Resultats de la cerca

Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia influí segurament en la…

Bé que format dins l’historicisme dels falsos estils regionalistes —obtingué el títol el 1913—, els seus nombrosos viatges el posaren en contacte amb l’arquitectura d’avantguarda europea Si en el Palacio de la Música 1926, a Madrid, i en l’edifici de Correus 1927, a Bilbao, superat l’eclecticisme de les primeres obres, mostra una estructuració de tipus art-déco, en els habitatges del Parque Metropolitano madrileny 1929 s’apropa al vocabulari racionalista, i es torna a mostrar classicista a la casa de la Plaza de la Independencia 1931, també a Madrid El 1932 realitzà, al barri d’…

Format a Tortosa amb Ramon Sabaté i Agustí Querol, i a Barcelona en un taller d’imatgeria i a Llotja Estudià també a Madrid, on el 1919 obtingué el premi extraordinari de dibuix artístic de l’Escuela de Bellas Artes Assolí, entre altres premis, la primera medalla de l’Exposición Nacional de Madrid 1932 —amb Tardor —, el premi Conde de Cartagena 1933 —gràcies al qual viatjà per Europa—, el primer premi al Concurso Nacional de Escultura 1936, el de l’Exposición Nacional de Salamanca 1944 i les medalles Julio Antonio i Agustí Querol Dirigí la Escuela de Artes y Oficios de Salamanca i fou…

Desenvolupament enciclopèdic Al pròleg, Canals menteix en assegurar que tradueix dels Ab urbe condita de Tit Livi, lectura de moda en els cercles cortesans del moment Reclamat per un públic laic encuriosit per obres llatines de temàtica cavalleresca i clàssica que no podien entendre a la perfecció, el traductor vulgaritzà el colloqui que tingueren els dos generals protagonistes abans de la batalla de Zama, la mateixa batalla i la fi de la vida d’Aníbal amb el seu suïcidi exemplar, i ofereix una reflexió moral sobre la variabilitat de la fortuna i la necessitat de creure en la providència…

La primera pedra de l’ermita es colocà al maig del 1644, i fou beneïda al desembre de 1651 L’església actual és un edifici de finals del segle XVIII d’una sola nau amb capelles laterals i una façana classicista El 1850 s’hi establí una comunitat de terciàries caputxines, la qual, expulsada el 1855, s’hi installà de nou el 1881 i reconvertí el santuari en casa matriu de l’orde les monges foren expulsades novament el 1931 Abandonat durant la guerra civil, el santuari fou restaurat els anys 1946-61 A finals del segle XX, s’iniciaren noves obres de millora i rehabilitacions que…

Fill d’Ignasi Pinazo i Camarlench Atret primer per la pintura, que mai no abandonà, arribà però a sobresortir en l’escultura pel concepte formal depurat i per la fina sensibilitat classicista Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i a disset anys anà a Madrid, on ingressà a l’estudi de Marià Benlliure, a l’escola de San Fernando i al Museo de Reproducciones Artísticas El 1915 obtingué segona medalla a Madrid per El saque , que també li valgué pensió a Roma i París concedida per la diputació provincial de València Guanyà la primera medalla el 1948 amb Enigma Entre les seves obres,…

Aprengué la tècnica en el taller d’imatgeria religiosa del seu pare, Antoni Capuz i Gil Godella, Horta 1846 — , tot seguint la tradició familiar dels Capuç dels s XVII i XVIII Es perfeccionà a Madrid 1904 i a Roma 1909, a l’Academia Española de Bellas Artes, dirigida aleshores per Josep Benlliure viatjà a París Amb la realització del grup Paolo i Francesca de Rímini —primera medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1912—, inspirada en El Bes d’Auguste Rodin, trencà la tradició classicista, i encaminant-se vers unes recerques plàstiques europees creà una obra escultòrica…

Molt jove anà a estudiar a Barcelona amb un cert Marsal Una pensió de l’ajuntament d’Alcoi el portà a Madrid, on fou deixeble d’Agustí Querol A l’Exposición Nacional del 1897 presentà Mater Dolorosa Del tema decoratiu, amb clara presència del Modernisme, passà per una etapa classicista i desembocà en la temàtica religiosa talles Sant Joaquim, Santa Llúcia, bronze Sant Jordi Alcoi, Museu del Casal de Sant Jordi, marbre Virtuts teologals i l' Àngel imposant el silenci cementiri municipal d’Alcoi També féu els dos àngels de marbre blanc per a l’altar major de l’església de Sant…

Enginyer militar, fill tercer del noble genovès comte Gian Michele Roncali, que lluitava al servei del rei d’Espanya Inicià la carrera militar el 1746 Participà a la guerra d’Espanya contra Portugal 1762 i després tingué diverses destinacions com a enginyer-cap a Caracas, La Guaira i Puerto Cabello El 1783 fou ascendit a brigadier i participà al setge d’Alger Destinat a Barcelona, reconstruí el palau de Capitania General —antic palau del virrei— en un estil classicista, reformà la muralla de mar, féu noves obres a la Ciutadella i acabà el castell de Montjuïc Participà al setge de…

Fou escolà de cant a la catedral de Girona i probablement rebé la formació musical d’Manuel Gònima i Jaume Balius Feu oposicions a la plaça de magisteri musical a Alcalá de Henares, la Real Capilla de la Soledad de Madrid, Salamanca i Car tagena Després d’aquest periple, el 1791 esdevingué mestre de capella a la seu de Girona en substitució de Domènec Arquimbau El 1793 assolí la plaça de mestre de capella de la catedral de València, lloc que ocupà fins al seu traspàs Tingué amistat amb el pare A Eiximeno, a qui assessorà en diverses qüestions musicals La producció musical de Pons és abundant…