Resultats de la cerca
Es mostren 227 resultats
crisomela
Entomologia
Gènere d’insectes coleòpters de la família dels crisomèlids, de petites dimensions.
Algunes espècies, com la Ch fastuosa i la Ch menthastri , tenen una coloració brillantíssima A Catalunya en són conegudes diverses espècies, algunes de les quals molt abundants
Els insectes fòssils
Característiques generals Nimfa d’efemeròpter del Triàsic inferior Anisià de l’illa de Mallorca Aquest ordre d’insectes és un dels que apareix més aviat en el registre fòssil La mida aproximada d’aquest individu és de 14 mm Jordi Vidal / Collecció Feliu Calafat - Bartomeu Saez De tots els artròpodes presents en el registre fòssil, un dels grups que mostren un nombre més gran d’individus i més diversitat és el dels insectes, bé que no hi ha dades exactes del nombre d’espècies fòssils Del cos dels insectes, únicament hi ha algunes parts que es poden mantenir fòssils Del tegument, fet de tres…
Xavier Bellés i Ros
Entomologia
Entomòleg.
Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona 1971, especialitzat en entomologia, es doctorà per aquesta universitat el 1984 Adscrit a l’Institut de Biologia Evolutiva UPF-CSIC, del qual és cofundador, en 2004-08 fou coordinador de l’àrea de Recursos Naturals del CSIC Membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1992, en fou secretari de la Secció de Ciències Biològiques 1993-2000, i també és membre de la Real Academia de Ciencias Exactas Físicas y Naturales de Madrid 2008 i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 2008 Editor de la revista Animal Biodiversity and Conservation ,…
insectes

Aspecte general d’un efemeròpter mascle en visió lateral i detall del cap
© Fototeca.cat
Entomologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes antenats, amb el cos dividit en 21 segments repartits en tres regions (cap, tòrax i abdomen), proveïts de tres parells de potes (hexàpodes), dos parells d’ales o un de sol (o bé cap) i amb metamorfosi durant el desenvolupament.
Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…
Sargantana cendrosa
Morfologia La sargantana cendrosa Psammodromus hispanicus presenta un dibuix molt característic, que s’aprecia a la fotografia, de línies longitudinals clares interrompudes per barres fosques És, d’altra banda, un animal de moviments extremament ràpids Javier Andrada Aquesta sargantana és petita i esvelta el cap i el tronc només arriben a uns 5 cm, mentre que la cua és dues vegades més llarga El cap és petit, una mica deprimit i de musell més aviat rodó el cos és moderadament deprimit Té les escates dorsals discretament grosses, carenades i imbricades, i formen de 28 a 38 fileres enmig del…
heterogastres
Entomologia
Antic grup d’insectes coleòpters, definit per l’estructura especial dels segments abdominals.
haplogastres
Entomologia
Antic grup d’insectes coleòpters, definit per l’estructura especial dels segments abdominals.
dermèstids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters que comprèn unes 500 espècies.
Són animals petits, d’uns 8 mm de longitud total Els adults tenen el cos cobert de petites escates o bé de quetes, amb antenes en forma de maça L’aparell bucal és mastegador Les larves tenen el cos cobert de llargs pèls en forma de pinzells Viuen per tota la superfície terrestre, i tant les larves com els adults constitueixen un flagell per a les cases, perquè ataquen productes dessecats, com ara les pells, les plomes, els greixos, etc, mengen resquícies de matèria orgànica i animals morts i, si hom no els combat, poden fer malbé les colleccions dels museus d’història natural
adèfags
Entomologia
Subordre de coleòpters integrat per insectes carnívors, amb antenes filiformes i tarsos pentaarticulats.
Comprèn les famílies dels cicindèlids, caràbids, ditíscids i girínids
bequerut | bequeruda
Entomologia
Dit dels coleòpters curculiònids, que tenen un rostre o un bec molt llarg.