Resultats de la cerca
Es mostren 374 resultats
Miquel Merola
Cristianisme
Monjo cistercenc i primer abat quadriennal de Poblet (1623-27).
Fou també abat d’Escarp i visitador general de la congregació Amb ell Poblet entrà, després de llarga resistència, a la congregació de monestirs de la Corona d’Aragó decretada, el 1616, pel papa Pau V, a instàncies de Felip III, i perdé així la seva antiga autonomia No reeixí en els seus esforços per a constituir-se abat perpetu del monestir Eixugà part del deute que gravava Poblet i, el 1628, fou elegit definidor de l’orde a Catalunya
Solius
Poble
Poble disseminat del municipi de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), situat a la dreta del Ridaura, uns 2 km a ponent de Santa Cristina.
Prop seu, en una elevació, s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Solius El lloc ja és esmentat al segle X l’església parroquial de Santa Agnès, i posteriorment el castell, foren de la jurisdicció del monestir de Sant Feliu de Guíxols El 1967 s’establí a la parròquia el monestir de Solius, cistercenc
Santa Maria de Salaverd (Os de Balaguer)
Art romànic
Església avui desapareguda dependent del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd i documentada per primera vegada l’any 1266 El terme de Salaverd, amb el seu castell, situat a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud de Vallverd, fou comprat per l’esmentat cenobi el 1200 En aquest indret, Vallverd hi establí una granja
Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada
Cristianisme
Cardenal.
Germà de Joan, també cardenal, el qual succeí en l’arquebisbat de València 1500-11 i com a cardenal 1500 Havia estat membre de l’orde militar de Sant Joan i abat comendatari del monestir cistercenc de Valldigna Entrà a Roma el 1501 Davant la reacció antiborgiana de Juli II, es retirà a Nàpols, ja dominada per Ferran II de Catalunya-Aragó
Capella del Palau Comtal Menor (Barcelona)
Art romànic
Malauradament, d’aquesta capella no han arribat a l’actualitat prou notícies documentals per tal de resseguir-ne la història L’única referència de què hom disposa és donada per una escriptura datada el 1168, segons la qual el rei Alfons I cedí el Palau Comtal Menor al monestir cistercenc de Santes Creus, els quals hi erigiren una capella dedicada a sant Bernat
Guillem de Montcada
Història
Vescomte de Bearn (Guillem I de Bearn: 1170-72).
Fill primogènit del gran senescal Guillem Ramon I de Montcada El 1150, juntament amb el seu pare i germans, fundà el monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura El 1162 actuà a Osca en la convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV Es casà 1170 amb Maria, vescomtessa de Bearn, iniciant així la dinastia dels Montcada de Bearn, no pas sense resistència dels bearnesos
monestir de Poblet

Panoràmica del monestir de Poblet
calafellvalo (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Monestir cistercenc (Santa Maria de Poblet) del municipi de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà).
El conjunt monàstic El magnífic conjunt monàstic de Santa Maria de Poblet, edificat dins un ampli procés cronològic, consta de tres recintes El recinte exterior és tancat per una muralla i s’hi accedeix a través de l’anomenada Porta de Prades alberga al seu interior un conjunt d’edificacions de factura gòtica tardana Al segon recinte s’hi accedeix per l’anomenada Porta Daurada, al costat exterior de la qual veiem la capella de Sant Jordi, obra del segle XV un cop traspassada l’esmentada porta, hi ha una plaça on, a més de la bosseria i altres construccions, es troba la capella de Santa…
Pols
Veïnat
Veïnat del municipi d’Ordis (Alt Empordà), situat al NW del poble.
L’antiga església i actual santuari on es venerava la Mare de Déu de Pols imatge gòtica d’alabastre destruïda el 1936 és un petit exemplar romànic s XII i XIII al voltant del qual originàriament havien residit unes donades i que després esdevingué una de les administracions dependents del monestir cistercenc femení de Sant Feliu de Cadins, regida per una monja de Sant Feliu que rebia el títol de priora
triteisme
Cristianisme
Nom donat a diverses doctrines trinitàries que en llur esforç per subratllar la divinitat de les tres persones divines no n’expliquen prou la unitat substancial.
El primer a ésser acusat de triteisme fou Marció, al s II, i posteriorment ho fou també un sector dels monofisites a l’alta edat mitjana el canonge i nominalista Roscelin, el bisbe de Poitiers i mestre de l’escola de Chartres Gilbert de la Porrée 1076-1154 i el monjo cistercenc Joaquim de Fiore foren condemnats per l’Església 1092, 1146 i 1215, respectivament d’una tal heretgia
Ignasi Carbó i Florensa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà el 1828 al monestir cistercenc de Poblet En temps de l’exclaustració del 1835 tenia ordes majors Refugiat a la Riba, intentà sense èxit la restauració de l’orde a Poblet i a Santes Creus, tot i haver estat nomenat prior de Poblet 1847 Collaborà amb Antoni Maria Claret en la fundació dels claretians 1849 Deixà inèdits un Diari i unes Breves biografías de personalitats que havia conegut