Resultats de la cerca

Estudià comerç a Barcelona i s’afilià al CADCI El 1922 fou fundador de les Joventuts d’Acció Catalana En 1926-30 fou empresonat per la seva pertinença a la Societat d’Estudis Militars SEM i al grup directori del partit polític Estat Català Ingressà al BOC 1930, on destacà pel seu nacionalisme Collaborà a les revistes L’Hora , La Batalla , Front i Treball sota el pseudònim de Ramon Fuster Cofundador del PSUC, al diari del qual, Catalunya , es lligà després del 19 de juliol de 1936, en 1937-39 fou secretari general de la UGT de Catalunya Exiliat a França el 1939, en fou expulsat, i…

Cofundador del People's National Congress, d’orientació socialista, tercermundista i no-alineat, fou elegit alcalde de Georgetown el 1959 i primer ministre el 1964, càrrec des del qual negocià la independència del país 1966 Fou elegit president de la república el 1980, després de l’adopció d’una nova constitució que li conferia poders superiors

Cofundador, el 1951, del Living Theatre El seu teatre causà impacte a Europa per la combinació de les teories d’Artaud, de la improvisació del pacifisme, de la utopia anarquista i de la provocació del públic per a la presa de consciència revolucionària Dels seus nombrosos muntatges es destaquen Frankenstein 1965, Paradise Now 1968 i Enormous Despair 1972

Fou cofundador del Club Natació Atlètic de Barcelona 1913, i formà part de la primera junta directiva Al gener del 1915 efectuà el raid dels 1000 m mar En waterpolo jugà els Campionats d’Espanya 1917, 1919 Al gener del 1921 assumí momentàniament la presidència del CN Atlètic fins que el 1922 fou rellevat per Joaquim Puig Barfull

Establert als EUA des del 1931, fou cofundador del Columbia-Princeton Electronic Musical Center 1959 i un dels primers compositors en el camp de la música electrònica i concreta, amb obres com Sonic Contours 1952, Poem in Cycles and Bells 1954 i Concerted Piece 1960 Té també una notable producció coral, influïda per la tradició litúrgica russa

Fou cofundador de l’hospital de Santa Maria, del qual fou primer regidor 1454 Intervingué en els actes revolucionaris del desembre del 1460, amb motiu de la detenció del príncep Carles de Viana En esclatar la guerra contra Joan II 1462, fou membre destacat de la prohomenia de guerra i fou designat diputat de la generalitat 1464

Fill de la família noble Rocabertí-Gualbes, estudià a Alcalá, entrà a l’orde dels franciscans observants i fou després professor al collegi de Reus El 1578 passà als caputxins és tingut com a cofundador del convent barceloní Collaborà també en les fundacions de Valls, Perpinyà i Vilafranca, i hi deixà ensems establerta la devoció de les quaranta hores

Cofundador del partit popular italià 1919 fou elegit diputat i ocupà la sotssecretaria d’indústria i comerç 1922-23, però es retirà de la política 1927 fins que començà la Segona Guerra Mundial Fou ministre d’indústria i comerç 1944-46 i president de la cambra de diputats 1948-55 i de la República italiana 1955-62

Propietari i agricultor, fou cofundador de la Unió de Rabassaires, que presidí el 1930 Alcalde de Martorell 1930, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana Formà part de les comissions parlamentàries de justícia i dret, contractes de conreu, diputació permanent, govern interior, treball i reforma del reglament, i es preocupà sobretot per temes agraris i defensà el dret dels rabassaires

Cofundador del Grupo de Escritores Independientes, dirigí alguns documentals per al govern republicà El 1941 inicià una filmografia prolífica i remarcable amb films com El clavo 1944, Don Quijote de la Mancha 1947, La fe 1947 etc posteriorment, es decantà cap al cinema religiós, literari, militarista i, darrerament, nostàlgic del franquisme Y al tercer dia resucitó 1980 i Hijos de papá 1980