Resultats de la cerca

Pertany al Consell Superior d’Investigacions Científiques i publica articles, notes i texts sobre temes lingüístics i folklòrics, especialment hispànics Hi han collaborat abundosament, sobre aspectes catalans, Joan Amades i Gabriel Llompart

Vida i obra Doctor en ciències fisicoquímiques i en farmàcia, fou catedràtic de farmacèutica vegetal de la Universitat de Barcelona, director de publicacions científiques, com la “Revista Hortícola’, “El Mundo Científico” o la “Revista de Farmacia”, i autor de nombrosos treballs científics i divulgatius, com La cera de las abejas 1900 o una Química popular 1905 Collaborà assíduament a La Renaixença —sovint rere les inicials CB —, amb notícies de novetats científiques, amb traduccions de rondalles i contes, i, sobretot, amb traduccions per al fulletó de les “Novelas Catalanas y…

Doctorat per la Universitat de Madrid 1944, des del 1947 exercí la docència i fou investigador a la Universitat de València El 1952 anà becat a la Universitat de Basilea, on estudià amb Tadeusz Reichstein El 1964 obtingué la càtedra de bioquímica i química agrícola de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de València, de la qual des del 1987 fou professor emèrit Fou fundador 1957 i director de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments de València IATA, president de l’Instituto Nacional de Ciencia y Tecnología de los Alimentos 1970-74 i president del Consell Superior d’…

Resten fragments de la seva Història d’Hèracles , primer exemple de narració amb notícies geogràfiques, científiques, astronòmiques i mitològiques També n'és coneguda una obra sobre la saga dels argonautes i una Pelòpia

Féu investigacions sobre la fermentació 1921-23, la vegetació, la fisiologia vegetal, etc Membre de diverses societats científiques nord-americanes, contribuí a l’estudi dels recursos naturals d’Àfrica i de l’Amèrica Llatina

L’any 2002 agrupà 244 persones de procedència diversa amb inquietuds científiques, culturals i cíviques En la seva evolució hi ha dues etapes una primera, presidida per Josep Vilanova i Trias fins el 2002, i una segona iniciada pel seu successor, Antoni Pol i Solé, amb Àngels Mach i Conxita Naudí a la mesa Amb la diversificació de les seves activitats, es crearen seccions de medicina i de filosofia 1985, de llengua catalana i d’arquitectura i urbanisme 1986, d’astronomia i del còmic 1985, i d’història 2002 El 2002 es trià el tema “Una història d’Andorra” per a la Diada andorrana a la…

Estudià a Charlottenburg Berlín, Barcelona i Madrid Es doctorà també en ciències exactes i físiques i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid S’especialitzà en ciències fisicomatemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona una memòria destacada Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento També exercí una activitat pedagògica important Publicà articles en la Revista de la Academia de Ciencias , de Madrid, i en el butlletí de l’Institut de Ciències de Barcelona Fundà un seminari…

El 1786 J Balmat i MG Piccard l’escalaren per primera vegada, i l’any següent ho féu HB de Saussure, al capdavant d’una expedició de vint persones que efectuà les primeres observacions científiques

Fou director del Laboratori Pecuari Regional de València i president de l’Associació del Cos Nacional Veterinari Dirigí les revistes Avicultura Española i Avigan Membre de nombroses entitats científiques, publicà molts treballs zootècnics i sanitaris

Fou membre de diverses societats científiques estrangeres i catedràtic de l’Escuela de Montes d’El Escorial 1880 Deixà treballs sobre regadius, com Tratado de aguas y riegos 1884 i De l’avenir des canaux d’irrigation 1889