Resultats de la cerca
Es mostren 311 resultats
server

Branca de server amb les serves madures
© MC
Botànica
  Jardineria
 
						Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 20 m d’alt, de fulles imparipinnades amb folíols oblongs serrats, de flors petites amb cinc pètals blancs, reunides en corimbes, i de fruits (les serves) en pom, piriformes. 
Propi de l’Europa meridional i central, es fa a la muntanya mitjana i en indrets humits de terra baixa També és conreat com a ornamental i pels fruits, que són comestibles un cop madurats en palla
bocabadat
Micologia
Gènere de bolets, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa sostinguda per un peu relativament curt, marcat per plecs longitudinals.
El bocabadat bru  A vulgaris , de peu blanquinós, apareix a la primavera en terrenys calcaris El bocabadat negre   A leucomelas , de copa molt fosca per dins i blanquinosa per fora, viu als boscos de pins Tots són comestibles
butomàcies
Botànica
 
						Família d’helobials integrada per un sol gènere important (Butomus) de plantes herbàcies palustres o aquàtiques, de distribució eurosiberiana. 
Presenten fulles esparses o radicals, ensiformes o peciolades, flors trímeres, actinomorfes, i fruit en follicle Hom conrea les butomàcies com a plantes ornamentals, per exemple la llinassa o jonc florit  B umbellatus  i els seus rizomes són comestibles
toxicologia dels aliments
Part de la bromatologia i de la toxicologia que estudia els possibles efectes tòxics (aguts o crònics) dels aliments (intoxicacions alimentàries).
Els efectes tòxics dels aliments poden ésser deguts a moltes causes contaminació bacteriana toxinfeccions, si el germen es desenvolupa en l’organisme, com la salmonellosi, o intoxinacions, si la toxina és preformada en l’aliment, com l’estafilocòccia i en el botulisme per composts químics afegits intencionadament certs additius o no intencionadament impureses pesticides, elements radioactius, substàncies procedents de pinsos, —antibiòtics, estrògens—, residus d’envasos contaminació natural seleni, mercuri i altres metalls, micotoxines, nitrats aliments que s’han descompost ptomaïnes,…
agaricals
Micologia
Ordre de fongs basidiomicets proveïts d’homobasidis i d’himeni situat sobre làmines implantades a la cara inferior d’un capell generalment portat per un peu.
Els esporocarps neixen embolcallats amb un vel general membranós que després s’esmicola o desapareix Comprèn bolets carnosos, gairebé tots sapròfits, i molts d’ells micorrícics d’espècies forestals, entre els quals hom compta la majoria de les espècies comestibles i tòxiques
micoturisme
Turisme i lleure
  Micologia
Modalitat de turisme gestionada per recol·lectors o productors de bolets que es practica amb l’objectiu de conèixer el món dels bolets i el paisatge, la cultura i la gastronomia autòctona de les regions on se’n fan.
Entre els serveis i les activitats oferts destaquen les excursions a les zones de riquesa micològica, sovint d’accés regulat la recollida de bolets els concursos de boletaires la capacitació per a distingir les espècies comestibles de les tòxiques i les degustacions gastronòmiques
filibranquis
Filibranquis
© C.I.C. Moià
Malacologia
 
						Ordre de mol·luscs lamel·libranquis caracteritzats pel fet de tenir les brànquies formades per filaments allargats i plegats en nansa. 
No tenen múscul adductor anterior, o bé hi és molt reduït, i el peu és curt i no serveix per a la locomoció Es nodreixen de plàncton Pertanyen a aquest ordre la majoria de molluscs aquàtics comestibles musclos, dàtils de mar, ostres, cloïsses, etc
solènids
Malacologia
 
						Família de mol·luscs lamel·libranquis de closca allargada i rectangular, amb els extrems anterior i posterior oberts. 
Viuen colgats en fons de sorra o fang a poca fondària i en posició vertical Són comestibles i molt apreciats Entre les espècies més comunes a les costes dels Països Catalans hi ha la navalla  Ensis ensis , el ganivet  Ensis siliqua  i la caravella  Solenocurtus antiquatus 
araucària
araucària (Araucaria araucana)
© Fototeca.cat
Botànica
  Jardineria
Gènere de grans arbres resinosos, de la família de les araucariàcies, de branques verticil·lades, verdes tot l’any, originaris d’Amèrica del Sud i d’Oceania.
Hom n'obté fusta de bona qualitat A araucana viu a Xile, i A angustifolia forma grans boscs al sud del Brasil i a l’Argentina A excelsa , originària de les illes Norfolk, és conreada al litoral mediterrani com a ornamental A imbricata , també força conreada, és resistent al fred, i produeix llavors comestibles
reig
Reig (esquerra) i ou de reig (dreta)
© Espacios naturales de Aragón
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de capell primerament hemisfèric i posteriorment estès, vermell ataronjat, amb el marge finament estriat i amb les làmines lliures i de color groc, i de cama groguenca.
Presenta un anell en forma de faldó i una volva blanca i gruixuda Quan és jove s'anomena ou de reig  Propi de la regió mediterrània, es troba principalment en alzinars, suredes i rouredes, i especialment en terrenys silicis i assolellats Segons els micòfags, és el millor dels bolets comestibles, i ja era molt apreciat en temps dels romans