Resultats de la cerca

Nomenat pel president de la república a proposta del govern, és situat sota l’autoritat del comissari de la república

Practicà el tennis i el 1941 entrà a la directiva del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 El 1950 participà per primera vegada en una prova automobilística, com a copilot de Ramon Alegre a la cursa de regularitat de Cardedeu Posteriorment, fou pilot d’alguns rallis i curses de resistència Fou jurat de diversos rallis, però destacà com a comissari tècnic de rallis, com en el de Catalunya i Costa Brava, les pujades al Montseny, Rabassada i Prades, diverses proves en circuit de Fórmula 1, 2 i promoció, i les sortides del Ralli París-Dakar i Montecarlo des de Barcelona Fou un dels…

Actuava a Barcelona des del 1909 El capità general de Catalunya Joaquim Milans del Bosch li confià la repressió dels conflictes obrers Ángel Pestaña el denuncià des de Solidaridad Obrera com a espia alemany, responsable de la mort de Josep Albert Barret i Moner Fou processat, condemnat a presó i destituït 1918, però Milans del Bosch i la Federació Patronal el mantingueren actiu Com a represàlia per la mort de Pau Sabater,  el Tero , president de secció del sindicat tèxtil juliol del 1919, fou assassinat dos mesos després per elements sindicalistes

Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou collaborador habitual del diari El País i de les revistes Lápiz , Arte, Ibérica , Untitled , Balcón , Flash Art , Artscribe i Acción Paralela Fou professor a l’escola Eina de Barcelona Entre les exposicions comissariades, es troben, entre d’altres “Time Span”, a la Fundació ‘la Caixa’ de Barcelona 1990 “Subjecte de Ficció”, al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona 1991 “Onze escultures”, al Museu de Granollers 1991 “Historia Natural El Doble Hermético”, al Centro Atlántico de Arte Moderno de Las Palmas 1992 “…

Fins el 1994 residí a la ciutat alemanya de Colònia, des d’on exercí la corresponsalia de diferents publicacions especialitzades espanyoles, com Lápiz o Balcón , i internacionals Ha organitzat diverses exposicions, entre les quals cal destacar Càmeres indiscretes , al Centre d’Art Santa Mònica 1990, amb treballs de Rodney Graham, Ken Lum, Jeff Wall, Ian Wallace i la collaboració de Dan Graham Tierra de Nadie , a l’Hospital Real de Granada 1992, dins el projecte Plus Ultra que organitzà Mar Villaespesa Toponimias 8 Ocho ideas del espacio 1994, al centre cultural de la Fundació “la Caixa” de…

Fou un dels pioners en les tasques de suport de les curses de motor a Catalunya S’especialitzà en tasques de control de rutes i camins Fou secretari de la Penya Motorista Verge de Montserrat i secretari general de la Federació Catalana d’Automobilisme, càrrec que ocupà fins la jubilació

Els bolxevics prenen el poder a Rússia, derroquen el govern provisional i demanen l’armistici a Alemanya Lenin esdevé comissari en cap i Trotski comissari d’assumptes exteriors

Comissari de la Federació Catalana de Ciclisme FCC i de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme des del 1984 L’any 2007 assolí la categoria estatal elit i des del 2011 és comissari internacional en la modalitat de trial Exercí de comissari en curses com la Volta Ciclista a Catalunya, la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc Fou secretari de la delegació de la FCC a Girona 1994-2005, des del 1998 és membre del Comitè Català d’Àrbitres i Cronometradors i delegat del comitè arbitral de Girona, i des del final del 2011 és membre de la junta directiva de…

Estudià economia, relacions internacionals i periodisme als EUA i el 1989 es graduà en ciències polítiques per la Universitat de Hèlsinki i el 1996 es doctorà en filosofia a la Universitat d’Oxford Membre del Partit de Centre, en 1988-94 en fou vicepresident, i aquests anys fou també regidor de Hèlsinki Diputat al Parlament 1991-95 i conseller del primer ministre Esko Aho 1992-93, el 1995 fou elegit diputat al Parlament Europeu Cap de gabinet de la Comissió Europea 1998-2002, després d’un any com a conseller econòmic del primer ministre Paavo Lipponen, del juliol al novembre del 2004 fou…

Fou adjunt del comissari general de policia de Barcelona, Ramon Casanova, durant l’ocupació francesa Detingut aquest per abús de poder març del 1810, Font fou absolt, i poc després fou nomenat comissari general No pogué evitar el desprestigi del cos de policia i la pèrdua d’autoritat Pel juliol del 1810 fou substituït per Charles Blondel