Resultats de la cerca
Es mostren 402 resultats
pacient crònic | pacient crònica
Medicina
Persona afectada d’un problema de salut crònic o més d’un.
Si la situació clínica és de difícil gestió, se'l qualifica de pacient crònic complex
malaltia de Plummer
Patologia humana
Goll tòxic multinodular, caracteritzat per una clínica d’hipertiroïdisme.
anàlisi
Anàlisi clínica que permet isolar i identificar microorganismes patògens.
L’aïllament es realitza mitjançant medis de cultiu selectius que permeten el creixement dels gèrmens formant soques La identificació es realitza mitjançant tincions, observació al microscopi i proves bioquímiques de les soques isolades Així mateix s’investiga la sensibilitat dels microorganismes a diversos antibiòtics antibiograma
Hans Berger
Psiquiatria
Psicologia
Neuropsiquiatre alemany.
Introduí l’electroencefalografia en clínica 1924 Tingué pocs seguidors, fins que el fisiòleg anglès Adrian confirmà les seves descobertes
barbital
Farmàcia
Barbitúric que es presenta en forma de pólvores blanques, cristal·lines, inodores, de tast lleugerament amarg.
Les seves aplicacions en clínica són les pròpies d’un barbitúric d’acció prolongada És administrat generalment per via oral
anàlisi d’agrupaments
Matemàtiques
Tècnica estadística que té per objecte crear una classificació entre elements, descrits mitjançant un conjunt de variables, a partir de mesures de similitud o dissimilitud entre ells.
S'aplica en nombrosos àmbits d’especialitat, a banda de la recerca clínica, per exemple, en biologia, en economia, en educació, etc
Hermann Boerhaave
Botànica
Metge, botànic i químic holandès.
Estudià primer teologia, però esdevingué suspecte d’heterodòxia per un judici seu sobre Spinoza Professor de l’escola de Leiden 1701, fou l’iniciador de l’ensenyament clínic, que portà aquesta escola al primer lloc entre les del seu temps i el mateix Boerhaave a ésser-ne considerat com el metge més eminent les seves lliçons aplegaven nombrosos alumnes, arribats d’arreu d’Europa atrets pel seu mestratge No es decantà per cap dels sistemes teòrics extrems que s’imposaven i s’ocupà únicament de la terapèutica i de la clínica seguint una línia de retorn a l’hipocratisme Creà escola,…
Antoni Coca i Cirera
Medicina
Metge, catedràtic de patologia mèdica a València (1848), Granada (1850) i Barcelona (1862), orientat cap a una posició vitalista, amb simpaties pels corrents homeopàtics.
És autor de Tratado de terapéutica general 1862 i d’uns Prolegómenos de clínica médica 1873 Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona
polimiàlgia reumàtica
Patologia humana
Trastorn caracteritzat per dolor, rigidesa i impotència funcional de la musculatura del clatell i de les cintures escapular i pèlvica.
Amb certa freqüencia, hom l’observa en el cures de l’arteritis temporal i hom creu que no és sinó una forma clínica d’aquesta malaltia
transferrina
Bioquímica
β-Globulina de pes molecular 90000 que actua en el plasma com a vehicle del ferro trivalent.
En clínica humana hom utilitza l' índex de saturació de la transferrina, la disminució del qual indica eritropoesi ferropènica, i l’augment, anèmies sideroacrèstiques, pernicioses, etc