Resultats de la cerca
Es mostren 5815 resultats
contactor

Principi de funcionament d’un contacto r; A, armadura fixa; MA, armadura mòbil; B, bobina; M, molles; CF, contactes fixos; CM, contactes mòbils; I, corrent elèctric
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Interruptor que es tanca per la força d’un electroimant.
El contactor es compon essencialment d’un electroimant la part mòbil del qual porta o comanda un joc de contactes elèctrics Quan passa corrent per la bobina de l’electroimant es crea un camp magnètic a l’armadura, que atreu una peça mòbil de manera que, en moure's, tanca els contactes elèctrics Mentre passa corrent per la bobina els contactes es mantenen tancats, però quan s’interromp, desapareix el camp magnètic, la part mòbil torna a separar-se per la força d’unes molles i els contactes elèctrics s’obren El contactor, doncs, pot ésser comandat tancar o obrir a distància, enviant o…
Manuel Cusachs i Xivillé

La visitació. Bronze, 320 cm, obra corresponent al conjunt Rosari monumental (1983), escultures de signe religiós situades al llarg del camí que condueix del monestir de Montserrat a la Santa Cova
© Xevi Varela
Escultura
Escultor.
Estudià dibuix i pintura i rebé la influència del dibuixant mataroní Manuel Cuyàs i Duran i de Ricard Opisso Havent-se iniciat en l’escultura pel seu compte, amplià estudis a Perusa Itàlia i més tard a Valldemossa Mallorca, amb l’escultor Joan Rebull Decantat definitivament per l’escultura, el 1962 feu la primera exposició individual Impulsà el cicle d’exposicions Volta a Catalunya d’un escultor 1976-83 Destaquen els nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges illustres, entre els quals hi ha la sèrie 33 catalans Josep Pla 1976, Josep Vallverdú 1977, Salvador Espriu 1979, Josep M…
gel en crosta
Hidrologia
Geomorfologia
Gel en forma de capa llisa, mat, prima i elàstica, de menys de 10 cm de gruix, que es forma en aigües tranquil·les a partir del gel greixós, la qual sura a la superfície de l’aigua i s’ondula fàcilment amb les onades sense trencar-se.
Sota pressió, les capes de gel en crosta poden formar un patró de dits entrecreuats Es pot distingir entre el gel en crosta fosc , de menys de 5 cm de gruix i d'aspecte molt fosc, i el gel en crosta clar , de més de 5 cm de gruix i d'aspecte més clar
aigua de conductivitat
Farmàcia
Química
Aigua de conductivitat inferior a 0,5 x 10-6 ς-1 cm-1 de puresa ja prou elevada per a les mesures electroquímiques.
L’aigua de conductivitat és obtinguda redestillant en aparells de quars aigua bidestillada, prèviament tractada amb permanganat de potassi per oxidar la matèria orgànica, després amb alcalí càustic per eliminar el diòxid de carboni La destillació es fa en un corrent d’aire desproveït de diòxid de carboni i el cor del destillat és redestillat en presència d’hidrogenosulfat de potassi per retenir les traces d’amoníac Repetint suficientment l’operació amb les màximes precaucions, hom pot arribar a obtenir aigua ultrapura, de conductivitat 0,043 x 10 - 6 ς - 1 cm - 1 a 18°C
cranc

Cranc
Bubulcus (cc-by-3.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les fal·lals, que inicialment té l’aspecte d’un ou blanc, de 5 a 6 cm de diàmetre, irregular i de contingut gelatinós.
Després s’esberla i el contingut s’estén formant una reixa globulosa de 7 a 20 cm, fràgil i efímera, vermella, revestida interiorment per un suc verdós, que conté les espores i fa pudor de carn descomposta És una espècie pròpia de l’Europa meridional Viu a la terra, sobretot prop d’arrels en putrefacció
mangabei
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels primats, de la família dels cercopitècids, que atenyen uns 80 cm de llargada, són prògnats i tenen callositats isquiàtiques.
Un caràcter important és que la tercera molar té cinc tubercles Aquest gènere presenta quatre espècies el mangabei negre Caterrinus , que ateny 30 cm de llargada, presenta una mena de plomall al cap i habita al Congo, el mangabei de cresta Calbigena , que habita al Camerun i al Gabon, el mangabei de collaret blanc Ctorquatus , que habita des de Nigèria al Gabon, i el Cercocebus galeritus , que habita a l’Àfrica oriental
enciam

Enciams
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, amb fulles basals grosses, de 10 a 25 cm de llarg, blanes, oblongues o ovals, i enteres o dentades.
Fa tiges floríferes de 50 a 100 cm d’alçària, amb capítols grocs N'hi ha moltes varietats, entre els quals es destaquen l' enciam escaroler o enciam francès varietat capitata , de roseta molt densa, i l' enciam llarg varietat romana , de fulles allargades De gran consum, és molt apreciat en amanides És planta d’horta vol terrenys arenosos o fangosos, humits i no gaire assolellats
orango
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, de 80 cm fins a la creu, que és de color blanc groguenc amb algunes taques fosques al cap i a les potes.
El mascle té dues banyes en forma de lira que atenyen 70 cm Habiten en grups reduïts al Tibet, entre els 4 000 i els 6 000 m
niala
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, que ateny 100 cm fins a la creu, d’un color gris fosc, amb algunes franges blanques en els mascles i rogenques en les femelles.
Els mascles posseeixen banyes, poc cargolades, de 70 cm És gregari i habita en zones de bosc dens i humit de l’Àfrica central i meridional
llangardaix

Llangardaix comú
Bernard Dupont (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Gènere de rèptils escatosos del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, de mides superiors als 30 cm de llargada, quan són adults, puix que les espècies bastant inferiors a aquesta mida reben el nom de sargantanes.
Tenen el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades El llangardaix comú o ocellat Llepida ateny uns 60-75 cm de llargada, té el dors verd fosc amb taques negres i els costats adornats amb una vistosa filera d’ocels blancs Habita en llocs àrids, en brolles i garrigues Es nodreix d’insectes, fruits i vertebrats de petita grandària, com granotes, sargantanes, ratolins, musaranyes, etc És completament inofensiu Durant l’hivern entra en letargia És freqüent al SW d’Europa, i comú als Països Catalans El llangardaix verd Lviridis ateny uns 35-50 cm de…