Resultats de la cerca
Es mostren 1322 resultats
cambra
Història
Òrgan administratiu encarregat especialment de la revisió de comptes i de resoldre les controvèrsies en matèria d’imposts i de préstecs públics.
com la Chambre des Comptes de París, individualitzada de la cúria règia a la fi del s XII i estructurada el 1320, i les altres cambres de comptes creades a imitació d’aquesta, com la Cámara de Comptos de Navarra 1364 o les de Savoia, Borgonya, Bohèmia 1527, etc, algunes de les quals perduraren fins al s XIX Aquest caràcter tingué també la Cambra de la Sumària, de Nàpols
en lloc de
En comptes de, en substitució de.
clavaria
Història
Llibre de comptes on hom assentava les entrades i les sortides i les definicions de comptes del clavari.
racional
Història
Oficial de la generalitat, suprem revisor dels comptes.
Examinava els llibres dels collidors, receptors i sobrecollidors i redactava una memòria dels deutes Tenia diversos ajudants
finiment
Certificació on consta que els comptes han estat liquidats.
llibre major
Comptabilitat
Llibre de comerç principal i obligatori on són registrats els fets comptables, prèviament recollits en el llibre diari, i on es classifiquen sistemàticament, d’acord amb els elements que han intervingut en llur producció.
Integra tots els comptes representatius dels elements patrimonials i presenta la situació comptable de l’empresa mitjançant els saldos dels comptes
aparell diferencial
Transports
Aparell utilitzat per a aixecar grans pesos, el qual, en comptes de bossells, té corrioles i, en comptes de cap, una cadena tancada.
De les corrioles, la de dalt té dues rotllanes de diferents radis, solidàries a un mateix eix i la de baix, que és la mòbil, només en té una de radi menor que les superiors
partida doble
Comptabilitat
Sistema de comptabilitat segons el qual el registre d’una operació exigeix la duplicitat del seu import en l’anotació en els llibres principals (major i diari), amb càrrec a la persona que rep (deutor) i amb abonament a la persona que lliura (creditor).
En aquest sistema, hom personifica comptes i coses materials, és a dir, hom els converteix en persones que donen o reben, en deutors i creditors Les quantitats dels comptes deutors o creditors són iguals, talment que s’acompleix en tota operació el principi de deure-haver