Resultats de la cerca

Prosifica, potser a través d’altres intermediaris, una vella cançó de gesta francesa ja citada per Guerau de Cabrera i Francesc Eiximenis, al capítol 496 del Terç L’estil i la llengua són directes i senzills Se’n coneixen dues versions més una de més reduïda inclosa en el Recull d’eximplis e miracles , i un fragment contingut al darrer foli del manuscrit Vega-Aguiló, que sembla independent dels anteriors

L’edifici actual és del segle XVII, d’un estil gòtic tardà, i al seu costat hi ha una gran hostatgeria S'hi reunia l’ajuntament i era molt concorregut l’aplec del setembre, que encara avui se celebra amb una missa, una arrossada popular i una ballada de sardanes Al segle XV és citada la capella i la casa de Sant Ferriol, dins el veïnat de Fornells

Ja citada a la Bíblia, fou conquerida per Vespasià el 68 dC A la fi del s III fou, amb el nom de Diòspolis, una seu episcopal important Conquerida pels croats el 1099, fou anomenada Sant Jordi de Lydda, perquè era el centre de la devoció a aquest sant Jordi Saladí la devastà el 1191, però fou reedificada per Ricard I Cor de Lleó Finalment perdé importància, després d’haver estat saquejada pels mongols 1221

Curiosament, la paraula rarament apareix citada a la literatura gaèlica L’Església Anglicana s’hi mostrà contrària El 1642, en el sínode d’Argyll, es prengueren mesures per a suprimir " un costum comú en algunes parts remotes d’aquesta província propi de dones pobres i ignorants que canten uns laments als seus morts davant la tomba " No obstant això, hi ha referències de la seva supervivència fins al primer terç del segle XIX

L’antiga torre dels Banys, avui desapareguda, era emplaçada en el mateix indret on avui s’alça, en un turó sobre el poble dels Banys d’Arles, la fortificació feta bastir pel mariscal Vauban l’any 1683 Hom sap que aquesta torre de defensa fou feta edificar l’any 1237 per Nunó Sanç, senyor del Rosselló i del Vallespir, í el 1389 és citada en la documentació com a torre del Puig dels Banys

Situada dins l’antic terme del castell de Calders, al lloc de Viladecavalls Tingué categoria parroquial, que conserva en el nou emplaçament de la Colònia Jorba El lloc és documentat des del 965, i l’església apareix citada el 1063 el 1067 la trobem com a parròquia El 1092 trobem una donació per a l’obra de l’església, però l’edifici de l’antiga parròquia no conserva res de l’època romànica

Situada dins l’antic terme del castell d’Oló, a la parròquia de Santa Maria, al lloc d’Orriols No degué passar de capella rural El lloc d’Orriols i l’església apareixen esmentats el 1093 com a Sant Pere de Juríols a la parròquia de Santa Maria d’Oló el 1175 torna a ser citada Fora possible que l’actual edifici, sota l’arrebossat, conservés una gran part de la construcció romànica

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al puig Cardener, al costat de l’església de Santa Maria Degué ser una capella dependent de Santa Maria de Manresa, sense una funció concreta L’església apareix citada el 1169 amb una donació per a l’obra L’edifici d’aquesta església fou enderrocat el segle XIV quan la progressió de les obres de l’església gòtica de la Seu obligà la seva desaparició

Antiga capella eremitana, citada en deixes testamentàries a partir del 1282, i més tard convent franciscà, és situada sobre un serrat, a 592 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Vallors, dins l’antiga parròquia de Sant Miquel de Cladells El 1690 es va fundar aquí un convent de franciscans, que va subsistir fins al 1835 Aquesta comunitat va aixecar una gran església i el convent, ara en ruïnes

El lloc de Raset, situat al NE del terme, surt documentat des del segle XI amb els noms de Raret, Razet i Rased L’església de Sant Cristòfol és ja citada el 1080 en la venda d’un mas dins la parròquia de Sant Cristòfol de Raset L’edifici actual fou refet al segle XVII i és cobert amb nervadures d’estil gòtic i voltes de rajoleria Ha estat restaurat fa poc temps