Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
verrucariàcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les pirenocarpals que comprèn unes 700 espècies saxícoles de tal·lus crustaci, de peritecis solitaris i amb clorofícies gonidials.
Les algues calcàries
Els rodòfits Distribució de les principals algues calcàries en una hipotètica plataforma carbonatada i medis continentals adjacents i detalls del teixit cellular i òrgans reproductors d’una rodofícia A , del tallus d’una dasicladàcia B , dels filaments corticals i medullars que formen una codiàcia C i del girogonit d’una carofícia D 1 conceptacles, 2 peritallus, 3 hipotallus, 4 esporangi, 5 branca, 6 tija central, 7 filaments medullars, 8 filaments corticals Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els rodòfits, també coneguts com a algues vermelles per la presència de ficoeritrina,…
Els briòfits: molses
En entrar en el món de les molses i de les hepàtiques, prenem contacte amb una colla de plantes que ens són més o menys familiars i que, poc o molt, ja formen part de les nostres vivències d’observadors de la natura fora de l’ambient aquàtic N’hem vist sobre els troncs vells, entapissant el sòl dels boscos o els talussos ombrívols, i fins i tot als sòls denudats o a les teulades Són més abundants als llocs humits i poc assolellats, i fins i tot n’hi ha dins l’aigua, però també en podem veure en llocs bastant secs I és que els briòfits s’integren ja típicament al paisatge vegetal terrestre,…
coccofícides
Botànica
Subclasse d’algues clorofícies, filamentoses o laminars i amb els tal·lus unicel·lulars, que inclou unes 800 espècies, la majoria d’aigua dolça, però també marines i terrestres.
cefalodi
Micologia
En algunes espècies de líquens amb clorofícies com a algues simbiòtiques, formació superficial i en forma de pústula ( cefalodi ectòtrof
) o inclosa en el tal·lus ( cefalodi endòtrof
).
És format pel fong del liquen i per una cianofícia estranya És, fins a un cert punt, un liquen independent del liquen que el presenta
esferopleals
Botànica
Ordre de la classe de les clorofícies, integrat per un sol gènere d’algues d’aigua dolça (Sphaeroplea), de filaments simples, formats per articles plurinucleats, i amb reproducció oògama.
quetoforals
Botànica
Ordre de clorofícies constituït per algues que formen filaments ramificats, generalment acabats en punta aguda o pèl hialí, a vegades englobats en mucilag, que inclou els gèneres Chaetophora i Stigeoclonium.
Filogènia de les algues
L’arbre filogenètic de les algues encara es troba en construcció El cloroplast, l’estructura cellular i les anàlisis de genètica molecular han aportat nombroses dades que han servit de base per a donar coherència a les principals línies filogenètiques, que actualment es considera que són dues les algues procariotes, o cianoprocariotes, i les algues eucariotes La teoría endosimbiòtica 1 Cianoprocariota 2 Plastidi 3 Membrana interna del cianobacteri 4 Membrana externa del cianobacteri 5 Membrana del fagosoma 6 Nucli primari 7 Mitocondri primari 8 Membrana del fagosoma de l’hoste secundari 9…
edogoni
Botànica
Gènere d’algues clorofícies filiformes (Oedogonium), d’hàbitats principalment dulciaqüícoles, que produeixen unes zoòspores, anomenades andròspores, que s’adhereixen sobre l’oogoni o una cèl·lula adjacent i originen directament una petita planta masculina rudimentària.
Els pteridòfits: falgueres
Adaptació al medi terrestre les plantes vasculars Origen i desenvolupament de les plantes al llarg dels diversos períodes geològics El gruix de les corresponents línies expressa la importància quantitativa del grup, i la llargada el seu període de presència sobre la Terra Maber, a partir de Strasburger A la introducció dedicada als briòfits és evocada l’aventura que, per a l’evolució de les plantes, representà l’adaptació a un medi radicalment nou, el medi terrestre, i com resolgueren el problema els tres grans grups bàsicament terrestres dits també embriòfits que són els briòfits, els…