Resultats de la cerca

Membre del Club de Billar Barcelona, fou campió d’Espanya de caramboles a una banda 1934 i del quadre 47/2 i 71/2 1935 El 1936 baté el rècord d’Espanya a la millor tacada Entre els anys trenta i quaranta també guanyà diversos Campionats de Catalunya, especialment del quadre 47/2 Participà en europeus 1935 i Mundials 1936, 1937, 1939 El 1935 fou nomenat soci d’honor del Billar Club Sabadell i també jugà amb el Billar Club Olímpia i amb el Círculo Artístico Durant els anys setanta fou director tècnic del Campionat d’Espanya de 47/2 i 71/2

Fill de l’advocat i polític Carles Trias Bertran, es llicencià en dret, però mai exercí aquesta activitat El 1972 publicà El juego del lagarto , la seva primera novella Posteriorment aparagué Hoy he decidido 1974, Qué son las organizaciones marxistasleninistas 1976, El círculo de la luz 1985, El encuentro 1990, Viaje a Delfos 1994 i El ausente premi Juan March de novella breu, 2001 També féu diverses traduccions, entre les quals destaca la de L’Orestiada d’Èsquil, que també adaptà per a un muntatge teatral de Mario Gas 2004

S’inicià en l’hoquei sobre patins al Toulouse FC i el 1949 arribà a Catalunya, on començà a jugar al Club Turó Posteriorment ho feu al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual fou campió d’Espanya 1951 i de Catalunya 1951, 1953 També jugà al Sant Sadurní, el Club Patí Vic, el Centre Moral i Cultural Poble Nou i el Círculo Barcelonista, i entrenà l’Igualada Hoquei Club Fou internacional amb França i també jugà partits amistosos amb la selecció catalana Com a patinador de velocitat, fou campió de França i de Catalunya 1950 defensant els colors del Club Hoquei Catalunya

Militar de la marina francesa i de l’exèrcit espanyol, durant els darrers anys del s XIX i els primers del s XX, fou mestre de les sales d’armes barcelonines de Pardini, del Círculo Militar del Ejército y de la Armada, del Casino de las Clases y Soldados i de la Creu Roja Un dels seus deixebles fou Alfredo Conde Treballà com a redactor i corresponsal de les revistes illustrades Armas y Deportes, de Madrid Les Sports i L’Escrime et le Tir , de París, i Las Armas , de l’Havana Rebé la medalla d’or de la Creu Roja Espanyola i la creu de Cavaller del Mèrit Militar

Fill del cèlebre muralista Mario Orozco Rivera, amplià la seva formació al Círculo de Bellas Artes de Madrid, explorant l’ús del vídeo, la fotografia, l’escultura, el dibuix i la installació El seu treball juganer proposa una desestabilització de la identitat dels objectes quotidians, en lloc de la creació de noves formes Ha rebut diverses distincions, com la Sección Espacios Alternativos al Salón Nacional de Artes Plásticas a Mèxic 1987 i el premi alemany BlueOrange 2006 Les seves obres s’han exhibit a la Biennal de Venècia 1993, 2003 i 2005, a Documenta X 1997, Documenta XI…

El 1948 guanyà un premi de bellesa i el 1949 formà amb el seu marit una companyia de teatre i, en cinema, protagonitzà comèdies Simpatitzant del peronisme, s’exilià a Espanya el 1956, on s’uní sentimentalment a Fernando Fernán Gómez, que la dirigí en diversos dels seus films La vida por delante , 1958 Al costat de comèdies, interpretà també alguns papers dramàtics Las largas vacaciones del 36 , de Jaume Camino, 1976 Las marginadas , d’Ignasi M Iquino, 1977 Alternant les estades a l’Argentina i a l’Estat espanyol, continuà actuant en teatre i protagonitzà alguns espais de televisió El 1958 i…

També és coneguda com Comunió Carlo-Octavista Tenia l’origen en el Núcleo de la Lealtad dels anys trenta, que postulà la candidatura de Carles VIII davant l’extinció de la línia successòria directa Trobà el suport del franquisme, interessat a potenciar alternatives tant a Joan com a Xavier, i el 1944 Carles VIII fou portat d’Itàlia a Barcelona, per revifar l’“Octavisme” Tot i així, el moviment no aconseguí ésser majoritari entre el carlisme i portà una vida precària fins a la mort de l’arxiduc el 1953 A Catalunya els octavistes foren, en bona part, els carlins més proclius al…

El seu primer contacte amb la música fou com a escolanet a la catedral de la seva ciutat natal El 1910 exercí de docent al Colegio Pichincha de Potosí, ciutat on deu anys més tard fundà el Círculo de Bellas Artes De tota la seva obra destaquen les primeres composicions, les marxes fúnebres Tres de febrero i Las campanas de la Catedral , i una gran quantitat de peces escrites per a piano, basades en les danses populars bolivianes -les cuecas , els bailecitos , les tonadas i les burro katinas -, entre les quals sobresurt la cueca Rosa Ha estat un dels compositors més destacats de Bolívia Les…

Davanter, començà al Floresta, anà al Sant Joan i passà al Círculo Barcelonista, amb el qual pujà a segona divisió Fitxà pel Club Patí Voltregà 1957-66, amb el qual guanyà una Copa de les Nacions de Montreux 1961 representant la selecció espanyola, una Copa d’Europa 1966, dues Copes d’Espanya 1960, 1965, una Lliga 1965 i quatre Campionats de Catalunya 1959, 1962, 1963, 1965 el Club Esportiu Mataró 1966-72, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1967, una Lliga 1968 i un Campionat de Catalunya 1968 el Club d’Esports Vendrell 1972-74, i acabà a l’Sfèric de Terrassa 1975 Amb la selecció espanyola…

Deixeble de Josep Pascó a Llotja El 1911 fou premiat a la VI Exposició Internacional d’Art de Barcelona amb els dibuixos Els amors de Pierrot i Mascarada El 1912 un plafó decoratiu seu fou premiat pel Círculo de Bellas Artes de Madrid, i amb un exlibris guanyà el primer premi del concurs del FAD a Barcelona El 1919 el Cercle Artístic de Barcelona li concedí la medalla d’or El 1921 anà becat a Viena Participà a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1925 Decorà el despatx i la biblioteca de Cambó 1925 i els salons de Capitania General 1929, entre altres obres El 1936 concorregué al primer…