Morfologia
La sargantana cendrosa (Psammodromus hispanicus) presenta un dibuix molt característic, que s’aprecia a la fotografia, de línies longitudinals clares interrompudes per barres fosques. És, d’altra banda, un animal de moviments extremament ràpids.
Javier Andrada.
Aquesta sargantana és petita i esvelta; el cap i el tronc només arriben a uns 5 cm, mentre que la cua és dues vegades més llarga. El cap és petit, una mica deprimit i de musell més aviat rodó; el cos és moderadament deprimit. Té les escates dorsals discretament grosses, carenades i imbricades, i formen de 28 a 38 fileres enmig del tronc. El collar és feble, format per 6-10 escates i separat del mentó per 15-21 escates gulars. Té sis fileres d’escates ventrals, en sentit longitudinal, cadascuna formada per 24-31 escates. Al costat del coll, hi té escates granulars. Té de deu a quinze porus femorals per banda.
La coloració és variable, grisa, bruna, grisenca, castany metàl·lic, oliva o ocre, de coure, d’aspecte cendrós o terrós, clara, uniforme o amb línies longitudinals blanques o blanc groguenc, quatre en posició dorsal i tres a cada flanc. Aquestes línies clares són tallades per taques o barres negroses; també hi ha individus uniformes, grisos, bruns o oliva. El ventre és blanquinós o vermellós.
Biologia i ecologia
Pel que fa a l’hàbitat, les preferències semblen variables segons la zona on viu l’animal. Sovint és a sòls sorrencs, en bosquines baixes i prou denses, a terres planes i baixes, en indrets secs oberts, però amb masses de plantes arbustives denses, no gaire altes; també es troba a conreus. Molt ràpida i àgil, es desplaça de planta a planta a gran velocitat. Tria substrats sorrencs, però també els suporta pedregosos i amb vegetació dispersa. Pot igualment enterrar-se a les arrels o a la sorra i, fins i tot, desplaçar-s’hi per sota o refugiar-se sota pedres. És molt termòfila i heliòfila. Crida com l’espècie precedent quan hom la manipula.
La sargantana cendrosa s’alimenta d’insectes petits i de llurs larves, com els coleòpters psammòfils o els formícids; també menja araneids, altres himenòpters i coleòpters i, igualment, dípters, hemípters i potser mol·luscs. Sembla menys selectiva que la sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus), una altra forma psammòfila, i s’alimenta segons els recursos disponibles.
Han estat trobades femelles amb ous d’abril a juliol; dipositen de dos a sis ous, de 13 × 7 mm, en un forat de 15 a 20 cm de longitud i 40 cm de profunditat, en substrat tou, del qual sortiran, després de 48 dies d’incubació, les cries, des de principis de juny fins a començament d’agost; a la desclosa de l’ou, mesuren 23 o 24 mm de cap i tronc i 31 o 32 mm de cua.
La hibernació dura de l’octubre al febrer i sembla haver-hi estivació parcial en els estius secs. Hom ha observat una sola fase activa al dia en qualsevol estació de l’any.
Corologia
Àrea de distribució de la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus, en verd), i de la sargantana cendrosa (P. hispanicus, en ratllat blau), als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Es troba a quasi tota la península Ibèrica, tret de la part N, i a la costa mediterrània francesa, però no a les illes Balears. Els seus hàbits secrets han ocasionat un desconeixement bastant notable de la seva distribució real. Molt termòfila i xeròfila, sembla molt freqüent a la part meridional dels Països Catalans continentals, a Alacant, on hi ha els hàbitats més adequats, i esdevé més rara cap al N; per sobre del riu Ebre se’n coneixen ben poques localitats, sempre a les zones costaneres seques, o a la zona continental de la depressió de l’Ebre, en alguns indrets d’escassa altitud i igualment secs, i a la muntanya mitjana de la meitat S del Principat; per la costa, arriba fins al Rosselló.