Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
Salvador Estrem i Fa
Literatura catalana
Poeta.
Publicà Les hores dolces 1920, Elegia del Priorat i altres versos 1927, La mala collita 1930 i el llibre en prosa La gent del Llamp 1920 El 1931 dirigí la revista “Priorat”, de Falset Fou mort pel setembre del 1936
papallonic del blat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels tineids, que té com a màxim 15 mm d’envergadura i presenta les ales anteriors de color marró i les posteriors grisoses i lluents.
Els adults, de costums crepusculars, es troben als graners de cereals, sobretot els mesos de juny i juliol, i les erugues cuc del blat infesten els grans dels quals es nodreixen i poden arribar fins i tot a destruir una bona collita
Compra de les verdures, les hortalisses i les fruites
Quan es compren les verdures, les hortalisses i les fruites, és convenient d’escollir productes frescos del temps, no solament perquè solen ésser més econòmics sinó perquè segurament contenen més vitamines i tenen un sabor i una textura més pròpia de l’aliment que els productes collits fora d’època i mantinguts per mitjà d’algun mètode de conservació Per això, és recomanable de consultar el calendari de verdures, hortalisses i fruites que indica els mesos de collita de cada un d’aquests productes Cal aclarir que malgrat això que hem dit, les verdures, les hortalisses i les…
fructiturisme
Turisme i lleure
Agronomia
Modalitat de turisme gestionada per col·lectius de pagesos que es practica amb l’objectiu de conèixer el món de la fruita dolça, així com el paisatge, la cultura i la gastronomia autòctona de les regions on es conreen arbres fruiters.
Entre les activitats i els serveis del fructiturisme destaquen visites als conreus en temps de floració, de collita o de caiguda de fulla visites a les centrals de fruita degustacions gastronòmiques i adquisició en origen de la fruita i de productes relacionats melmelades, coques, pastissos, receptaris de cuina, etc
seminomadisme
Etnologia
Sociologia
Forma de vida condicionada per un tipus d’economia mixta que comporta un conreu temporer de la terra i un pasturatge nòmada.
És característic de zones semidesèrtiques o simplement poc afavorides per les pluges que només permeten una sola collita i on es fa necessari portar el bestiar a zones més humides en època de secada Pot ésser practicat per tota la família o només per una part d’aquesta, habitualment els homes
Calendari del Pagès

Calendari del Pagès: portada del primer número
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Publicació anual de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, editat des del 1856.
Publicat en català fins el 1940, tingué una gran influència a les zones rurals, on al s XIX no arribava gairebé cap altra publicació catalana Al costat d’indicacions pràctiques sobre la sembra, la collita, les previsions meteorològiques, etc, hom hi troba articles de tècnica agrícola, texts legals i composicions literàries sobre temes rurals
yuki
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, de característiques físiques arcaiques, que habitava a la serralada Costanera i al llarg de la costa del NW de Califòrnia.
L’economia es basava sobretot en la collita de vegetals espontanis, i també en la caça i la pesca Practicaven el xamanisme Es dividien en quatre grups principals els yuki pròpiament dits, els yuki de la costa, els huchnom de la vall del South Eel River i els wappo de l’alta conca del Russian River
Carme Meix i Fuster
Literatura catalana
Novel·lista i poeta.
En narrativa ha publicat Cercles premi Vila d’Ascó de narrativa 2003 i les novelles El crit de l’esparver 1995, premi Universitat de Lleida de novella històrica, La dansada 1996, Paisatge amb boira 1998 i Collita de foc 2007, premi Vila d’Ascó de narrativa 2006 També ha conreat la poesia amb Palau d’absències 1993, premi Caterina Albert i Paradís 1991
tasca
Història
Imposició senyorial.
Fou imposada a Catalunya ja al començament del segle X —segurament existia ja abans— i esdevingué ben abans de l’any 1000 la forma d’imposició territorial més estesa a les zones frontereres Fins al segle XV equivalgué a una onzena part de la collita i era, per tant, menys feixuga que les similars a altres regnes europeus de l’època