Resultats de la cerca
Es mostren 367 resultats
codicil
Dret civil
Disposició d’última voluntat, atorgada amb les mateixes solemnitats externes d’un testament, en la qual hom modifica, aclareix o revoca el que ha estat establert en testament.
Hom pot ordenar fideïcomisos i llegats, però no pot instituir hereu, ni desheretar, ni afegir condicions a un hereu ja instituït, ni establir directament substitucions En el cas que en un codicil hom nomeni hereu, aquest té la condició de fideïcomissari Com a dependent d’un testament, el codicil perd eficàcia quan aquell és revocat o n'és atorgat un altre de nou Aquesta figura jurídica, que prové del dret romà, ha estat sempre reconeguda a Catalunya i avui és recollida en la Compilació del dret civil especial de Catalunya, bé que, per a la seva validesa, hom exigeix, seguint un…
llicència marital
Dret civil
Autorització atorgada pel marit a favor de la muller per a acomplir uns actes determinats que la llei no considera vàlids sense l’esmentada autorització.
En dret comú, amb anterioritat a la modificació del Codi Civil espanyol, per llei de 2 de maig de 1975, la dona necessitava la llicència marital en certs casos, entre els quals es destaquen comparèixer en judici, adquirir béns a títol onerós o gratuït i per vendre’ls, contractar i també vendre, gravar i hipotecar els seus béns parafernals, així com exercir el comerç, d’acord amb el que disposava el codi de comerç Actualment, la llicència marital resta reduïda, en dret comú, als actes de l’esposa que es refereixen a obligar els béns propis de l’associació a guanys La compilació de…
filada de pedra
Dret català
Contraparet de pedra i de morter d’almenys un pam de gruix, amb fonaments, arrambada a la paret mitgera o a la del veí, que cal construir entre aquesta i un safareig o aigüera, segons costum de Catalunya.
Aquesta institució no ha estat recollida a la Compilació del 1960
dret aragonès
Dret
Dret aplicat a Aragó.
Al mateix temps que naixia i es desenvolupava el Regne d’Aragó es consolidaren els costums jurídics dels habitants del territori, i així aparegueren les primeres normes jurídiques autòctones aragoneses Més tard, a cada poble conquerit, el rei d’Aragó concedí el fur propi i entre aquests furs municipals, font principal del dret aragonès antic, destaquen, a part el discutit fur de Sobrarb, els de Jaca 1064, Barbastre 1100, Belchite 1116, Saragossa 1118-19 i Terol 1176 Instaurada ja a Aragó la dinastia catalana, les corts d’Osca del 1247, sota el rei Jaume I, promulgaren el primer fur general d’…
dret lleidatà
Dret català
Dret especial de Lleida recollit en els seus costums escrits, que fa més de dos segles que ha deixat d’ésser un dret vigent, substituït pel dret general de Catalunya.
La compilació actual ni tan sols en fa esment Costums de Lleida
acolliment
Dret aragonès
Acte de convivència pel qual una persona és acollida a casa d’altri, a canvi del seu treball.
És una institució del dret aragonès, mantinguda per la compilació aprovada el 1925
Apareixen els Fori Regni Valentiae de Lluís d’Alanyà
Apareixen els Fori Regni Valentiae de Lluís d’Alanyà, una compilació no promulgada oficialment
pacte d’igualtat de béns i guanys
Història del dret
Pacte que hom solia acordar al territori de la diòcesi de Girona, segons el qual els fruits i les rendes dotals que no havien estat consumits en interès de la família i allò que havia estat adquirit amb ells era dividit per parts iguals entre ambdós cònjuges.
Ha caigut gairebé en desús, bé que l’actual compilació el dona com a vigent
sòcita
Dret civil català
Contracte especial sobre ramaderia fet entre el propietari d’un ramat i la persona que s’obliga a pasturar-lo, repartint-se entre ambdós els fruits i guanys obtinguts del ramat durant la vigència del contracte.
Segons la compilació actual aquest contracte es regeix pel pacte i subsidiàriament pels usos i els costums comarcals
amortització de censos
Dret civil
Increment que experimentava la pensió censual quan, pel fet d’haver passat la propietat sotmesa a emfiteusi
al patrimoni d’una mà morta
, desapareixia de fet l’expectativa de percebre lluïsmes en futures transmissions.
Actualment, almenys en la pràctica, aquesta amortització ha caigut en desús La vigent Compilació de Dret Civil de Catalunya no en fa esment