Resultats de la cerca
Es mostren 1461 resultats
funció gramatical
Lingüística i sociolingüística
Facultat de combinació entre els semantemes.
Les funcions gramaticals tradicionals són les de subjecte, predicat, atribut i complement
fosfur
Química
Combinació del fòsfor amb un metall.
Hom el pot obtenir per reacció de la fosfina amb sals metàlliques o per reducció de fosfats amb carboni Els fosfurs dels metalls alcalins o alcalinoterris es descomponen amb l’aigua, i els altres per l’acció dels àcids Els fosfurs dels metalls pesants tenen un aspecte metàllic i són bons conductors del corrent elèctric és important, entre d’altres, el bronze de fòsfor
conjuntura
Combinació fortuïta d’esdeveniments o circumstàncies.
acord
Música
Combinació de dues o més notes simultànies que és percebuda com una unitat.
Comporta una idea de fusió, d’unitat, de concordança que exclou la mera coincidència accidental o agregació No obstant això, per extensió, sovint s’anomena acord qualsevol simultaneïtat sonora L’harmonia harmonia2 és la disciplina que n’estudia l’estructura morfologia i les relacions que s’estableixen entre els acords d’una frase musical sintaxi Tradicionalment, l’acord s’ha identificat com un dels elements bàsics de la tonalitat Descripció tècnica Tot i que sovint apareixen combinacions simultànies de dues notes -díades-, els teòrics encara no han establert si s’han de considerar acords…
mucoproteïna
Bioquímica
Combinació d’una proteïna amb un mucopolisacàrid.
És una proteïna estructural de les membranes biològiques que comunica la qualitat de lubricant a les secrecions mucoses i al líquid sinovial de les articulacions dels vertebrats La mucina de les glàndules digestives conté mucoproteïnes i mucopolisacàrids Diverses fraccions mucoproteíniques obtingudes dels sucs gàstrics copulen amb la vitamina B 1 2
polirítmia
Música
Textura en què les parts presenten simultàniament valors rítmics diferents.
La polirítmia -la divergència de valors rítmics entre les diferents parts d’una obra- constitueix una de les característiques més importants de tota polifonia, tot i predominar particularment en els contextos imitatius Malgrat que el concepte engloba qualsevol combinació simultània de ritmes s’oposa, doncs, al d’ homorítmia , el seu ús sol reservar-se per a aquelles combinacions rítmiques que presenten un cert grau de contrast o conflicte En aquest sentit, cal assenyalar la tendència a atribuir l’adjectiu polirítmic a fenòmens que pròpiament constitueixen polimetria , és a dir,…
cacofonia
Música
Combinació de sons desagradable a l’oïda humana.
Es pot parlar de cacofonia si coincideixen en una paraula o en un fragment de text una sèrie de sons que resulten desplaents a l’oïda, si en un acord hi ha notes dissonants, si en una línia melòdica hi ha dissonàncies melòdiques, o si una agrupació de sons de freqüència indeterminada, fins i tot de sorolls d’animals o màquines, resulta desgradable a l’oïda Cal destacar la relativitat de la qualificació ningú no gosaria qualificar de cacofònic el vers "és quan ric que em veig gepic", malgrat la contundència de les seves consonants, però seria indubtable la cacofonia de la desafortunada…
desinfecció
Farmàcia
Conjunt d’accions dirigides a eliminar els gèrmens nocius o microorganismes patògens que un objecte o un ésser viu pot contenir o que el poden acompanyar.
Els procediments habituals de desinfecció són el rentatge amb una dissolució aquosa del desinfectant, la polvorització o impregnació de les superfícies a tractar i la fumigació amb gasos en locals tancats Bé que certs agents físics —llum, aire, calor— poden ésser desinfectants acceptables en alguns casos, els més emprats són els antisèptics químics, tant per a aplicacions sobre vegetals gra, graners, frigorífics, embalatges com per a ramaderia estables, galliners, incubadores La desinfecció d’objectes inanimats és un problema diferent de la desinfecció de teixits vius En el primer cas, cal…
recombinació
Biologia
Mecanisme mitjançant el qual els gens situats a diferents cromosomes homòlegs passen a formar part del mateix cromosoma resultat de l’entrecreuament en la profase meiòtica.
Permet la possibilitat de proveir els genotips de la descendència d’una combinació de gens diferents a la de cadascun dels progenitors Aquest fet revesteix una importància evolutiva notable, puix que afavoreix la constant diversificació quantitativa dels caràcters presents a cada individu, i això fa que la selecció natural actuï sobre el conjunt de tots els caràcters en una determinada combinació —la de cada individu— d’una manera complementària a la que realitza sobre cada caràcter en concret Representa, per tant, un mecanisme d’adaptació al medi