Resultats de la cerca
Es mostren 328 resultats
vinculació
Història del dret
Cadascuna de les institucions jurídiques en les quals hom feia inalienable una massa de béns, sostreta així al comerç, i que restava en mans de determinades famílies, comunitats o institucions, gràcies a un ordre predeterminat i inalterable en les successions.
Lligada a un concepte precapitalista de la propietat, hom la troba ja en el fideïcomís romà, bé que fou completada per les normes de masculinitat i del dret de primogenitura del dret germànic, pròpies del feudalisme , i per la refeudalització del segle XVI unida a la propietat collectiva vinculacions comunals i eclesiàstiques mà morta, les procedents de feus i senyories i la constituïda pel fideïcomís i el mayorazgo Llur proliferació reduí els terrenys adquiribles i n'augmentà el preu, sense tenir en compte el baix rendiment dels terrenys vinculats Al segle XVIII nombroses lleis…
Inaugurat un gasoducte per al subministrament rus a la Xina
Els presidents de la Xina Xi Jinping i de Rússia Vladímir Putin inauguren un gasoducte que subministra gas natural procedent de Sibèria a la Xina Quan estigui completada i plenament operativa 2024, aquesta infraestructura tindrà una longitud total de 8100 km en el seu recorregut des dels jaciments de gas de Čajanda, a la República Federal de Sakha NE de Sibèria fins a Xangai, i transportarà 38 mil milions de m 3 de gas anuals El gasoducte, gestionat per la companyia russa estatal Gazprom i que rep el nom de Força de Sibèria, és una de les infraestructures energètiques més grans…
Worcester
Ciutat
Capital del comtat de Hereford i Worcester, Anglaterra.
Situada prop del Severn, és un centre industrial tradicional indústria tèxtil de la llana medieval, de guants des del s XIII i de porcellana des del 1750 Antic castrum romà, al s VII esdevingué seu episcopal Principal centre de resistència reialista durant la guerra civil anglesa, fou escenari de la batalla i la victòria de Cromwell i els parlamentaris 1651, fet que significà la fi de les hostilitats L’any 1690 hi fou fundat el Berrow's Worcester Journal , el primer dels diaris actuals Entre els monuments importants destaca la catedral, iniciada l’any 1084 pel bisbe Wulfstan i …
vall d’Estiula
Vall
Vall del municipi de les Llosses (Ripollès), tancada al N per la serra de Sant Marc (coronada pel santuari de Sant Marc d'Estiula al nord, el pla de l’Auró al sud i la serra de las Ajagudes a l’oest.
Es troba situat al nord del terme, al fons de la vall d’Estiula , tancada per la serra de Sant Marc coronada pel santuari de Sant Marc d’Estiula al nord, el pla de l’Auró al sud i la serra de las Ajagudes contrafort oriental dels rasos de Tubau a l’oest, i drenada pel torrent d’Estiula o de la Cabana, afluent per la dreta del riu Merdàs En un coster, a l’esquerra del riu, hi ha l’església parroquial, dedicada primitivament a santPere 1040, després a santPere i a sant Feliu 1319 i actualment només a…
Sam Raimi
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Enamorat del cinema fantàstic i la cultura popular, a vuit anys ja rodava amb una càmera de 8 mm El seu primer llargmetratge fou la història de terror The Evil Dead 1981, realitzada amb molt poc pressupost però que esdevingué un títol de culte, i que acabà donant origen a la trilogia completada per Evil Dead II 1987 i Army of Darkness 1993 Caracteritzat pels seus espectaculars moviments de càmera i un muntatge trepidant, Raimi dirigí la comèdia negra Crimewave 1985, la intriga fantàstica Darkman 1990 i el western The Quick and the Dead 1995 Intentà diversos canvis d’estil, per…
Castres
Ciutat
Ciutat d’Occitània, al departament de Tarn, França, vora el riu Agot.
La seva proximitat amb regions de ramaderia d’ovins ha afavorit el desenvolupament d’una important indústria tèxtil ja des de l’edat mitjana, actualment completada amb indústries annexes colorants químics, maquinària tèxtil, aprests A la casa de la ciutat, installada a l’antic palau episcopal obra de Mansart, 1666, hi ha el Museu de Castres o Goya , que conté pintures La junta de la Compañía de Filipinas i tres retrats i gravats de Goya Antic castra romà, la ciutat es formà al voltant d’un monestir benedictí fundat al mateix indret Després de la croada albigesa hom hi establí un…
Sant Pau Extramurs
Claustre de Sant Pau Extramurs
© Fototeca.cat
Basílica
Una de les quatre basíliques majors de Roma, situada a la via Ostiense, prop de la porta homònima.
Un primer edifici fou erigit per Constantí 324 sobre el lloc tradicional de la tomba de l’apòstol Més tard 388 Valentinià i Teodosi hi erigiren la gran basílica, completada el 395 per Honori No sofrí canvis importants fins a l’incendi del 1823 De l’antiga només resta l’arc triomfal, amb els seus mosaics del segle V Reconstruïda 1854 d’acord amb el plànol antic, consta de cinc naus llargues i espaioses, separades per quatre files de columnes És servida per benedictins d’ençà de la construcció de l’abadia contigua 737, que tingué la màxima esplendor durant la reforma de Cluny…
dentició

Esquema d’una secció del maxil·lar superior i l’inferior que mostra la dentició temporal en un infant de set anys: 1 incisiva central (6è-10è mes); 2 incisiva lateral (8è-18è mes); 3 canina (18è-24è mes); 4 primera pre-molar (12è-18è mes); 5 segona pre-molar (24è-30è mes); 6 primera molar (fins a 6 anys); i 7 dentició permanent
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt dels fenòmens de formació i erupció de les dents.
En l’home i, en general, en els mamífers es produeixen dues denticions, la primera temporal o de llet, i la segona, permanent o definitiva La primera comença vers el sisè mes de vida i és completada al voltant dels dos anys i mig, amb l’ordre següent incisives centrals, incisives laterals, primeres molars, canines i segones molars La segona té la cronologia següent a sis anys apareixen les primeres molars a set, les incisives centrals a vuit, les laterals entre nou i onze, i per aquest ordre, surten la primera premolar, la segona i la canina a dotze, la segona molar i, per últim…
Turandot
Música
Darrera òpera de G.Puccini, el qual morí quan en mancava la darrera escena, que fou completada per F.Alfano.
Estrenada a la Scala de Milà 1926 per MFleta i Rosa Raïsa al Liceu de Barcelona, el 1928, ha restat al repertori internacional L’argument basat en una faula de GGozzi narra les proves a les quals la princesa xinesa Turandot sotmet els seus pretendents tres preguntes, que només són satisfactòriament resoltes pel príncep Calaf Ferruccio Busoni també escriví una altra Turandot 1917
Francesc Tallades i Venrell
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Fou ordenat el 1771, i el 1773 es doctorà en teologia Mantingué correspondència amb diversos erudits del moment com Joan F de Masdéu, Josep Barberí i Santceloni o Gaspar Melchor María de Jovellanos Centrà la seva activitat en els estudis sobre Campos, on promogué diverses investigacions arqueològiques Publicà Historia o crónica relación de la ilustre y fiel villa de Lluchmayor escrita en 1770 por Guillermo Terrasa y completada en 1811 por Francisco Talladas 1934 i Historia de Campos 1892 original de 1814-15 La major part de la seva obra d’investigació romangué inèdita Biografia del bisbe…