August, i Bonn 1842 Partidari del moviment nacionalista i de la unitat alemanya, fou membre de la Frankfurten Nationalversammlung 1848-49 En esclatar la revolució del 1848 inspirà el manifest dels professors de Bonn a favor de l’hegemonia prussiana La seva ideologia nacionalista i liberal, però no democràtica, es manifesta en les seves obres històriques i teòriques

Comte de Münnich Formà part del partit germanòfil durant el regnat d’Anna Ivanovna però, en morir aquesta 1740, dirigí el cop d’estat que enderrocà Biron de la regència i fou nomenat primer ministre per la nova regent, Anna Leopoldovna, mare d’Ivan VI Desterrat a Sibèria en temps d’Elisabet I, fou rehabilitat per Pere III

Net del compositor Ernö von Dohnányi, estudià a Munic i el 1951 obtingué el premi Richard Strauss Després de dirigir l’Òpera de Frankfurt 1968-75 fou nomenat director musical de l’Òpera d’Hamburg el 1976, càrrec que compaginà amb una brillant carrera internacional com a especialista en el repertori alemany El 1984 succeí Lorin Maazel com a titular de l’Orquestra de Cleveland El 1997 fou nomenat director titular de la Philharmonia Orchestra El 2002 deixà la titularitat de la direcció de l’Orquestra de Cleveland, i a partir d’aleshores en fou director llorejat Des del 2004 és al capdavant de l’…

Doctor en dret a Ferrara, fou canonge 1507, degà 1515 i bisbe 1517 d’Augsburg Adversari de Luter, dugué a terme una obra de pacificació entre catòlics i luterans Amic d’Erasme, propagador de la Devotio Moderna, treballà incansablement pel millorament espiritual, cultural i moral del clergat

A Versuch einer kritischen Dichtkunst ‘Intent d’un art poètic crític’, 1729 rebutjà el barroc i es mostrà partidari del classicisme francès, i a Die deutsche Schaubühne nach den Regeln der alten Griechen und Römer eingerichtet ‘El teatre alemany compost segons les regles dels antics grecs i romans’, 1741-45 recollí un conjunt de peces que considerava modèliques per a establir un teatre nacional Escriví la tragèdia Der sterbende Cato ‘El moribund Cató’, 1732

Estudià amb JAP Schulz i el 1805 fou nomenat organista de la catedral de Copenhaguen A partir del 1819 treballà com a compositor de la cort, tot combinant aquesta tasca i la de professor a la universitat de la mateixa ciutat Escriví set simfonies estilísticament emparentades amb les obres de J Haydn, més d’una vintena de cantates religioses, música per a teclat i sis singspiele estrenats al Kongelige Teater, d’entre els quals destaca Sovedrikken 'Somnífers', 1809 Publicà diversos reculls de lieder que, seguint les empremtes del seu mestre, el convertiren en un dels grans recreadors del gènere…

Vida Fou el novè fill de Johann Sebastian Bach i el primer d’Anna Magdalena Wülken Format musicalment amb el seu pare, el 1750 tingué l’oportunitat de servir a la cort del comte Guillem de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, com a músic de cambra, lloc que no abandonà fins a la seva mort L’òptima relació amb el comte feu que aquest l’obsequiés generosament el 1755, molt probablement amb motiu del casament de JCF Bach amb Lucia Elisabeth de Münchhausen, cantant i filla d’un collega músic de la cort Les bones relacions amb el comte continuaren durant les penúries de la guerra dels Set Anys, en què…

Estudià amb el seu pare i amb el violoncellista de la cort de Mannheim A Filtz Després d’una estada a Hamburg, on oferí diversos concerts, el 1763 tornà a Darmstadt i fou admès en l’orquestra de la cort El 1768, arran de la mort del seu pare, abandonà temporalment les activitats musicals Després d’una breu estada a Londres, on conegué JC Bach, anà a Edimburg per ocupar la plaça de primer violoncellista de l’Edimburgh Musical Society 1773, on aviat obtingué un reconeixement unànime i arribà a ser considerat el millor instrumentista d’Escòcia Tot i ser autor d’un catàleg de qualitat força…

El 1782 fundà amb un soci Johann Daniel Korn una editora per a la impressió de música, a la qual donà el seu nom el 1788 L’empresa passà successivament a la vídua fins el 1825, als dos fills i, el 1849, al net, Constantin Sander Breslau 1826 Leipzig 1905, el qual amplià el negoci amb una sucursal a Glatz 1864 i el 1870 traslladà la casa mare -que rebatejà amb el seu cognom- a Leipzig L’empresa ha anat passant de pares a fills, i el 1948 s’establí a Munic Durant els anys en què C Sander hi estigué al capdavant, publicà obres de Richard Strauss, Max Bruch, Max Reger i Hans Pfitzner, a més d’…

Cursà estudis universitaris a Leipzig, i musicals amb el seu pare A divuit anys entrà al servei del comte de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, on romangué tota la vida En les seves obres, poc conegudes, hom troba indicis de l’estil galant de la influència italiana que caracteritza el seu germà Johann Christian, però en les últimes, d’estil coral sobre texts del poeta Johann Gottfried Herder, amb el qual collaborà sovint, hi ha elements originals